La gran apagada elèctrica d’este dilluns va sorprendre desenes de famílies de les Terres de l’Ebre enmig de la rutina. Sense llum, sense cobertura i amb els serveis essencials col·lapsats, moltes van haver d’improvisar per mantenir les rutines diàries. Un cop restablert el subministrament, expliquen a Aguaita.cat com van viure.
"Pensavem que venia una tronada forta"
A Jesús, la Mireia, mare de dos xiquets menuts, el sopar tant a les fosques va provocar temor entre els petits de la casa. “El primer que van fer va ser córrer a agarrar les llanternes que tenim per si un cas. Pensaven que venia una tronada forta o alguna cosa estranya. No teníem ni internet ni cobertura per saber què passava, i això mos va posar molt nerviosos", explica. El seu home va baixar fins al CAP per veure si hi havia alguna emergència. “Hi havia gent preguntant als veïns, tothom desorientat, ningú sabia res”, afegeix. Tot i les dificultats, moltes famílies coincideixen en un sentiment compartit: la gent va respondre amb solidaritat i calma. Espelmes compartides, ràdios antigues recuperades, veïns preguntant pels altres i una sensació que, malgrat tot, la comunitat va fer pinya. “Ens en vam adonar que estem massa mal acostumats. Quan tot falla, el que queda és la gent del costat. I això, per sort, encara ho tenim”, conclou la Mireia.
"Va ser estrany, però també bonic"
A la Galera, la família Martí estava preparant una comanda per a la botigueta de productes locals quan es van quedar a les fosques. "Ens vam quedar sense TPV, sense ordinador i sense manera de parlar amb els clients" explica el Ramon. "Vam encendre espelmes i vam seure a la fresca, allí al costat de la porta, com abans". La seua filla gran, de 17 anys, no havia viscut mai res semblant: No podia parlar amb ningú. Em vaig adonar que estic connectada tot el dia. Va ser estrany... però també bonic. Ens vam posar a xarrar tota la família a la llum d’una espelma. Feia anys que no passava.”
"Ens feia por si al iaio li passava alguna cosa"
A la Ràpita, l’Anna i el David cuiden del seu pare, que té 82 anys. "El iaio dorm amb oxigen i ho té connectat a un generador. Quan va marxar la llum, vam pensar: i si dura moltes hores? Ens vam espantar de veritat". Van engegar el generador de reserva, però la tensió era constant. "Vam intentar trucar als Bombers, però la línia estava col·lapsada. Ens vam sentir molt sols. Per sort, un veí va pujar i enss va ajudar a carregar gasoil".
"A l’estació, sense saber res i amb criatures"
La Noemí, de Barcelona, tornava del cap de setmana al Delta amb les seues dues filles quan el tren es va aturar a l’Ampolla. "Ens van dir que no es podia continuar per l'apagada de la llum. Ens van portar a un hotel, però la sensació d’incertesa era molt gran. Ningú sabia què estava passant". "Les xiquetes no entenien res. Volien trucar al pare i no teníem ni cobertura. És la primera vegada que m’he sentit tan desconnectada", admet.
"Un dia sense connexió i vam acabar connectant"
A Deltebre, la Fani viu al costat de tota la família i recorda com, malgrat l’ensurt inicial, l’apagada va acabar sent una experiència especial. "Al principi tots vam tindre una mica d’ansietat, però tota la família vivim de costat a costat. Ens vam trobar sense tele, sense mòbil i sense res. Vam començar a parlar, a fer broma de la situació i a buscar-nos la vida. Al final ens vam relaxar i ens ho vam passar molt bé. Vam jugar tot el dia pel carrer amb els nostres fills i vam sopar tots junts. Un dia sense connexió... vam acabar connectant", conclou.
