L'origen d'esta tradició entronca amb la Quaresma, el període de quaranta dies abans de Pasqua que estan marcats pel dejuni i l'abstinència pel calendari litúrgic cristià. Per poder passar millor aquesta època de l'any, el costumari marcava el dijous abans de Carnaval com el primer dia d'aquesta setmana festiva en el que un es podia atipar de valent amb aquells aliments que estaven prohibits durant la Quaresma. Antigament era molt comú que estos dies els infants fessen captes d'ous per les cases, per elaborar les truites i la resta de plats de la jornada.
Les festes de Carnaval es caracteritzaven per un consum excessiu de carn de porc. És en aquest context que el Dijous Gras marca la fi d’una època d’alimentació abundant que s'inicia amb la matança del porc, a meitats de novembre, i segueix amb les festes de Nadal. L'abundància d'aliments i menges tradicionals anava a la baixa amb l'inici del nou any, i els rebosts de les cases començaven a buidar-se. Arribats al febrer, s'acabaven les existències ja eren ben poques, i s'acabaven de menjar els llardons i les botifarres.

Rostida del porc de Dijous Llarder a la plaça Major de Vic, aquesta matinada Foto: Albert Alemany
A les Terres de l'Ebre, poblacions com Xerta celebren la tradicional fogasseta.
El Dijous Llarder o Dijous Gras és tradició anar a berenar La Fogasseta. Quan arriba este dia, els xertolins i xertolines surten a les afores del poble, a la vora del riu Ebre o fent una excursió fins a algun paratge de l’interior o muntanyós per tal de menjar-se la fogasseta, un panet que els forns i pastisseries de la zona elaboren només un dia l’any: el dia abans del Dijous Llarder.

La típica fogasseta de dijous llarder de Xerta Foto: Arxiu