“Tot penja d’internet i de les línies telefòniques. Si això falla, ens quedem aïllats”. Així relata la situació insòlita d'apagada massiva la directora de la Residència d'Avis del Perelló, Joana Borràs. Ella va haver de gestionar un servei essencial sense saber com fer-ho i ho descriu com una situació límit.

“Ens vam quedar sense poder accedir al sistema informàtic, sense telèfon ni internet. Sort que tenim grup electrogen i podíem mantenir mínimament la residència”. Tot i això, la incomunicació va ser total: ni contacte amb les famílies, ni amb el CAP, ni amb serveis d’urgència.

La jornada va coincidir amb dos emergències mèdiques al centre. En un cas, un treballador va haver de desplaçar-se físicament fins al CAP de l’Ametlla de Mar per informar. En un altre, van haver de recórrer a l’Ajuntament per avisar una ambulància. “L’alcalde era allà i ens van ajudar de seguida amb la Policia Municipal”, relata Borràs.

L’episodi, diu, ha deixat en evidència la fragilitat del sistema. Enmig de la crisi, es va notar també un canvi d’hàbits. Sense llum ni televisió a casa, molts veïns van sortir a passejar i aprofitar per visitar familiars a la residència: “Hi va haver més visites. Gent del poble que, sense llum ni ràdio, va sortir i va passar per aquí. Ens va fer companyia”. Borràs ho té clar: “Sort que som un poble petit. En una ciutat, això hauria estat molt pitjor". 

A les fosques, però oberts: “Vam haver de recordar tots els preus de memòria”

L’apagada elèctrica d’aquest dilluns al vespre no només va col·lapsar la vida quotidiana de desenes de famílies ebrenques, sinó que també va posar contra les cordes a moltes petites empreses, especialment les que treballen amb producte fresc o refrigerat. Una d’elles és la pastisseria Alqueza Paco’s, un clàssic de Tortosa que va haver de tirar d’enginy i resistència per no perdre-ho tot.

“Vam viure un dia una mica caòtic”, explica en Jordi Fuster, que n’és el responsable. La llum se’n va anar de cop, com arreu, i de sobte tot el que era rutina es va convertir en una cursa a contrarellotge. “Havíem de recordar tots els preus de memòria. No podíem fer servir el TPV, ni l’ordinador, ni la base de dades. Res. I clar, la gent no va venir amb efectiu preparat. Alguns marxaven a casa corrents a buscar-ne, d’altres els vam haver de fiar. Van tornar a la tarda mateixa, això sí”.

Però potser el més greu no era la gestió del taulell, sinó el que hi havia al darrere. Refrigeradors plens de matèria primera, pastes en procés de fermentació, postres ja preparats per al servei de l’endemà. Un bon desastre, si es feia malbé, relata. “Ens vam moure ràpid per llogar un grup electrògen. Teníem congeladors i neveres plenes. No et pots permetre perdre tot això.”

Durant unes hores, el funcionament del negoci es va mantenir amb una mena d’equilibri precari, a cavall entre la voluntat de resistir i la necessitat de salvar els mobles. “Vam obrir igualment, per suposat. Al final, la gent també va venir a comprar perquè no tenien res a casa. Vam improvisar menys per emportar, vam fer tot el que calia.”

La part més invisible, però no menys delicada, va ser la pèrdua d’informació i control de l’estoc. “Teníem un SAI que aguantava una hora i mitja, però després d’això, tot va quedar apagat. No sabíem què teníem exactament, ni si podríem enfornar a temps el que tocava.”

Ara, passats els nervis i l’ensurt, toca repensar-ho tot. “Ens ho estem plantejant seriosament. Tindre un grup electrògen serà obligat, o mirar opcions més sostenibles com plaques fotovoltaiques. També reforçar el sistema informàtic perquè no caigui tan ràpid.” Però el que més destaca en Jordi, malgrat tot, és l’actitud de l’equip i dels clients. “Tothom va posar-hi de la seva part. I al final, això és el que salva el dia.”

Quan la xarxa no cau: “Vam ajudar a altres empreses a continuar”

Una de les poques excepcions va ser l’empresa de telecomunicacions Delinternet, amb la seua seu al polígon de Deltebre. Joan Forés, del departament de Comunicació i Màrqueting, explica com ho van viure: “Tot va començar cap a les 12.30 h. A les oficines de delinternet semblava un dia qualsevol: llum, ordinadors, internet... tot funcionava. Fins que vam notar una cosa estranya: el monitoratge del trànsit a la xarxa va caure en picat i les trucades es van aturar. Llavors, el nostre gerent, l’Agustí, va dir: "Mireu a internet”. 

“Vam veure el que passava: un gran tall de llum estava afectant tota la península. Però nosaltres seguíem connectats, perquè tots els punts de la xarxa delinternet disposen d’autosuficiència amb plaques solars, bateries i generadors".

Es van dividir en dos equips: un per atendre la gent i un altre per assegurar el funcionament de la xarxa. “L’atenció a l’usuari es va activar per explicar què passava i tranquil·litzar. Els tècnics monitoritzaven bateries, estacions i equips per mantenir el servei”. Fins i tot van ajudar empreses veïnes: “Algunes es van quedar sense llum en ple procés productiu. Van venir a demanar ajuda i vam muntar un cablejat provisional per compartir l’energia”.

També van rebre moltes consultes de gent que pensava que s’havia tallat internet: “Sense electricitat, el wifi no funciona. Però els que tenien una bateria o un generador podien tornar a connectar-se. La xarxa de Fibra Ebrenca seguia activa”.

Amb les xarxes GSM i de dades mòbils caigudes, només quedava el wifi: “Nosaltres ho fèiem amb WhatsApp i Telegram, connectats al wifi de la seu. Enmig del silenci, les notificacions digitals sonaven gairebé com un batec de normalitat”. El més important, diu Forés, és el factor humà: “Aquell dia no només va posar a prova la tecnologia. Va posar a prova les persones. I el que vam veure va ser coratge, solidaritat i compromís. A Delinternet vam actuar com el que som: una xarxa. Una xarxa que no només connecta aparells, sinó que uneix persones i el territori”.

Una dependència tecnològica total

L’apagada d'este dilluns ha evidenciat fins a quin punt l’activitat econòmica i social depèn de la connectivitat i l’energia. Tant als serveis essencials com a les petites empreses, la caiguda de la xarxa va deixar tothom sense marge de maniobra. En un context de crisi climàtica i riscos globals, la resiliència de les infraestructures i l’autonomia energètica tornen a situar-se al centre del debat.