En el sector del periodisme, en el qual cada dia més mitjans redueixen les seves plantilles o tanquen i més i més professionals se queden sense feina, la decisió de les periodistes Silvia Berbís i Sofia Cabanes de crear aquest diari digital a les Terres de l'Ebre mereix una salutació especialment esperançadora. Perquè el periodisme, considerat el quart poder a les societats democràtiques, constitueix una peça clau de la democràcia.

Els problemes actuals del periodisme no són el resultat només d'una manca de recursos econòmics ni afecta de la mateixa manera tot tipus de periodisme. La crisi del periodisme polític és anterior a l'actual crisi econòmica i va més enllà. El que passa ara és que es manifesta amb tanta cruesa que ja no es pot amagar, perquè els empresaris que fins ara han invertit en els productes periodístics i han apostats per les noves possibilitats tecnològiques estan retirant les seves aportacions en uns productes que des de fa temps interessen un nombre de persones cada vegada més reduït. I aquest és el problema més greu: una activitat que despertava interès entre moltes persones que esperaven cada nova edició diària per a sentir-se membres actius de la societat, fins i tot en una època tan adversa com la dictadura, a poc a poc ha deixat d'atraure l'atenció de molta gent i no només perquè s'hagin passat del paper als mitjans audiovisuals o a internet, sinó perquè les notícies han perdut credibilitat, quelcom fonamental en una activitat la funció de la qual és explicar a la ciutadania què fan els responsables polítics als quals tenen dret a demanar comptes i què fan els poders econòmics i socials. I aquests dèficits en relació amb el periodisme afecten directament a la salut de la democràcia.

Què cal fer per oferir un periodisme polític de qualitat capaç de jugar el paper que li pertoca com a quart poder en una societat democràtica? Per a trobar la solució necessitem partir d'un diagnòstic encertat. Sovint es centra l'atenció en les empreses. No nego el seu paper, però considero que l'origen de la manca d'interès i credibilitat cal buscar-lo també en el procés de producció de les notícies que porten a terme els professionals; per això, la sortida de la crisi obliga als periodistes a fer un esforç conscient per modificar les rutines professionals vigents.

La ciutadania ha reduït el seu iterés pel periodisme perquè sent que està contaminat, que sovint fa pudor. La majoria de les fonts que utilitzen els periodistes per a construir les notícies que ofereixen els diferents mitjans de comunicació estan contaminades: qualsevol administració pública o entitat privada ha desenvolupat organismes de propaganda molt professionalitzats que envien constantment comunicats a les redaccions per aconseguir un espai al mitjà; i sovint, la possibilitat de que aquestes fonts disposen de més o menys espai o rebin un tractament més o menys positiu està relacionada amb els convenis signats per a inserir publicitat indirecta o directa. El resultat és que molt bona part del que se presenta com a periodisme és propaganda, que la majoria de les notícies estan elaborades per les fonts interessades en amagar informacions o en oferir imatges positives, sense que els periodistes les contrasten, i en conseqüència, que se dona gat per llebre.

Un altre resultat és que els protagonistes de les notícies, els que apareixen com a subjectes amb capacitat d'intervenir en la vida social i política, són aquells als quals enfoquen aquestes fonts interessades segons les seves estratègies propagandístiques: les entitats com si fossin protagonistes directes, encobrint les persones concretes responsables del seu funcionament, o les dades abstractes per a posar de manifest la bondat de la gestió i no deixar veure els problemes. Alhora, les dones i els homes concrets, malgrat que la Constitució els reconeix el paper de ciutadanes i ciutadans actius amb dret a intervenir a la vida política, han estat expulsats dels mitjans de comunicació considerats "de referència"... o relegats al paper de víctima o amenaça en el que apareixen als comunicats de les fonts d'informació de les institucions policials. En definitiva, si la ciutadania s'ha allunyat del periodisme és perquè els periodistes ja fa temps que s'han allunyat de les ciutadanes i els ciutadans als quals, en tot cas, presten atenció a les notícies dramàtiques o als programes d'entreteniment, que redueixen a dades d'audiència que utilitzen per a vendre els mitjans als publicitaris i a les fonts interessades.

Es possible canviar aquestes rutines tant potents i consolidades? Certament, la constant reducció de llocs de treball de periodistes als mitjans de comunicació posa de manifest que el canvi s'està produint: el periodisme com s'ha fet fins ara ja no s'aguanta més. Però la crisi és també una oportunitat que hem de saber aprofitar perquè el periodisme torni a jugar el paper que li pertoca en el funcionament democràtic. Les tecnologies digitals, Internet, hi poden col•laborar, però sempre que no les utilitzem com s'ha fet fins ara, per a copiar i enganxar. Els professionals del periodisme han d'aportar un valor afegit utilitzant aquest recursos per a gestionar qualitativament la enorme quantitat d'informació disponible, recordant que el periodisme és una activitat directament vinculada a les persones perquè ha de garantir que el funcionament social sigui respectuós amb els drets fonamentals. En definitiva, el periodisme tornarà a interessar i a tenir credibilitat en la mida que sigui capaç de garantir i facilitar la participació de les dones i els homes en un funcionament democràtic més transparent, menys contaminat pels foscos interessos que s'amaguen sota la partitocràcia i els poders econòmics.

Aconseguiran Sílvia i Sofia interessar a un nombre de persones suficient com per a que la seva proposta sigui rendible econòmicament? Desitjo que sigui així. I hi confio. Perquè les considero dos professionals amb suficient experiència i amb la sensibilitat necessària com per a, com diu la capçalera d'aquest diari, aguaitar el que passa i el que fan els representants polítics i explicar-ho per a que les dones i els homes que vivim a les Terres de l'Ebre puguem exercir els nostres drets democràtics. Això, però, depèn també de la nostra exigència i del nostre suport. Compteu amb mi en aquesta aventura. Estaré a l'aguait!