
Membres de la PAH en una de les taules de recollida de signatures, a Tortosa. Foto: Cedida
Avui dimarts s’ha presentat a les Terres de l’Ebre ha Iniciativa Legislatura Popular que impulsen la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori de Drets Econòmics Socials i Culturals (DESC) per reclamar mesures urgents per fer front a l’emergència d’habitatges i a la pobresa energètica. La ILP va ser admesa a tràmit per la taula del Parlament el passat 13 d’octubre i proposa mesures de mínims imprescindibles per fer front al sobreendeutament, els desnonaments i els talls de subministraments bàsics. A diferents municipis de les Terres de l’Ebre s’ha iniciat la campanya de recollida de signatures en suport a la iniciativa que té com a objectiu genèric “aturar l’emergència social que es viu a Catalunya”, segons els promotors.
Així, entre les accions reclamades hi ha la de desplegar mecanismes que proporcionen una segona oportunitat a les persones sobre endeutades, mitjançant dos procediments (un extrajudicial i un altre judicial) es possibilita que les famílies puguen liquidar els seus deutes vinculades amb l’habitatge habitual per tal de poder començar de nou.
També es rebutgen els desnonaments a les famílies que no puguen fer front al pagament de la hipoteca, establint l’obligació a les entitats financeres de concedir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat. Tampoc s’accepten els desnonaments per a les famílies que no puguen fer front al pagament del lloguer quan els propietaris siguen bancs, fons voltors o grans immobiliàries, establint igualment l’obligació de concedir un lloguer social a les famílies en situació de risc.
També es proposen ajuts a les famílies per pagar lloguers, la creació d’un parc de lloguer social, i impedir els talls de llum, aigua o gas i garantir-ne l’accés.
Els promotors de la ILP han aportat dades per plasmar la situació d’emergència social que es viu a Catalunya: més de 20 desnonaments al dia i més del 10% dels veïns afectats pels talls de subministraments bàsics com aigua, llum i gas. Amb esta iniciativa les entitats impulsores “volem evidenciar la necessitat que el govern de la Generalitat faça ús de les competències de què disposa en matèria d’habitatge i protecció dels consumidors i adopte les mesures urgents en favor de les famílies afectades per la crisi”, han afirmat.
Parc de lloguer social
Txell Teruel, de la PAH Ebre, ha explicat que, amb un 19% d’atur, 726.000 persones, més del 60% en atur de llarga durada, Catalunya s’ha convertit en una de les comunitats autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons dades recents de l’IDESCAT, 220.700 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 106.700 no perceben cap ingrés. Cada vegada són més les persones que fins i tot treballant no disposen dels ingressos suficients per fer front a les despeses familiars bàsiques. A més a més, els habitatges de lloguer social no arriben a les 30.000 -1% del parc d'habitatges enfront del 18% dels països europeus propers-, quantitat insuficient per respondre a la demanda. Una altra problemàtica és la del sobreendeutament d’aquells que són víctimes de la sobreexposició del crèdit hipotecari.
Maria Campuzano, en el seu torn, ha explicat que, igualment, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica que a dia d’avui afecta més del 10% de la població a Catalunya. Així, “més de 320.000 famílies no poden mantenir les seues cases a una temperatura adequada per manca de recursos econòmics o perquè ja han patit talls de subministrament energètic (llum i gas) i aigua”, ha recordat. I amb tot, “al territori espanyol el preu de l’energia és un 30% més car que la mitjana de la UE”, ha afegit.
Els promotors de la ILP sostenen que “Catalunya disposa dels recursos legals i materials necessaris per fer front a la situació”, i citen els 450.000 habitatges buits existents (100.000 en mans d’entitats financeres, 80.000 habitatges nous de nova construcció i 270.000 habitatges particulars), així com els beneficis de les companyies elèctriques. “Del que es tracta, llavors, és de fer servir les competències exclusives del govern de la Generalitat en matèria d’habitatge i protecció dels consumidors per aturar la concentració de la riquesa per part de les grans empreses de subministraments, entitats financeres, fons voltors i grans immobiliàries”, exposen.