Es van veure obligades a tancar les seues activitats, d’avui per demà, com tanta gent. Declarat l’estat d’alarma, el Govern de l’estat no va trigar a apaivagar, encara que fos lleugerament, el neguit d’aquells que es veien abocats a la incertesa de deixar el negoci tancat amb un reial decret, el 8/2020 de 17 de març, que preveia el dret a una prestació extraordinària per cessament d’activitat. Un clau, ardent clar, al qual aferrar-se ni que fos per pagar les despeses que continuen caient sobre les esquenes com a fuets. Sobre uns 600 euros mensuals, disponibles per als autònoms que s’haguessen vist obligats a aturar la seua activitat, o bé als que la facturació els hagués caigut un 75% el mes anterior respecte a la mitjana mensual del semestre anterior. Dit així, sembla clar, però de clar, no ho estava gens. La realitat era una altra, amb la qual s’han topat quatre dels testimonis amb qui ha contactat aguaita.cat. A totes quatre, autònomes per compte propi, les respectives mútues els van denegar en primera instància la prestació, emparant-se en un llistat d’activitats vetades, posterior al decret, on no hi figuraven les seues. Tan estranyes són les seues feines que no havien estat tingudes en compte? Perruqueria, estètica, floristeria i agència de viatges i lloguer d’apartaments turístics... D’extravagants res. I si no podien rebre les prestacions perquè no estaven al llistat d’activitats prohibides, podien obrir? Per aclarir el conflicte, com sempre, recursos, suors, angoixa, plors, paciència i insistència per, amb l’assessorament d’un professional, aconseguir accedir a un dret que se’ls estava negant. Afirmen que, sense el suport legal que han tingut elles, massa gent haurà tirat la tovallola.

Maria José Quesada. Perruqueria Low Cost, Amposta: “Tot entrebancs, però el pagament d’autònoms ben puntual”.
Maria José fa gairebé tres anys que va obrir la perruqueria, on treballaven 2 sòcies i 4 empleades. El 20 de març va entregar tota la documentació requerida per adjuntar a la seua sol·licitud de prestació, i gairebé un mes després, el 15 d’abril, encara no havia rebut resposta de la seua mútua, MC Prevenció. “Vam trucar i ens van dir que estava pendent de validar per la central, a Barcelona, i ja el 22 d’abril ens van dir que no era possible tirar endavant la prestació perquè suposadament jo tenia un deute amb la Seguretat Social. Això em va trencar els esquemes perquè jo no tenia constància de cap deute, i em vaig veure obligada a buscar un certificat, amb tot el disgust que ja portava damunt, fins corroborar que no en tenia cap de deute”. Va haver d’aportar-lo, i seguir esperant silencis i dubtes fins que esta setmana li han acceptat. “Se suposa que podré cobrar però amb molts problemes, ha estat fatal, tot entrebancs, això sí, el pagament d’autònoms ben puntual”, lamenta.
 
Aldrea Balagué. Floristeria Anfama, la Ràpita: “Un desastre, he patit molt”.
En el cas d’Andrea Balagué, la negativa no li va vindre per un suposat deute amb la Seguretat Social que resultava ser inexistent; l’argument va ser més estrambòtic encara. El 14 de març, com molts altres negocis que no eren clarament de primera necessitat, va tancar portes de la floristeria, però Activa Mútua va respondre el seu expedient per demanar la prestació dient que l’activitat no figurava en un llistat d’activitats prohibides que segons les mútues els havia estat facilitat per la Direcció General de la Seguretat Social sense haver estat publicat enlloc. “Vam començar una lluita per certificar que teníem prohibit obrir, perquè si no el dia de Sant Jordi per exemple, si no estava prohibit, resulta que podíem obrir quan des de tot arreu ens deien que no? La mútua ens va reclamar un ofici de l’autoritat pertinent on especifiqués que havíem d’estar tancats, però a l’Ajuntament ens deien que no era competència seua, tot i la nostra insistència, que estàvem al mig, i mentrestant, pagant factures i un mes sense ingressar res. Al final, la mútua ha reconegut que no calia el paper però a cops de pal, a hores d’ara no he cobrat res, tot un desastre, he patit molt, el que no està escrit i sort que el meu assessor ho ha lluitat  a tota hora i fins al final, perquè segurament molta gent acaba desistint”.
 
Laura Ventura. Agència de Viatges i lloguer d’apartaments turístics a Alcanar: “No entenia res, tot eren traves”
Declarat l’estat d’alarma, Laura Ventura va veure obvi que no podia treballar; ni llogar apartaments, ni organitzar viatges, les seues activitats professionals. “La sorpresa va ser quan em van denegar la prestació extraordinària per haver tancat dient-me que cap de les dos activitats estava al llistat d’obligades a aturar, no entenia res, però la mútua s’aferrava a això, i et provoca molta ràbia, plors, ansietat, no entès res, tot eren traves”. També en el seu cas van haver de presentar recurs, fins que de nou, el criteri canvia i el dret se li va reconèixer. “Crec que a la mútua ja li anava bé endarrerir el pagament, i també és cert que si s’agafava a este argument és perquè les indicacions de l’Estat no eren prou clares, perquè d’altra manera no hi ha excusa”. Com altres testimonis, li queda encara l’angoixa de pensar què passarà després d’aixecar-se l’estat d’alarma, perquè no creu que la seua activitat es recupere d’avui per demà, ni els viatges, ni el lloguer d’apartaments, almenys no al ritme que portava, però tem que els ajuts s’acaben, amb el que li ha costat aconseguir un just i humil ajut de 600 euros. De nou, com sempre, sospita que haurà de seguir lluitant més del que mereix.
 
Mònica Colomina. Centre d’estètica a Ferreries (Tortosa): “Ens deixen a l’estacada”.
Fa dos anys que Mònica va obrir el seu centre d’estètica a Ferreries. A poc a poc, la faena va anar en augment. Ara hi era ella i dos persones més, una de les quals estava a mitja jornada. Mònica va tramitar el 23 d’abril la seua petició d’ajut per haver tancat amb l’estat d’alarma, per força major en motiu de la Covid-19. Un mes després, i pagada la seua quota d’autònoms entre mig i totes les despeses fiscals i també personals que implica viure amb dos fills a càrrec, Mútua Universal ni tan sols havia resolt el seu expedient, segons explica el seu assessor, Laude Puig. De fet, en resposta a una de les moltes trucades que va fer, va aconseguir saber que “hi havia un problema i se li havia denegat”, resolució que ni li havia arribat per escrit, de manera que desconeixia els motius de la negativa i, per tant, no podia ni presentar un recurs com cal. La corda s’ha tensat massa en el cas de Mònica. “Estic desmotivada i desmoralitzada perquè ens deixen a l’estacada”, assegura. A tota la lluita d’anys per tirar endavant el seu projecte, l’actual incertesa de com i quan reprendran la faena en el seu sector, que necessita un contacte molt proper als clients, li han fet desistir: “He posat en traspàs el centre i m’he donat de baixa d’autònoms, però cada mes arriba la despesa del lloguer...”, explica. Però tornarà a animar-se, això sí, quan ho faça, intentarà treballar per a un tercer.