Fins aquí, hem vist com s'accentuen les paraules polisil·làbiques. Però què passa amb les monosil·làbiques? Les paraules que només tenen una síl·laba, en català, no s'accentuen mai, excepte quan necessiten un accent diacrític, que és el que usem per distingir dues paraules de significat diferent que s'escriuen igual. D'aquests mots, en tenim una llarga llista, encara que n'hi ha que són més habituals en l'ús diari de la llengua.
Com que sovint es fa evident que aquestes distincions se'ns fan difícils, he pensat que us en podria apuntar una llista i que, potser, amb una mica de sort, us seria útil.
bé (adverbi, propietat) be (ovella)
bóta (recipient) bota (calçat, verb)
Déu (divinitat) deu (verb deure, número, font)
dóna, dónes (verb donar) dona, dones (persona)
és (verb ésser) es (pronom)
féu (perfet verb fer, va fer) feu (present, imperatiu verb fer)
mà ( extremitat) ma (possessiu)
més (de quantitat) mes (possessiu, període de l'any)
mòlt (participi de moldre) molt (quantitatiu)
món (univers) mon (possessiu)
móra (fruit) mora (del Magrib)
nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (adjectiu)
ós, óssa, óssos, ósses (animal) os, ossos (de l'esquelet)
pèl (vellositat) pel (contracció)
què (interrogatiu, relatiu tònic) que (conjunció, relatiu àton)
sé (verb saber) se (pronom)
séc (plec) sec (verb seure)
sí (afirmació) si (condicional)
sóc (verb ésser) soc (soca)
sòl (terra) sol (adjectiu, astre, verb soler...)
són (verb ésser) son (ganes de dormir, possessiu)
té (verb tenir) te (infusió, pronom)
ús (d'usar) us (pronom)
véns, vénen (verb venir) vens, venen (verb vendre)
vés (verb anar) ves (verb veure)
