Les Terres de l'Ebre tenen el màster fet, en matèria de gestió de recursos i de producció energètica. Per això, la irrupció de nous projectes energètics que preveuen treure profit dels recursos o dels residus, en este cas generats en altres processos productius, passa necessàriament per un sedàs ben fi. Gat escaldat amb aigua tèbia en té prou. I per este sedàs estan passant actualment els projectes de producció de biogàs i biometà que han irromput amb èxit dispar al territori en els últims temps. L'experiència que dixen els primers projectes ha de permetre eliminar els errors que alguns han marcat de sortida. Perquè en els anys vinents n'han de venir més, atesos els plans d'expansió arreu, i no prosperaran amb facilitat sense salvar esculls.
Estratègia catalana amb 12 noves plantes cada any
I és que, amb estes experiències primeres a la motxilla, les Terres de l'Ebre han d'estar informades i preparades per a acollir nous projectes de biogàs i biometà, perquè este territori no és al marge de l'Estratègia Catalana de biogàs 2024-2030 aprovada pel Govern el passat mes de maig, que preveu accions per instal·lar al país 246 MW de potència amb biogàs en estos sis anys. Això equival a la construcció d'unes 12 noves plantes cada any (actualment Catalunya disposa de 72 plantes), multiplicant per 3,3 la producció d'energia primària del biogàs, fins a 2 TWh a l'any, i gestionant 8,5 tones de materials orgànics per a la producció, tres vegades més que en l'actualitat.
I això que respecte a altres països europeus, "anem tard", explicava fa unes setmanes a l'aguaita.cat la fins ara directora general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Elisenda Guillaumes: "Inicialment ha costat tirar endavant esta nova font de renovables per un tema normatiu, que no facilitava el desplegament, però la publicació del reglament europeu 2023/435, pel qual es crea el Fons REPowerEU, marca les fites d'allò que cal assolir pel que fa a la descarbonització, i en esta línia el Govern català va aprovar l’Estratègia catalana de biogàs 2024-2030 i el seu corresponent pla d’acció, que d'una banda vol impulsar i millorar la gestió dels residus ramaders i agrícoles, i de l'altre vol donar un cop de timó en l'obtenció d'energies renovables".
De les 72 plantes de biogàs en marxa a Catalunya segons les últimes dades disponibles, la majoria, 30, processen fangs de les depuradores urbanes, 16 més de codigestió amb dejeccions ramaderes, 10 en dipòsits controlats de residus, 7 de residus orgànics municipals, 5 de residus orgànics industrials i 4 per a processar dejeccions ramaderes. A les Terres de l'Ebre, actualment hi ha sobre la taula una desena de projectes, la meitat dels quals ja estan en funcionament.
De fet, i en el marc de l'estratègia catalana, el Govern ha obert una línia d’ajuts dotada amb 46 milions d’euros destinada a impulsar la instal·lació de plantes de biogàs a les explotacions agràries petites i mitjanes prioritàriament, i ha autoritzat una línia de 3 milions per finançar la totalitat de les obres d’instal·lacions per a la injecció de biometà a la xarxa de gasoductes de Catalunya. Per tant, vol posar velocitat de creuer, però fins ara els projectes a l'Ebre han avançat a pas de tartana, i hi ha motius.
Els primers projectes a l'Ebre
Així, alguns d'estos projectes han tirat endavant havent de saltar entrebancs continuats durant més d'una dècada, com la planta de biometà de la Galera, que va trigar catorze anys a ser realitat, els tres últims, aturada i pendent de traves burocràtiques que li impedien connectar-se al sistema gasista, fins que l'abril del 2023 va poder fer-ho. Però no van acabar aquí els seus problemes continuats. Fins ara ha estat objecte d'insistents queixes veïnals per les males olors que l'empresa Biometagàs la Galera intenta resoldre, recentment a través d'un sistema basat en la inoculació de bacteris en el procés final de producció de gas que ha de donar ple resultat d'aquí a dos mesos.
