“Per sort, tots els danys han estat materials”. Amb esta afirmació, el gerent de l’empresa salinera Infosa de la Ràpita, Manel Salvadó, resumeix el sentiment comú amb què s’ha viscut la DANA a les Terres de l’Ebre. I és que està tot massa a prop: els records del Glòria, el Filomena i els temporals repetitius, i sobretot la tragèdia al País Valencià, per pensar que els danys materials registrats en estos dies de neguit intens tinguen valor.
El drama veí posa les coses al seu lloc, i ningú es queixa de res estos dies, ni de les empreses tancades, ni de les reiterades alarmes reiterades alarmes -fins a quatre-, ni de les reserves anul·lades per Tots Sants en hotels, restaurants i cases de pagès, ni d’activitats turístiques suspeses, ni d’inundacions puntuals, ni dels centres educatius tancats, ni dels dies de pesca sense sortir a la mar. No és ben bé resignació, és resiliència.
A les salines han hagut d'aturar l'activitat una setmana. Els treballadors van ser desallotjats amb barca degut al temporal, i fins este dilluns a la tarda no han tornat. L'aigua no té contemplacions, tampoc al mar. “Feia molt tempos que no estàvem una setmana sencera sense anar a pescar per condicions meteorològiques”, explica Raül Ribot, secretari de la Confraria de Pescadors de Les Cases d’Alcanar. Este dilluns a la tarda, a les 16 hores, començava la subhasta de peix en esta petita llotja d’este nucli mariner.
Els pescadors del tresmall i de l’arrossegament han anat entrant les caixes plenes de les espècies de la temporada. Bona pesca. Han estat una setmana a terra, alguns dies amb les barques resguardades al port veí de la Ràpita, més arrecerat a les llevantades i el vent de gregal. “A nosaltres ens afecta més el vent que la pluja”, comenta Ribot. Calcula les pèrdues: “Uns 30.000 o 40.000 euros”, però no hi ha queixa. És absurd lluitar contra el temps: “Ens hi haurem d’acostumar, pel que sembla”. Si respecta les vides de la gent, tot està bé.
El plor del País Valencià, però, s’ha sentit de molt a prop a l’Ebre. Per això fins i tot les coses bones que ha portat esta DANA, com la recàrrega d’aqüífers i fonts i la saó pels als camps, es valoren amb la boca petita. L’alegria està trencada per tant dolor al territori veí. “La pluja al final ha estat intensa en moments puntuals, però s’ha allargat en el temps i ha aportat una reserva hídrica molt bona per als nostres camps, després d’una verema molt complicada perquè portàvem molts mesos de sequera”, assegura Pere Bové, president del celler cooperatiu de Gandesa i de la DO Terra Alta.
Són dos de les entitats que este cap de setmana llarg organitzaven la 37 festa del vi de Gandesa, una de les activitats trasbalsades per la DANA. “Està clar que no hi ha hagut tanta afluència de fora, hi ha hagut menys visitants com és normal donada la situació, però vam poder reprogramar actes i la gent de la població, a les estones que no plovia, va anar venint”, afirma.
Sense queixa, però amb molt neguit
El neguit, però, ha estat prevalent. En general, i en alguns casos en particular. L’ulldeconenc Narcís Ponce, professor de Geografia a Gandesa i aficionat a la meteorologia, s’ha passat hores pendents de la xarxa de pluviòmetres que consulta sovint. Estos dies, i nits, encara més. A les Terres de l’Ebre i al nord de Castelló. “En estes situacions no ho puc evitar, m’agrada estar pendent dels radars, si cal no dormo, però m’interessa molt saber què passa”, admet.
Amb el nom a xarxes de Cutxamandé, comparteix vídeos i imatges que li fan arribar els seus contactes. És un dels ulls de les Terres de l’Ebre allà on hi ha un fet meteorològic curiós o remarcable. “Esta vegada la DANA s’ha presentat a tongades, en alguns moments ens ha fet patir, quan sabíem que anava pujant i veiem les imatges de tot el que ha passat al País Valencià, però finalment per sort ha estat assumible la manera en què ens ha aportat les precipitacions a la nostra zona”, assegura. “Han caigut molts litres, per exemple al Port, però en un període llarg de dies, i el territori s’ha anat carregant d’aigua”, comenta Narcís.
