Lluís Melich
Començar a escriure als 34 anys no té cap mèrit, bé, de fet, és diria que vaig en bastant retard, però en la meva defensa allegaré que fins ara he estat molt afaenat. Amb tot, a n'esta vida crec que hem d'aprendre a fer qualsevol cosa i no cal esperar a ser els primers en fer-ho, i no cal ser els millors en fer-les, però és bàsic aprendre-les a fer-les amb passió. Potser així aprendrem a donar-hi valor, potser així estimarem tot allò bo que sabem fer.
I si m'ho permeteu, estimar el que sabem fer passa amb el vi a la Terra Alta. Sense anar més lluny, aquest cap de setmana, a la festa del vi de Gandesa, així ho he viscut. La festa del vi ha aconseguit atraure l'atenció de molts visitants, de l'Ebre i de fora, però jo li vull atorgar un especial protagonisme als visitants de la pròpia Terra Alta. Els terraltins i les terraltines se la senten seua, la festa, i així crec que ha de ser. No en va, tothom hi espera retrobar-se amb companys i veïns per a compartir bons moments amb l'excusa d'una copa del nou vi, i ve a ser sobretot un bon moment per a brindar en honor a la suor amb què pagesos, celleristes, cooperatives, enòlegs i tècnics preparen els vins al llarg de l'any.
Belén Fabra, l'ambaixadora de la festa d'aquesta vint-i-cinquena edició, comparava justament les ampolles de vi als fills que, un cop ben criats, surten de casa seva per anar pel món a donar el millor d'ells mateixos i del lloc on provenen.
Aquest valor no em deixa indiferent i des d'aquí vull agrair-ho especialment. El treball de la vinya no és sempre agraït, en molts sentits, i per això la gent de la terra estima el que la terra ens regala. És un cercle viciós, quan més suor hi inverteixes, més ho valores. Poc a poc creixem, dia a dia vivim, i amb un bon gotet de Vernatxa acollim a qui ens visita. Que bonic és veure com la gent s'estima la seva terra i en fa la seua faena. Quin preu té això ? Cal que la nostra terra no perdi aquesta força. Ens cal.