Altres projectes de més petit format han prosperat fins i tot amb més glòria que pena. Són plantes de valorització i autoabastiment a l'abocador del Mas de Barberans, promoguda pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate), que en este cas convertix el metà en biogàs per autoabastir energia a la planta de lixiviats, o la que impulsa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a la depuradora de Ginestar, també d'autoabastiment.
Dos més de les instal·lacions que s'han presentat públicament han estat rebudes amb recel, però de diferent intensitat. Una de les tramitacions és la que efectua l'empresa Genia Bioenergy per implantar una planta de biometà en una parcel·la de 8,5 hectàrees de Campredó, al costat del polígon Catalunya Sud. Una planta amb capacitat de gestionar fins a 127.000 tones anuals de residus generats al Baix Ebre i al Montsià, com dejeccions ramaderes, restes agrícoles i restes orgàniques de l'agroindústria.
Les xifres que es van aportar en la presentació, una inversió directa de 15 milions d'euros, la creació de més de 30 llocs de treball, o la possibilitat d'evitar l'emissió de més de 20.000 tones de CO2 eq a l'atmosfera cada any, no han convençut tothom. L'Ajuntament de l'Aldea no va trigar a dir la seua: la proximitat al nucli urbà fa témer que es repetisquen els problemes de males olors patits als pobles de l'entorn de la planta de la Galera, especialment Santa Bàrbara. Tampoc accepta que les aigües residuals de la planta desemboquen al sistema de clavegueram ni a la depuradora urbana; hi veu risc que en cas d'avingudes d'aigua desemboquen líquids de la planta al barranc de Pixadors i també alerta que la seua presència pot desincentivar la implantació d'indústries al Catalunya Sud. Per tot, s'hi oposa.
Camarles, el poble lliure de plantes de biogàs
Precisament la forta oposició veïnal és la que ha aconseguit fer tirar enrere el projecte de la planta de biometà promoguda per l'empresa ENCE a Camarles. Les raons adduïdes pels opositors marquen algunes de les línies roges del sedàs: la ubicació de les instal·lacions, la procedència de la matèria primera, el fet que es tractés d'un projecte d'una empresa forana sense participació activa del teixit rural local, i en este cas també es va alertar d'efectes nocius ambientals i per a la salut. "No estem en contra de la producció de biogàs, que és un combustible renovable útil i necessari, sinó de la ubicació de la planta enmig d'una muntanya, destrossant el paisatge, en un espai habitat, amb gent que hi viu i també amb espècies de fauna i flora protegides i de molt valor natural, un projecte que des del nostre punt de vista podia tenir el mateix efecte que una indústria química, amb la consegüent afectació ambiental i també econòmica, per la pèrdua de valor de la zona", apunta una de les joves més actives del moviment opositor, Caitlin Davenport, de l'Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i Lligallos.
Tampoc se'n refiaven de les dades amb què va aterrar l'empresa ENCE. "No té sentit que ens diguessen que la planta tindria capacitat per gestionar 100.000 tones de sansa quan en tot Catalunya ben just s'arriba a produir esta quantitat de mitjana, per la qual cosa, o bé portarien la sansa de llocs llunyans amb tot el tràfic de camions i contaminació que això comportaria a la zona, o utilitzarien altres tipus de residus com ha acabat passant a la planta de la Galera", assegura.
De fet, així ho admet el gerent de l'empresa Biometagàs la Galera, Albert Martínez. Inicialment, esta planta en marxa es va construir per gestionar sansa i purins de les cooperatives, agricultors i ramaders locals, i posteriorment "s'ha vist que altres matèries van molt millor, com són els procedents de la indústria agroalimentària, és a dir, productes caducats, la resta orgànica, excessos de producció, així que també hi tenen cabuda", argumenta. A parer seu, esta gestió no té per què ser nociva, ni implica l'arribada de residus llunyans, "perquè hi ha matèria primera d'este tipus pel voltant", assegura.
Un altre dels arguments dels opositors al projecte de Camarles feia referència precisament als episodis de males olors que han envoltat este projecte pioner veí, al Montsià. A més, per molt que els responsables d'ENCE convoquessen la ciutadania per mostrar, exhibint una imatge simulada de la planta, que no generaria residus ni fums ni líquids, no van apaivagar el rebuig per la manca de documentació exhaustiva i estudis més concrets i clarificadors.
