Estaria bé recordar que els Ajuntaments són l'administració més propera al ciutadà i han demostrat que són una eina molt útil a l'hora de suplir la manca de dedicació i prestació de molts serveis que havien d'oferir altres administracions. En la majoria de casos, els ajuntaments han fet una bona gestió, malgrat que ara mateix molts estan paralitzats pels deutes econòmics que té amb ells la Generalitat, conseqüència del fet que el Govern espanyol incompleixi amb els pagaments als catalans. D'altra banda, cal admetre i reconèixer que algunes coses s'han de millorar, i per això s'ha d'aprovar amb la màxima celeritat una llei de governs locals que compti amb el consens de les associacions municipalistes i el Parlament de Catalunya i que respongui als models d'organització de l'administració del segle XXI. Ens calen canvis, sí, però han de venir des de la reflexió i no des de la imposició de Madrid. L'increment del control polític i l'ofegament econòmic que practica l'administració espanyola ens porten a una involució inadmissible que converteix els ens locals en simples executors de la voluntat del Govern espanyol.

El més patètic, per no dir lamentable, és quan el ministre Montoro vol justificar la Reforma amb uns arguments d'estalvi i d'eficiència financera que no s'aguanten per enlloc. D'entrada, es vol abordar un canvi competencial sense abordar un canvi en el model de finançament local, fet que porta al fracàs més absolut. Seguidament, es diu que la ciutadania perdrà serveis, perquè quan diu que s'estalviaran 2.231 MEUR en competències impròpies (les que ara fan els ajuntaments, tot i no tenir-ne atribuïda la competència, però que no fa ningú més) està dient que els traurà als ajuntaments però no els atribuirà a ningú, perquè si no no seria estalvi, seria un canvi competencial. I per acabar, es fa referència a la modificació de les retribucions dels regidors, fet que només suposarà un 2 % d'estalvi. Un estalvi molt menor del que suposaria eliminar els ministeris espanyols que tenen transferides les competències. És veritat que, segurament, cal també fer una reflexió i canvis sobre les retribucions, però no es pot deixar sense retribució, per exemple, els electes de municipis menors de 1.000 habitants. Que no fan una feina? Qui es dedicarà a la causa pública amb dignitat, només qui té diners i la vida solucionada?

El Govern espanyol s'enfonsa, els casos de corrupció amb càrrecs del PP imputats són diversos, els problemes d'inviabilitat política, econòmica i ètica de l'Estat són evidents i la manera de tapar-los és apuntant als ajuntaments. No ens deixem enganyar. Senyor Montoro, que no som ximples.