Llaurar diverses vegades el camp d’arròs mentre està sec per exposar el caragol maçana a temperatures que no soporta, ja siga baixes a l’hivern o ben altes abans de sembrar, a l’estiu, i mantenir una làmina d’aigua tan baixa com siga possible per tal d’aletargar-lo. Són dos dels consells que el Dr. Rabindra Joshi, una de les primeres autoritats mundials en l’estudi d’esta plaga, ha volgut transmetre als pagesos del delta de l’Ebre per tal, ha dit, de controlar l’espècie, afirmant clarament que “l’eradicació on ja està tan estès com al marge esquerre no és possible”. Així ho ha exposat a la seu de la Comunitat de Regants de la Dreta de l’Ebre, que juntament amb l’Institut Agroambiental de les Terres de l’Ebre, l’ha convidat a passar uns dies a la zona per tal de fer una valoració de la situació del caragol maçana, cinc anys després que ja visités el territori.

  “Vaig estar aquí fa cinc anys i el que he pogut veure ara és que a l’hemidelta dret s’han fet les coses molt bé, amb tractaments intensius però limitant l’ús de productes químics, i la població de caragol és realment baixa”, ha començat explicant. Altra cosa, ha dit, és la banda esquerra: “És molt decebedor. Si em pregunten si és possible eradicar la població en esta zona diré que no”, ha apuntat taxatiu. La “bona notíca”, per contra, segons ha afirmat, “és que es poden minimitzar els impactes amb diversos mètodes”. Ravindra ha apuntat que a altres països entre les solucions aplicades hi ha la de plantar l’arròs, en lloc de sembrar-lo, amb plantes que ja hagen superat els 21 dies de creiement, perquè llavors el caragol ja no ataca la tija. “Aquí, però, els costos en mà d’obra que això implicaría descarten esta opció”, ha reconegut. Per tant, el que ha recomanat són bàsicament dos accions: “Una seria llaurar el camp, quan estiga sec, per tal de posar al descobert els caragols i sotmetre’ls a altes temperatures”, ha explicat. Segons Ravindra Joshi, per damunt dels 35 o 40 graus, mor, per bé que a l’Ebre estes temperatures es poden donar al bo de l’estiu, que justament és quan l’arròs està en plena fase de producció, de manera que no es pot fer si no és deixant descansar parcel·les a l’estiu. En tot cas, s’ha mostrat partidari d’efectuar diverses llaurades, una abans de la sembra, quan ja fa calor, i també a ple hivern. “En altres països on s’han fet una, dos, o tres llaurades, la població de caragol ha baixat molt”, ha apuntat. De fet, segons ha comentat el tècnic de la Comunitat de Regants Carlos Fàbregues, aquí al Delta alguns pagesos ja han deixat en guaret algunes parcel·les i han remogut la terra, per bé que esta pràctica ha estat encara minoritària.

L’altra recomanació que ha volgut fer el científic, professor de biologia de la University of the Philippines at Baguio (UPB) és la d’anivellar bé els camps, tal com ja fan acuradament molt pagesos al Delta, i reduir al màxim la làmina d’aigua en la fase crítica, quan la llavor germina i comença a sortir la planta jove: “Amb poca aigua el caragol s’adorm i s’enterra, mentre que amb molta aigua es desperta i surt a alimentar-se bé”, ha dit. Mantindre el camp mitjanament sec pot afavorir el creixement d’herba, per la qual cosa cal fer un bon us de productes herbicides que no afecten l’arròs.

Es tracta, ha destacat, de “mètodes que no costen massa diners”. Això sí, ha recordat que “s’han d’aplicar bé les mesures i és important, també, que tots els pagesos hi col·laboren”. Joshi no ha mostrat massa entusiasme amb la inundació dels camps amb aigua salada, perquè “es tracta d’un sistema que no es pot fer massa sovint”, ha dit. Per contra, sí que el veu vàlid aplicat als canals de manera que no provoque una afectació a l’arròs.