«La Sareb és nostra»: així es diu la nova campanya de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques (PAH) que s'ha presentat públicament este dimecres. Els activistes pel dret a l'habitatge han fet un recull de tots els pisos buits actualment en mans de l'anomenat «banc dolent», en total vint mil arreu de l'Estat. A les Terres de l'Ebre el total de pisos buits propietat de la Sareb ascendeix a 569, localitzats carrer per carrer, en un mapa.

Bona la major part d'estos pisos es troben a Tortosa i Amposta. A la capital del Baix Ebre n'hi ha 150, mentre que a la del Montsià n'hi ha 157. Tot i ser les ciutats més grans del territori, no són les que van viure d'una forma més efervescent l'anomenat boom de la construcció. Sorprén així, que ciutats com Sant Carles de la Ràpita es trobe lluny d'estes xifres, amb 64 pisos buits, propietat de la Sareb, malgrat que es troba al tercer lloc del rànquing, o l'Ametlla de Mar només amb 4.

La quarta població amb més pisos buits del territori també es troba al Montsià i és Ulldecona, amb 48. 

La capital de la Ribera d'Ebre, Móra d'Ebre en té 15, mentre que la de la Terra Alta, Gandesa, només en té un.

Mapa dels pisos propietat del Sareb arreu de l'Estat:


Aquestes xifres, però, són les que la PAH ha pogut recollir: les dades no són públiques. Sospiten que en comptes de vint mil podrien ser més de cent mil els habitatges que avui la Sareb posseeix, després que el 2012 va adquirir dos-cents actius - dels quals en aquell moment van anunciar que només quaranta mil eren immobles. De tots ells, tan sols n'han cedit dos mil als governs autonòmics i és previst que en cedeixin dos mil més.

Tres anys de Sareb

La Sareb, acrònim de Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, és producte del govern espanyol el 2012 a través d'un Reial Decret ordenat per la Unió Europea. El seu objectiu és fer que el crèdit torni a fluir mitjançant l'extracció d'actius tòxics dels bancs. El 45% del capital quan es va crear venia del FROB, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, i tenia el compromís de vendre les restes de les entitats bancàries en quinze anys. Els bancs d'on van provenir la majoria d'actius, préstecs i immobles van ser BFA-Bankia, CatalunyaCaixa, NCG Banco, Banco Gallego, Banc de València, BMN, Liberbank, Caja 3 i Banco CEISS. Des de la PAH consideren que si s'ha finançat a través de diners públics tots aquests habitatges haurien ser també de propietat pública.