La companyia finalment va desistir de la seua idea, al·legant "motius econòmics i tècnics", tal com va exposar en un breu comunicat. L'Associació per la Defensa Ambiental de Camarles i Lligallos havia guanyat la batalla, i també va guanyar la guerra, quan per la seua pressió i la dels grups ERC i Junts es va celebrar un ple extraordinari per modificar el POUM per tal que tampoc en el futur no es puguen instal·lar indústries amb activitats similars al seu terme.
Desavantatges, si ho fas malament
"Fa quaranta-quatre anys que faig seguiment d'esta mena de projectes i de desavantatges no n'hi ha, llevat que faces les coses malament", assegura Xavier Flotats Ripoll, professor emèrit d'Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya. I a l'hora de citar què és fer les coses malament, alguns exemples recorden al cas de Camarles i altres el de la Galera. Per exemple, la procedència forana dels promotors: "Quan apareix en un territori una empresa a la qual ningú coneix i planteja un projecte així, ja d'entrada es creen anticossos", afirma.
A parer seu, l'òptim és que els mateixos productors del territori, els que obtenen els subproductes i residus que es tracten en estes plantes, s'organitzen per gestionar-los revalorant estes matèries amb la producció de biogàs i biometà. "Cada comarca hauria de tenir un pla per ordenar i gestionar estos productes", apunta Flotats.
De fet, este va ser el motiu que va impulsar la planta de biometà de la Galera: "La nostra preocupació primera era gestionar els nostres residus, no era per a res un tema especulatiu ni érem uns visionaris, simplement érem productors agrícoles i ramaders que necessitàvem un pla B per gestionar els residus, i si amb una d'estes plantes a més podíem obtenir benefici produint gas, ens va semblar que era una molt bona opció", explica el gerent, Albert Martínez.
Però res és tan senzill. "Una altra cosa a plantejar és si en una zona rural hi ha d'haver una indústria", apunta Flotats. "A França per exemple, un país que ens porta un gran avantatge en este tema, hi ha molts casos en què esta mena de projectes, de petita escala i no grans plantes, poden ser un factor dinamitzador de l'economia rural sempre que els beneficis es queden a la zona", argumenta.
Este punt afecta molts dels projectes, com el de Campredó. El Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) ha presentat observacions al tràmit de consultes prèvies del Pla Especial Urbanístic que ha de permetre implementar la planta de biometà en esta EMD de Tortosa. L'entitat denuncia que estes plantes s'haurien d'instal·lar en sòl industrial. En el cas de la planta de Campredó, assenyalen que afectarà una àrea de 8,5 hectàrees d'olivers i garrofers en cultiu quan hi ha "polígons industrials pràcticament buits" al territori. GEPEC-EdC defensa que les plantes de biogàs "són una bona opció" per transformar residus en energia i productes de valor, però reclama una "planificació urbanística adequada" d'estes instal·lacions.
També cal tenir en compte les distàncies. El professor Flotats sosté que "no té cap sentit que el cost energètic del transport del material fins a les plantes siga més elevat que l'energia que pots arribar a produir, per tant, han d'estar dimensionades a la capacitat de gestionar els residus i subproductes del mateix entorn", sosté. Així també ho defensa Martínez: "El futur són microplantes, promogudes pels ajuntaments, associacions veïnals, els productors de cada zona, perquè si podem treure profit de la gestió dels nostres residus tot hi estaríem d'acord, no?".
Les dos cares del biogàs
Joan Cunill, tècnic superior mediambiental i portaveu de l'Associació Mediambiental de Veïns de Santa Bàrbara (Amevesaba), l'entitat veïnals més fiscalitzadora de la planta de biometà de la Galera, assegura que les plantes de biogàs són una moneda de dos cares. La cara més amable destaca que estem parlant d'un gas renovable, un combustible de baixa petjada de carbó obtingut a partir del rebuig de matèries orgàniques d’indústries agroalimentàries, activitats agrícoles i ramaderes, i també per exemple amb els fangs de les depuradores d’aigües residuals (EDAR) de manera que permet reduir el volum d’escombraries que van a parar als abocadors, generant un impacte positiu en el medi ambient, exemple d'economia circular i descarbonització.
