Pau Hidalgo: «M’alegra abanderar Roquetes fent la volta al món amb bici pel càncer de mama»

Pau Hidalgo, un jove de 29 anys de Roquetes (Baix Ebre), ha decidit fer una pausa en la seua carrera de màrqueting digital per emprendre una aventura única: fer la volta al món en bicicleta. Amb una tenda de campanya i un gran desig de contribuir al Projecte Emma, Pau va començar el seu viatge el passat 1 de gener de 2025.

El seu objectiu és recaptar un euro per cada quilòmetre recorregut, amb la meta de reunir fins a 25.000 euros per donar suport a la recerca en càncer de mama a les Terresde l'Ebre. Pau ha estat preparant-se durant l'últim any amb viatges de prova i planeja adaptar-se a les circumstàncies diàries escoltant música i pòdcasts per mantenir-se motivat. La seua família i amics han mostrat un gran suport, especialment la seua mare, que és infermera i ha estat clau en la preparació mèdica i logística. Pau comparteix cada etapa de la seva auentura al seu compte d'Instagram on tothom pot seguir el seu viatge.

Quina motivació el porta a fer la volta al món en bicicleta?
M'agrada molt viatjar a destins on la natura és protagonista i després d’anys viatjant a molts llocs selvàtics, tenia ganes de fer la volta al món d’una sola vegada, per perseguir una gran aventura. El fet d’utilitzar la bicicleta, és simplement perquè és un mitjà de transport que puc transportar en facilitat en avió, molt important al moment de haver de creuar oceans. 

Com decideix vincular l’aventura a un projecte solidari com és l’Emma que investiga el càncer de mama des de les Terres de l’Ebre?
Un cop tenia presa la decisió de fer la volta al món, sentia que estava sent molt egoista, ja que sol ho gaudiria jo i la meua família i amics estarien preocupats. Volia transformar aquest sentiment, fent que aquest gran esforç contribuís a una bona causa. Des del primer moment vaig tindre clar que seria el Projecte Emma, per la proximitat laboral de la meva mare en esta rama de la salut, per l’oportunitat que donen a joves científics a poder viure al nostre territori i per la gran labor que porten fent els últims anys.

De quina manera poden ajudar empreses i particulars en aquest viatge solidari?
Tant empreses com particulars poden comprar kilòmetres solidaris, 1 euro per cada kilòmetre, el qual es destina el 100% a la investigació del càncer de mama amb el Projecte Emma. Les empreses col.aboradores tindran visibilitat a les xarxes i desgravaran fiscalment com avantatge.

On es troba en este moment? Què és el més curiós del viatge, la gent que va trobant, el paisatge...
Ara mateix estic a Florència. Fins ara el paisatge m’ha sorprès molt positivament, no coneixia tota aquesta zona del sud de França i el nord d’Itàlia. Una cosa que m’està semblant molt curiosa, i que s’està repetint bastant, és que homes d’uns 60 anys que em trobo pel carrer durant la ruta estan connectant molt amb la meua aventura, explicant-me aventures semblants de quan tenien la meua edat i reforçant que és una de les millors decisions que es pot pendre quan un es troba en aquest punt de la vida.

Com es prepara mentalment per a tants minuts de soledat amb un mateix. Et canvia interiorment una experiència com aquesta?
És molt important conèixer-se molt a un mateix abans d’enfrontar-se a esta quantitat d’hores tot sol, ja que un mateix pot arribar a ser el millor amic o enemic. Per sort, és una característica que ja porto molts anys treballant i llegint al respecte per treballar aquesta part més introspectiva, molt útil en molts moments de la vida. Però el fet de portar aquesta pràctica a l’extrem, et fa reflexionar molt, conèixer-se molt a un mateix i sorprenent-me contínuament.