També hi ha solidaritat i tristesa
Elena Moreno, de la botiga del Reguers, ha viscut esta DANA amb tristor més que amb temor. “Tristesa cap a la gent del País Valencià que esta aquí al costat nostre, pensant en les destrosses, els desapareguts, els morts... Quan sonaven les alarmes ens espantàvem, però per sort aquí no ha passat res greu”, afirma. Yolanda Calau, també veïna dels Reguers, explica que van estar sense llum mig poble durant el dia 31 dins l’endemà al migdia i en trucar a FECSA els deien que no hi havia cap incidència. Al final van trobar el problema en uns fusibles de les escoles.
Vanesa Boix és una roquetenca que viu a Castellví de la Marca, al Penedès. Ha viscut la DANA des de les Terres de l'Ebre, on es trobava amb els seus fills quan va baixar a passar el pont amb la seua família. Diumenge, amb el neguit de no poder tornar a casa, ja que tant ella com els xiquets tenien classe, va agafar el cotxe fugint de les noves previsions de pluja intensa.
"Vaig consultar els radars meteorològics de l'AEMET i l'estat de les carreteres. En veure una certa estabilitat al litoral de l'Ebre vaig decidir marxar vora les 15:30 hores, amb la idea de no fer trajectes de nit. Les carreteres de Terres de l'Ebre estaven bé, no hi havia massa presència de camions. Vam trobar pluges al Camp de Tarragona i força núvols però sense complicacions. En alguns trams el trànsit a l'AP-7 era més dens, a conseqüència de l'operació tornada del pont de Tots Sants. Vam trobar retencions i trànsit més lent just a la sortida que nosaltres agafem, Vilafranca del Penedès.
Vanesa és professora de secundària i treballa a Santa Margarida i els Monjos i veu bastant estrany que escoles i instituts a només set quilòmetres de distància, l'un a la comarca del Baix Penedès i l'altre a l'Alt Penedès, tinguen diferents normatives de prevenció. Avui abans les 10 han cancel·lat les classes i els alumnes i professors que havien arribat al centre han marxat a casa.
De Paiporta a Tortosa: "Van trobar el cotxe del meu pare vuit carrers més avall"
Cristina Leal, és veïna de Paiporta, i treballa com a infermera a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa. Dimarts passat va tornar del seu poble, un dels més afectats per la DANA. Tenia torn de tarda a l'Hospital. “Al voltant de les 18:30 hores, la meua mare em va enviar un vídeo de com sorta el barranc i com s'emportava el cotxe del meu pare i tots els que estaven aparcats baix de casa.
El van trobar set o vuit carrers més avall, en una plaça plena de fang”. Tota la seua família estava a casa, els pares, el seu germà, els oncles i la iaia. “El meu xicot estava treballant a València i li vaig dir ves-te'n cap a casa; sort que no em va fer cas i no va agafar la carretera”, comenta.
Costarà molt restablir la normalitat al seu poble, marcat per sempre per esta inundació. Però qualsevol passa endavant és ben rebuda: “A poc a poc va tornant la llum als pisos i l'aigua en algunes zones, però no el gas. A poc a poc s'anirà traient el fang... i reposant tot. El pitjor són les pèrdues humanes, la resta ja s'anirà refent. Per exemple la meua tia té un bar i se li ha fet tot malbé, haurà de començar de nou”, explica.
Dissabte amb les companyes de Tortosa van anar a comprar graneres, pales, tot el que podien enviar per intentar ajudar. “Jo no puc baixar, serià una persona més per donar de menjar, les carreteres no estan en condicions, ara comença a haver-hi aigua potable, la previsió tampoc és molt favorable i no em puc aventurar a agafar el cotxe. Espero poder baixar dissabte a ajudar i veure la família”, conclou.
Solidaritat amb el País Valencià
L’ampostina Fàtima López és auxiliar d’Infermeria al mateix hospital i voldria anar a ajudar a les zones més afectades del País Valencià. "No descarto d'anar per a ajudar els dies que tinc lliure este mes", afirma. “Sento molta pena i indignació, perquè crec que no va haver-hi una bona gestió, tant del president del País Valencià com del govern espanyols. Els danys materials no s'haguessen pogut evitar, però les pèrdues humanes sí”, argumenta.
