Dis-li Mourinho, dis-li Bauzà. Algú, en definitiva, que desplega la seua personalitat amb tanta prepotència, i en el cas del president balear, no només la personalitat, sinó també la política educativa -que a la fi i al cap és el més preocupant-, que es dispara el mecanisme de la insubmissió com un ressort. La reacció de combat a una política que molts consideren perjudicial per al sistema educatiu passa de ser minoritària a massiva. Amb un personatge de l’estil, els mestres catalans passarien directament de la queixa a la insubmissió unitària contra la LOMQE. Com ho van fer els balears, també allà atacats en un pilar intocable com és la llengua. És una de les tesis que va defensar dimecres a Tortosa el mestre Jaume Sastre, membre de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, un moviment referent per a molts dels mestres ebrencs que omplien l’aula magna de la Universitat Rovira i Virgili.

Sastre, convidat pel Moviment Unitari de la Comunitat Educativa de les Terres de l’Ebre (MUCE), va repassar el calvari pel que han de passar els docents de les illes per fer front a la compactadora que el PP ha fet entrar a les aules per trepitjar la llengua  i la qualitat educativa, a la qual els mestres estan plantant cara conscients que participen “en una dura marató” i que cal aplicar estratègies per no acabar esgotats a la primera recta. Per això han convocat vagues indefinides, manifestacions, aturades temporals o la implantació d’una caixa de resistència per sufragar una lluita que “continua”. El mateix Sastre va donar gran repercussió al que estan fent amb la seua decisió de mantenir una vaga de fam durant 41 dies: “Si vols que et respecten els altres, però sobretot els teus, t’hi has de jugar el tipus, t’hi has de jugar la pell; és dur, però qui vol peix, s’ha de mullar el cul”, va advertir el docent amb el seu marcat accent balear.

Jaume Sastre va seguir 41 dies de vaga de fam contra la política educativa a les illes Balears. Foto: S.Berbís

“Vosaltres heu estat un referent per a nosaltres, aquí -referint-se a les TE- no sé què passa que no hi ha la possibilitat de moure’ns com vosaltres us heu mogut -i especialment a Tortosa, segons va apuntar una altra assistent-, i s’està començant a aplicar la LOMQE però tot sembla indicar que passarem per l'adreçador”, va intervindre una de les mestres presents. El MUCE, de fet, creix a poc a poc, i convoca protestes com el primer dia sense normalitat a les aules. El 15 de setembre, tretze centres ebrencs s’hi hauran adscrit, però els presents a la conferència trobaven a faltar una reacció més gran, per les implicacions de la política educativa també a l’escola catalana. Sastre va explicar les possibles diferències. “A Mallorca les retallades han fet un maler, però el decret llei TIL toca un aspecte bàsic, emocional, toca les fibres, i a més hem tingut Bauzà, que té el 80 % el mèrit de les nostres mobilitzacions. Aquí el govern retalla, la qualitat educativa està en risc, però el govern català respecta la llengua i no hi ha el Mourinho’, apuntava. “Les famílies les tenim activades, ara el que falta és que el professorat s’implique més”, reconeixia una de les mestres presents. “Davant la injustícia, davant una llei, en este cas educativa, nefasta, hi ha d’haver insubmissió. Si hi ha un pare o un professor que es planta, això serà tirar un misto, perquè no estarà sol”, va concloure Sastre.