Alguns dels supervivents, avui. Foto: ACN
Són ja només una desena els que hi poden acudir, molts han desaparegut i d'altres es troben limitats físicament, però la seva voluntat és continuar mantenint la memòria viva mentre les forces els aguantin. Integrants de la lleva del biberó, la que va ser cridada a files amb només disset anys, han tornat aquest 25 de juliol a la cota 705 de la serra de Pàndols per commemorar l'inici de la cruenta batalla de l'Ebre. Aquest ha estat l'últim cop que l'organitza l'Agrupació de Supervivents. Per donar-li continuïtat, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha firmat un conveni amb l'Ajuntament del Pinell de Brai, el Consell de la Terra Alta i l'entitat per assumir l'acte a partir de l'any vinent.
Els 'biberons' deixen d'organitzar l'acte d'homenatge a la seva lleva, la que va ser mobilitzada a files amb només de disset anys, molts dels quals van acabar convertits en carn de canó en els camps i trinxeres de la batalla de l'Ebre. Després de 25 anys organitzant-lo, l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, integrada per excombatents de 94 anys, troba cada cop més dificultats per seguir. "Ho deixem perquè, a la nostra edat, som una mica grans. Amb 94 anys ja costa més pujar, hi ha menys biberons. Després de 25 anys és suficient. Ho deixen encarrilat", ha assegurat el president de l'entitat, Pere Godall.
De fet, en aquesta ocasió, només una desena d'excombatents a participat en l'acte a la cota 705 de la serra de Pàndols, un dels llocs més simbòlics de la batalla i escenari d'alguns dels combats més ferotges durant l'episodi bèl·lic. A Catalunya, queden uns 300 associats. Molt lluny dels 3.700 que van arribar a ser. "Només uns 20 o 25, 30 com a molt, van als llocs", explica Godall. L'edat no perdona, ni tan sols als supervivents d'un dels episodis més sagnants de la història del país.
La celebració de l'inici de la batalla de l'Ebre per part dels 'biberons' ha servit per formalitzar un conveni entre el Govern, a través del Consorci Memorial de la Batalla de l'Ebre (Comebe), l'Ajuntament del Pinell de Brai i el Consell Comarcal de la Terra Alta. Les tres institucions seran les encarregades, en endavant, de continuar organitzant l'acte. La vicepresident del Govern i presidenta del Comebe, Joana Ortega; el president del Consell de la Terra Alta, Carles Luz; i l'alcalde del Pinell de Brai, Lluís Melich, han formalitzat l'acord amb l'Agrupació.
El conveni -que es prorrogarà de forma automàtica anualment si les parts no s'hi oposen- manté la data de l'acte cada 25 de juliol i estableix la creació d'una Comissió de seguiment, amb un representant de cada administració, per organitzar el reconeixement. També s'estipula que el format continuarà contant, com a mínim, amb una ofrena floral, un minut de silenci i la lectura d'un manifest exaltant els valors de la pau. Les administracions es comprometen a aportar els mitjans humans i tècnics per materialitzar aquest acte i no exclouen que se'n puguin promoure d'altres.
Suma d'esforços entre administracions
Ortega ha destacat la "importància del diàleg" i la voluntat de les administracions de "sumar esforços" per recordar el paper dels biberons i del conflicte bèl·lic, una "guerra cruel". La iniciativa, ha explicat, vol "posar en valor, felicitar i posar de manifest el suport no només del Govern sinó del Parlament i de tot el país cap a la seva tasca de record de 115 dies -els que va durar la batalla de l'Ebre- perquè no es tornin a produir errors", així com expressar de forma unànime el desig de "mai més cap guerra".
"Ells han marcat la direcció i la drecera. La resta hem de seguir l'exemple, com van fer", ha insistit la vicepresidenta, tot recordant que molts eren nens quan van ser "arrencats" de les famílies per traslladar-los al front. "Potser ells no estaran al capdavant, potser no hi pujaran tots, però hi són. El govern els vol representar i acompanyar, empenyent amb el consell comarcal i l'ajuntament", ha tancat.
Per als biberons, la recuperació de la memòria històrica és una de les seves principals raons de ser, sinó la principal. "Hem estat molts anys sense poder parlar. Jo només parlava de la guerra a casa. Vaig haver de repetir el batxillerat perquè era de "rojos". La joventut diu ara que té problemes. Nosaltres també: vam perdre la guerra i no teníem res. Vam estar anys jugant a ser soldats", ha relatat. Ell va arribar creuar l'Ebre tres cops, dins de la 42 divisió a les ordres de Manuel Tagüeña i, posteriorment, d'Enrique Líster. Va abandonar la batalla per la població de Garcia (Ribera d'Ebre), recorda fent gala d'una gran memòria.
