Cursa de cavalls dimarts 19 a la Sénia. Foto: Sofia Cabanes

Semblava que hagués de ploure en qualsevol moment, però res feia preveure ahir que la Sénia es quedaria sense la primera tarda de curses. Arribo al poble mentre dos senyores, amb els seus néts, esperen per poder marxar a l’hipòdrom del Pla de Roquillo, on se celebra l’esdeveniment. Els hi pregunto cap on para el camí, però m’animen a aparcar el cotxe allà mateix i anar-hi amb elles, les quals pugen a l’autocar que l’Ajuntament posa gratuïtament perquè els veïns es puguen desplaçar des del poble fins a les curses.

De seguida l’autocar s’omple de gent. Colles d’amics, gent de totes les edats i famílies. Es respira ambient de festa i de nervis. Molts porten camisetes de colors diferents amb l’emblema de les corregudes de burros. Cada color pertany a una colla.
Arribem a l’hipòdrom just quan ha acabat la primera de les curses de cavalls i ja hi ha més d’un miler de persones envoltant les baranes. “Corre que ja ens n’hem perdut una i hem d’agafar lloc!”, comenten dos amigues. Tothom marxa a pas ràpid per ocupar els espais que queden buits. Qui més qui menys ja fa estona que menja pipes amb certs nervis. Avui no cal patir pel sol, però més d’un porta paraigua per frenar les poques gotes que cauen.

Comença la segona cursa, de genets locals. “Abans han corregut els menors de 16 anys”, m’explica el regidor de Festes, Joan Moisés. L’arrancada a tota velocitat de les bèsties sempre provoca emoció entre el públic, que anima els genets amb crits i aplaudiments. Ningú no perd punt. “El plat fort arribarà dissabte”, comenta Moisés abans de la tercera cursa, on participen hípiques també de fora. Este és el dia que corren els pura sang anglesos, una oportunitat única per veure carreres d’este nivell: “Les curses de pura sang, vinguts dels millors hipòdroms de l’estat, són un referent als Països Catalans, perquè d’hipòdroms no en tenim massa, a banda del de Vila-seca i Roses”, argumenta el regidor. En l’organització de les curses de dissabte hi juguen un paper clau les quadres Siscània i la Montsià Lakers, dos colles formades majoritàriament per persones del poble que s'encarreguen de buscar els millors cavalls i genets per fer un bon paper. A més, la rivalitat que existix entre les dos colles dota d'un atractiu especial estes curses. “Per dissabte ja hi ha 4 cavalls confirmats portats estes quadres, però n’esperem fins a 6”, avança el regidor.

A la Sénia, la tradició de carreres, reconegudes com a Festa d’Interès Comarcal, té els seus orígens al segle passat i es remunta en l'ampli ús que en feia la pagesia de la zona dels burros i matxos abans de la reconversió industrial del municipi. Ara, “amb la dinamització turística del poble, un dels punts a fomentar són els cavalls”, apunta el també regidor de Turisme, Joan Moisés. “Tenim dos hípiques, Molí de l’Hospital i Casa Gumer, i l’Ajuntament ja ha ofert a la nova associació d’Amics dels Cavalls de la Sénia poder gaudir de l’hipòdrom no només la setmana de festes, sinó també per Sant Antoni o per instruir els diferents genets”, afegeix. L’exemple més clar és que 3 genets d’11 i 12 anys ja van participar ahir a les curses. “La intenció és anar tots a una i poder aportar-hi recursos. Ens podem beneficiar tots, tant les hípiques, perquè poden fer cursos i aconseguir tindre més genets, com també que la gent vinga aquí a fer els cursets i a córrer en diferents èpoques de l’any”, explica el regidor.

Arriba la xalera

La tossuderia dels burros és un dels atractius de les corregudes. Foto: Sofia Cabanes

Un cop acabada l’última cursa de cavalls, l’hipòdrom es transforma. Tothom corre per canviar-se de lloc i situar-se a la recta de davant de la tribuna d’autoritats. És el torn de les corregudes de burros –se’n fan dos, una de xics i l’altra de xiques- i el recinte pren un aspecte de festa popular.

Enguany s’han complit 18 anys de la recuperació d’esta activitat i hi participen 18 colles del poble amb els seus animals. El presentador de les corregudes i un dels recuperadors de la festa, Celso Pla, posa alegria a l'esdeveniment amb la seua retransmissió. La música de dolçaina i tabal i la tossuderia dels animals fa la resta.

Bacs, gemecs... N’hi ha que corren força i arriben de seguida a la meta; alguns sembla que no els hi dóna la gana d'avançar; d'altres van al seu ritme però acaben arribant. La recta de cursa sembla un camp de batalla... però no importa, la xalera està servida. Cada colla acompanya amb orgull el seu animal i al seu genet i fins i tot hi ha lloc per als homenatges pòstums. El burret Rubén, que havia de ser coronat Miss burret templat, va morir abans de festes. Va ser un dels primers d'arribar a la Sénia ara fa 18 anys i rep el seu homenatge.

Acaben les corregudes i l’hipòdrom es buida. Tothom corre a buscar el cotxe o l’autobús. Ara tots volen anar a trobar lloc a la plaça de bous. La festa continua i les carreres també ho faran dijous i dissabte .