Les Terres de l’Ebre acullen una població estrangera de 36.852 persones sobre una població total de 187.437 habitants, segons les últimes dades disponibles publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, corresponents a l’1 de gener del 2024. D’esta manera, el percentatge d’estrangers arriba al 19,6%, el tercer més elevat d’entre els àmbits territorials del país, per darrere de les comarques gironines (21,6%) i les de Ponent (21,4%).
I és que el flux migratori en les últimes dècades ha anat desembocant a l’Ebre progressivament com ho fan els afluents en este cas arribats de diferents zones del planeta. Una tendència creixent des de fa anys que es manté. En els últims tres anys 6.100 estrangers han escollit el nostre territori per migrar-hi. Així, fa tres any el percentatge de població estrangera era del 17%, de manera que puja a un ritme d’un punt percentual per any en el conjunt del nostre territori.
Però que la població estrangera augmenta amb el pas dels anys és una tendència no actual, sinó històrica i ho demostra el fet que l’any 1991 a les Terres de l’Ebre hi havia 1.091 persones estrangeres sobre una població de 154.952 habitants, per tant el percentatge era molt més baix, d’un 1,4%.
De la mateixa manera, a Tortosa l’any 1991 hi havia una població de 29.452 habitants, dels quals 168 eren estrangers, unes xifres que han variat notablement també i l’últim any referenciat, a Tortosa la població estrangera arriba a les 7.850 persones, les quals representen el 22,1% de la població de la ciutat, que és de 35.513 habitants.
Les principals zones d’origen
El gruix dels més de 36.800 estrangers residents a l’Ebre provenen de la resta de la Unió Europea (12.161 persones), darrere dels quals hi ha els arribats del continent africà (11.656), i molt pel darrera, per este ordre, els vinguts d’Amèrica del Sud (4.228), de la Resta d’Europa (3.952), Àsia i Oceania (3.451) i finalment Amèrica del Nord i Central (1.403).
Si ens fixem per països, el col·lectiu més nombrós de població d’origen estrangers prové del Marroc, amb 9.420 persones, i la segona nacionalitat més nombrosa és l’originària de Romania (7.911), per bé que cal fer notar que esta xifra va en lleuger retrocés. En tercer lloc, tot i que a molta distància, hi ha el Pakistan, amb 2.160 persones nouvingudes, i per damunt del miler hi ha també els veïns del Regne Unit (1.578) i de Colòmbia (1.719).
El Perelló i Ulldecona lideren el rànquing percentual a l’Ebre
Per comarques, la població estrangera al Baix Ebre és 16.475 persones, les quals representen un 19,9% de la població total de la comarca (82.399 habitants el 2024).
De fet, en esta comarca –i també al conjunt de les Terres de l’Ebre- el percentatge més alt d’estrangers sobre la població municipal el té el Perelló, que arriba al 27,7% d’estrangers –en descens respecte l’any anterior-. Este municipi té entre el veïnat 815 persones provinents de l’estranger sobre 2.933 en total).
Dins d’esta mateixa comarca li segueix en percentatge el municipi veí de l’Ampolla (25,2%), l’Aldea (23,7%) i l’Ametlla de Mar (24,1%). La segona població més gran de la comarca, Deltebre, té un 11,8% d’estrangers (1.417 sobre una població total d’11.941 habitants), un percentatge per tant relativament baix, superat per Roquetes, el tercer poble en habitants (8.374, dels quals 1.394 són estrangers, un 16,6%). Paüls és el poble de la comarca amb menys estrangers percentualment, un 7,3%, dos punts menys que Alfara de Carles, el poble més petit.
Si ens fixem en el Montsià, la xifra de residents estrangers és de 14.498 persones, de manera que el percentatge és superior però molt similar a la comarca veïna (20,2%) respecte la població total, que arriba en la mateixa data a 71.460 habitants.
A Amposta, la capital de comarca, hi ha 4.798 estrangers sobre una població de 22.623 habitants (un 21,2%). Percentualment, destaca amb el percentatge més alt Ulldecona des de fa anys (un 27,6%), amb 1.824 estrangers de 6.598 residents. És per tant la segona població ebrenca amb més percentatge d’estrangers.
A la Ràpita, el segon municipi de la comarca en nombre d’habitants (i tercer de totes les Terres de l’Ebre després de Tortosa i Amposta), son 3.043 estrangers sobre una població de 15.802 a 1 de gener del 2024, és a dir, un 19,2%. El supera percentualment Freginals (el 25,4% dels residents provenen d’altres continents), Alcanar, amb un 21,4% d’estrangers i la Sénia (20,5%)
Benissanet i Gandesa, al capdavant de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta
Pel que fa a la Ribera d’Ebre, la població estrangera el 2024 queda xifrada en 4,123 persones sobre un total de població de 22.132 habitants, de manera que representen un 18,6% del veïnat.
A Móra d’Ebre la població total és de 5.739 persones, de les quals 1.162 són estrangeres (20,2%). El segon municipi més gran és Flix, i en este cas el percentatge cau al 14,4%, perquè de 3.323 veïns, són estrangers 479. Les xifres percentuals més altes de la comarca les tenen, per este ordre, Benissanet (26,5%), Ginestar (un 26,1%), Móra la Nova (22,6%), i la Torre de l’Espanyol (20,3%).
I finalment, marxem a la Terra Alta, que és la comarca ebrenca amb menys percentatge de població estrangera, un 15,3, la qual cosa es tradueix en 1.755 habitants en xifres absolutes sobre 11.446. Coincideix que la capital de comarca, Gandesa, és el municipi amb el percentatge més alt (771 estrangers en una població de 3.160 persones, un 24,4%). El percentatge cau notablement al segon poble més gran, Batea, on son estrangers un 13% dels habitants (246 de 1.881). De fet, després de Gandesa, on la població estrangera és més significativa en funció dels habitants totals és la Pobla de Massaluca (un 21,58%), seguida de Corbera d’Ebre (17,3%).