Ahir precisament vaig assistir a la segona jornada Aercomparte celebrada a Barcelona, on es van fer interessants reflexions que us aniré relatant més endavant i amb més detall en aquest blog. Però ara vull ressaltar el debat que es va generar a la tarda envers periodistes versus bloguers després d'una taula rodona amb existosos bloguers com Xenia Alonso (barcelonette), Txaber Allué (elcocinerofiel) i Diego Pons (viajandocondiego) qui van explicar que el secret del seu èxit és escriure el que els hi agrada amb passió i amb ganes perquè si no t'ho passes bé fent un contingut, ningú no s'ho passarà bé consumint-lo. I una altra taula de periodistes amb Silvia Cobo (silviacobo.com), Jaime Estévez (Agora News), Aureli Vàzquez (BCNPress) i Guillem Sanz (APM) que van analitzar la relació del periodisme amb internet i les Xarxes Socials. I quina és aquesta relació? Doncs pareix que els periodistes en un primer moment vam menyspreuar les xarxes socials i titllavem als que les utilitzaven com a 'frikis'. Després vam veure els mitjans socials com una amenaça que se'ns emportava l'audiència i les persones. I ara, veient que no podem lluitar contra les xarxes, hem començat a utilitzar-les. Personalment, penso que avui dia tot periodista ha de conèixer bé les eines socials, totes, per continuar fent el que fa: periodisme. Perquè twitter pot ser una important font d'informació, linkedin una gegant base de dades, facebook un gran espai d'opinió i you tube, el centre audiovisual dels fets. No es tracta d'emprar les xarxes socials com eines de marqueting de les nostres capçaleres -que és el que fan la majoria- sinó d'un lloc més on gratar per aconseguir informació i contar-la de la millor manera.
També penso que no tot bloguer és periodista i que s'ha d'anar amb compte especialment amb alguns bloguers que no es regeixen per cap codi ètic i accepten diners, regals, productes per recomanar-nos una marca. Atenció sempre amb els patrocinadors del blog. Però això no treu que els bloguers no ens aportin continguts interessants i de qualitat. Jo sóc fan de molts bloguers i m'hi considero també. I en aquests moments de crisi on les condicions no deixen que el periodista faci la seva feina com l'ha de fer (amb rigurositat, contrastant fonts, amb vocació de servei, narrant fets noticiables i actualitzables) i els blogs i les xarxes socials han democratitzat la informació i l'han fet universal i accessible, crec que hauríem de deixar de banda la gelosia i treballar tots junts per afavorir el dret a la informació. L'usuari haurà de valorar qui és més fiable, qui té més credibilitat, qui publica continguts més interessants i, per tant, qui tindrà més audiència, seguidors, lectors... digueu-li com vulgueu.
No és el canal el que ens ha de fer por sinó els continguts: com els creem, com els narrem, amb quins objectius i amb quin interès. Hi ha necessitat d'informació, el que canvia és la forma de fer-la arribar. Estem en un moment de definició, tant els mitjans convencionals que han de saber trobar el model definitiu de negoci com els nous mitjans digitals. Però jo avui em vull quedar amb la conclusió optimista amb que han tancat la jornada els d'AERCO: 'Mai hi ha hagut tantes oportunitats per als professionals de la comunicació com ara'. Valent argument quan la crisi ha deixat ja més de 8.000 periodistes al carrer.
Periodista, bloguer, creador de continguts, Community Manager, Comunicador.... Només esperem que així sigui, que hi hagi futur per a tots, i que pel bé del ciutadà, la democràcia i la veritat, ho sigui sempre des de l'honestitat i la dignitat que aquesta professió (#periodigno) es mereix.
Si voleu llegir més articles de Maite Ruiz, també podeu fer-ho al seu blog.
