Jordi Sebastià
Aquesta setmana passada, com bé sabeu, estimada gent que em llegiu, s'ha celebrat un intens debat al Parlament de Catalunya al voltant de la Declaració de sobirania, àmpliament comentat i debatut arreu.
A mi m'ha tornat a la memòria la pregunta que va llençar a l'aire un dels companys de viatge mentre anàvem a Barcelona per participar en la manifestació de la Diada Nacional: i per què hem quedat de trobar-nos a la Plaça Universitat?
No li semblava un lloc ni millor ni pitjor que cap altre punt de la capital, proper a la manifestació però suficientment distanciat com per poder concentrar-nos tota la gent que volgués de les Terres de l'Ebre. Però exactament no sabia el motiu d'haver-lo triat. I com ell, molts. Penso que ha arribat el moment d'explicar-ho per a la gent dispersa i despistada.
Hi va haver quatre anys de la història de les Terres de l'Ebre que un grapat de gent, més o menys abundant segons l'ocasió, juntament amb moltes altres persones vingudes de llocs ben diferents, vam manifestar-nos tres vegades a Barcelona contra el transvasament de l'Ebre. Uns quants portàvem unes samarretes de color blau, simbolitzant l'aigua blava que volíem per al nostre riu, amb un nus blanc, que simbolitzava que no volíem que una canonada s'endugués aigua cap al sud, perquè cap al nord ja se l'emporta.
Les manifestacions a Barcelona tenien el seu punt d'inici a la Plaça Universitat i els que hi vam assistir les recordem amb orgull; per això, vam decidir trobar-nos allà. Malauradament, entre 2000 i 2004, molta altra gent va mirar cap a un altre costat, ens van fer burla, i encara en fan, de les nostres consignes i cançons, semblaven completament sedats i anestesiats davant les agressions que sofria el nostre territori. Al cap d'uns anys, el tripartit, davant d'una situació de sequera, va voler posar en marxa un nou transvasament i tota aquella gent que ens va acusar de terroristes de cop va anar a comprar-se samarretes blaves i es van autoproclamar més antitransvasistes que ningú.
Molt sospitós va ser que s'esgotessin les existències de banderes, samarretes, gorres i altre material. Tanta gent idiotitzada hi va haver, en aquell temps? A Amposta, els manifestants de pedra picada i els antitrasvasistes antitripartit, que tot era una, vam omplir els carrers. A Barcelona, aquells mesos no vam arribar a anar-hi i molts no van saber de la màgia de la Plaça Universitat fins l'Onze de Setembre.
Foto: Google Maps