Ara bé, la cara B també existix, i per evitar els perjudicis, s'han de valorar determinats factors claus: "La grandària de les indústries, ja que han de ser equilibrades per no obligar a grans desplaçaments per anar a buscar els residus i, un emmagatzemant de totes les matèries primes ben dimensionades i condicionades per no generar olors", apunta. I és que tal com remarca este membre d'Amevesaba, s’han projectat plantes de biogàs sense tenir en compte els residus existents al territori, i només han tingut en compte el volum de negoci de manera que si cal porten residus de lluny, i això comporta dixar de fer economia circular i generar contaminació a través del transport.
Mala imatge per les olors
I una altra cosa, i en este cas ho saben bé, és la necessitat de dotar les plantes de la tecnologia necessària per a evitar molèsties d'olors. "Hi ha maneres d'evitar-ho, per exemple si les descàrregues s'efectuen en dipòsits tancats, i amb biofiltres i sistemes de rentat de l'aire. La tècnica hi és, així que el que cal és fer les inversions necessàries", apunta Flotats.
A la planta de la Galera hi estan posats. No els toca més remei, després de les queixes generades entre la ciutadania. La companyia Biometagàs apunta que des del moment en què va començar a injectar el gas a la xarxa, van detectar pudors per analitzar en 400 punts els nivells d'olors al perímetre de la planta i localitats veïnes. Tot i que segons apunten, l'anàlisi va determinar que la planta complix els valors indicats a la normativa, el malestar veïnal els ha fet decidir invertir 150.000 euros en una planta de neteja basada en la inoculació de bacteris en el procés final de producció de biometagàs. La previsió és que en un període màxim de tres mesos, les males olors hagen marxat per complet.
És l'últim escull que els cal salvar després d'anys i anys i lluita. Primer, per connectar-se a la xarxa de transport d'Enagás. Per fer-ho, van estar lluitant tres anys per desencallar les traves burocràtiques que li ho impedien. Resolt el buit legal i catorze anys després d'iniciar el projecte, la societat Biometagàs la Galera va poder començar a comercialitzar com a energia verda el biometà que genera a partir de residus alimentaris, agrícoles, ramaders i orgànics.
El gruix de la producció, i esta és una altra anomalia, és adquirida, principalment, per clients industrials europeus a través d'un sistema de certificació d'origen renovable. "A la Galera enxufen al sistema gasista entre 7.000 i 9.000 m3 de gas que van a Europa, este és un altre problema, aquí no es queda res", advertix Cunill.
Flotats explica per què passa això: "El 95% del biometà que es produïx a Espanya s'està consumint a Alemanya i Suïssa principalment, és una anomalia que fa posar els pèls de punta. El motiu és que allà hi ha demanda de gasos renovables perquè les indústries tenen obligacions, quotes governamentals per reduir el consum de gas natural i combustibles fòssils, de manera que estan disposades a pagar el gas a un preu més alt que el gas natural, mentre que a Espanya este consum no està incentivat i les empreses no estan disposades a pagar més per descarbonitzar-se, així que fins que això no canvie encara exportarem biometà a partir dels nostres residus i del nostre esforç.
La directora general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Elisenda Guillaumes, apuntava al juliol a n'este rotatiu que es tenen en compte la majoria de les distorsions apuntades per fer prosperar les plantes de biogàs. Així, apunta entre altres la importància que els projectes estiguin promoguts pels productors de cada zona, perquè "de vegades quan apareixen inversors de fora es generen recels, també cal tenir en compte la distància des d'on arriba la matèria primera, perquè cal buscar l'eficiència, i pel que fa a la qualificació del sol, entre els criteris a valorar evidentment és millor que esitguen en sòls industrials que no pas en sòl urbanitzable".
El biogàs ha arribat per quedar-se però com molts projectes novedosos quan arrenquen, ni tot és blanc ni tot negre. El desplegament encara és a les beceroles però alguns territoris, com l'Ebre, ja han dixat clar quines són les rodes de molí amb les quals els ciutadans no pensen congregar.