Quines pors l'acompanyen en la travessa si és que en té alguna?
Hi han dos pors que es repeteixen amb bastanta recurrència: una seria que les molèsties que tinc al genoll dret acabin sent una lesió i m’obligui a parar a la força. L’altra seria a l’hora de buscar on dormir, difícilment a dos dies vista sé a quina ciutat estaré, així que és molt complicat buscar gent que t’aculli en tant poc marge d’antelació; i el fet d'haver de posar la tenda de campanya sense permís, sempre em genera un cert estrés. El moment de decidir on acampar és delicat, ja que vols estar a un lloc on et sentis segur, però també vols passar desapercebut (ja que es no és pot fer), aleshores ho he de fer quan es quasi de nit per no ser vist, però en la llum suficient per poder escollir bé on dormiré.

"Crec que en aquesta aventura estic portant al màxim exponent la cèlebre frase 'de Roquetes vinc de Roquetes baixo'"

L’Ajuntament de Roquetes, en concret l’àrea de turisme és l'espònsor de la samarreta del viatge que vosté mateix ha dissenyat. Ens en pot fer cinc cèntims? Orgullós de portar el nom de Roquetes arreu del món?
Estic molt agraït que l’àrea de turisme i esport de l’Ajuntament de Roquetes hagi esponsoritzat una tirada de 100 samarretes, per buscar recaptar 2.000 euros per a la investigació del càncer de mama. Crec que en aquesta aventura estic portant al màxim exponent la cèlebre frase "de Roquetes vinc de Roquetes baixo". Així que m’alegra molt poder abanderar una mica la ciutat de Roquetes amb aquesta gran aventura i aquesta bona causa.

Quin país li fa especialment il.lusió creuar?
Depèn una mica del punt de vista que li vulgue donar. Austràlia, el país més gran que creuar (vora els 4.000 km), crec que és el que me farà sentir més aventurer, on pràcticament tots els elements jugaran en contra del meu objectiu. Però aconseguir complir aquesta etapa, jo crec que serà com deixar feta la part que crec que serà més dura de l’aventura. Si ho enfoco des del punt de vista de bonic i de gaudir, me costaria molt decisidirme per alguns dels països de sud-amèrica com Perú o Colòmbia, on crec que els paisatges seran realment espectaculars i l’aventura serà complicada.

Com s'organitzarà per quadrar el quilometratge que s'ha marcat dia a dia. Hi haurà temps per al descans o visitar més a fons els llocs on passa?
Per a complir els 25.000 km en 10 mesos he de buscar fer una mitja de 100 km diaris de bicicleta, deixant un dia a la setmana de descans. Dins d'estos 10 mesos ja es contemplen més dies de descans que un a la setmana, per a poder destinar més temps a aquells llocs que realment vulgue gaudir estant allà.

Havia fet alguna altre viatge similar abans. Creu que aquesta serà la darrera aventura d’estes característiques que empren?
Si per viatge similar, entenem viatjar amb bicicleta, aquesta any en vaig fer dos per entrenar i testejar. Primer un desde Gijón fins a Roquetes en nou dies i desprès un per quatre països d’Europa en una setmana. Si pensem en viatges de més aventura, amb selva i llocs més inhòspits, ja porto uns anys buscant aquest tipus de viatges, ja que me semblen més divertits.

"Per a complir els 25.000 km en 10 mesos he de buscar fer una mitja de 100 km diaris de bicicleta"

Com ho viu la seua família?
Al principi la idea els va preocupar bastant, tot i que no els va sorprendre molt venint de mi. Tot i així es van involucrar molt des d’un inici per poder contribuir en lo que fos i ara mateix estan molt posats en l’aventura I crec que la il·lusió els està sumant més que la por. Així que estic molt content que ho estiguin vivint així. 

I des del projecte Emma com l’han ajudat? Com han entomat l’iniciativa?
Desde el primer moment els hi va encantar la idea de col·laborar i m’han ajudat molt, fent un sobreesforç per la part de comunicació per poder arribar a més gent. Però crec que estem contents de l’acollida que està tenint aquesta col·laboració, arribant a aparèixer a molts mitjans de ràdio, televisió o premsa escrita.

En què pensarà en els moments de defalliment que acompanya a tota gran travessa, que el farà continuar?
Que si estic vivint això és perquè així ho he triat, i que ningú m’està obligant, que quan vulgue puc tornar a casa i donar per acabada l’aventura. Crec que aquest sentiment de poder sobre la vida d’un mateix, és suficient fort com per enfrontar els dies dolents.