L'article arrenca així: 'Si li foten 22 milions (suposem que força més, perquè això és la punta de l'iceberg) i vostè ni se n'adona, és un ximple. Si al seu partit corren els sobres de diner negre com la cocaïna en un afterhours i vostè ni se n'assabenta, és un ximple. Si vostè veu normal que el marit d'Andrea Fabra, escollit a dit, triés per gestionar les anàlisis clíniques de la Comunitat l'empresa de la qual és conseller, i que quan encara ocupava el càrrec a la Comunitat, decidís privatitzar aquestes anàlisis; si vostè veu normal l'afer de l'àtic a Marbella del senyor González, vostè és un ximple. I si vostè és un ximple, em pregunto com s'ho farà per traure'ns de la crisi. Ah... que no ens hi ha tret. Ah... que estem pitjor que abans. Ah... que vostès estan tancant urgències, privatitzant la sanitat, denegant beques escolars i fent fora la gent de casa seva...'. El podeu llegir sencer a AllegraMag-Revista Digital.
I en menys de 20 dies s'ha estès com la pólvora... s'han multiplicat els correus, les publicacions en blocs, les visites a Google, els twits, els comentaris, els shares i likes a Facebook... en menys d'un mes un article publicat a la xarxa ha arribat a un percentatge de població envejada per qualsevol dels mitjans convencionals (premsa, radio i televisió). Aquest poder de difusió i comunicació que ofereix la xarxa és el que més temen els poders polítics avui dia. És lliure i es multiplica ràpidament, ja no entén de classes socials, d'edats ni de nivells culturals. Avui, qui més, qui menys disposa d'Internet i ordinador a casa (68 % el 2012, segons la darrera enquesta TIC de 2012) o a la feina i, a diferència de les grans indústries editorials, no hi ha interès polític ni econòmic que els pugui pressionar. I aquest és el gran poder d'Internet i les xarxes socials amb una capacitat de propagació i expansió brutal i imparable que permet al ciutadà parlar i comunicar-se com mai abans. Ho va demostrar la Primavera àrab i, malgrat que en tots els països s'està buscant la forma de regular (per controlar) aquesta lliure i ràpida compartició de continguts, el cert és que la tecnologia corre a més velocitat i cada dia surten al mercat noves xarxes i aplicacions que donen al ciutadà una versió millorada i avançada per compartir i intercanviar informació en totes les seves versions (articles, fotografies, vídeos, àudios, presentacions...). Digues-li SMS, Facebook, Twitter, WhatsApp, Line, Instagram, Slideshare o com vulguis... però el cert és que ja no hi ha marxa enrere i avui preguntar-se si Rajoy és un ximple i un analfabet no és només un article punyent de l'escriptora Lucia Etxebarria, és també una manera ciutadana de demostrar públicament l'enuig i la irritació per una situació inacceptable, insostenible i vergonyosa. Com bé diu Etxebarria: 'Informació és coneixement. Coneixement és saviesa i saviesa és poder'.
Ha arribat l'hora de rebel·lar-se i exigir una LLei de Transparència i una Llei Anticorrupció. Perquè no fer-ho seria innegablement de ximples i analfabets.
Si voleu llegir més articles de Maite Ruiz, també podeu fer-ho al seu bloc.
