Des de sempre, hem sentit que "valencià i home de bé, no pot ser", així com diferents adjectius adreçats a la fabulosa fama d'altres punts: la de dropos dels andalusos, la d'indefinits dels gallecs, la de chulos dels madrilenys o la de bastos dels extremenys.

Els catalans, ben sabut per tothom, tenim moltes llufes penjades a l'esquena: estirats, tancats, insolidaris i, sobretot, garrepes. La darrera de les llufes la podem despenjar molt fàcilment comprovant un parell de notícies del cap de setmana passat.

La primera fa referència al Gran Recapte del Banc d'Aliments– sorgida per la falta d'aliments que causa la crisi perla que estem passant— va aconseguir la donació de 1700 tones d'aliments, com ampolles d'oli, llaunes de sardines o tonyina, arròs, pasta, sucre, llet o llegums. Els punts de donació repartits per tot Catalunya i els més d'11.000 voluntaris van ajudar a l'èxit d'aquesta segona edició, superant en 300 tones les 1400 que el Banc d'Aliments s'havia fixat com a objectiu.

La segona de la que us vull parlar, estimada gent que em llegiu, és el disc de La Marató de TV3, que es podia comprar amb tots els diaris d'àmbit català que sortien en edició dominical. Van esgotar-se les 200.000 còpies del CD; la xifra es sumarà al marcador del programa que tindrà lloc el proper 16 de desembre.
Xifres monumentals com aquestes, juntament amb les de recaptació total d'altres edicions de La Marató, són infinitament superiors a iniciatives semblants que han posat en marxa altres televisions de la resta de l'estat, qui ens ha penjat la llufa de garrepes.