La periodista de l'Ametlla de Mar Fàtima Llambrich aborda en el llibre Sense cadàver (Ara Llibres) el cas judicial de l'ampostí Ramon Laso, condemnat a 30 anys de presó per matar el 2009 la parella i el cunyat a Tarragona sense que n'apareguessen els cadàvers, ni restes biològiques, sense testimonis ni confessió, i recull la investigació dels Mossos d'Esquadra que el va portar a la presó.

El llibre de Llambrich, que surt a la venda a les llibreries este dilluns 17 d'octubre, es basa en una cinquantena d'entrevistes a la presó amb Laso, que ja va ser condemnat per matar el 1988 la dona i el fill de sis anys, en què ha anat bussejant en la psicologia i la quotidianitat d'un home amb "trets psicopàtics" que matava les persones que s'interposaven en les seues aventures amoroses. 

La periodista de TV3, també llicenciada en criminologia, màster en seguretat i prevenció i postgraduada en tècniques de perfilació criminal, ha explicat que el llibre no busca definir Ramon Laso, sinó aportar al lector tots els elements rellevants perquè el coneguen per si mateix, i que ell és "el fil conductor" d'una història que vol abordar com són el sistema judicial i la investigació criminal.

"Quin és el Ramon que jo vull que veges? El Ramon que s'aproxime el màxim possible al que tu t'haguesses trobat si hagués estat el veí, no el que t'haguesses trobat amb el cartellet de presoner", derivat d'un cas tan mediatitzat.

El 2009, Ramon Laso va matar la parella, Julia Lamas, i el cunyat, Maurici Font, perquè mantenia relacions amb la seua cunyada, Mercedes Lamas, per via lliure per a continuar amb esta relació, i va fingir haver-los vist fugir junts, encara que mai es van trobar els cadàvers malgrat una minuciosa investigació.

Llambrich desgrana en el llibre la complexitat de les indagacions que va realitzar la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos, que va aconseguir convèncer el jurat que va jutjar Laso el 2014 que, malgrat que no hi havia cadàver, els crims van existir.

Per a això, es van basar en l'anomenada prova indiciària, aconseguint provar que Julia Lamas i Maurici Font estaven morts i que l'autor material era Laso: la clau, el telèfon des del Laso que va trucar al Diari de Tarragona fent-se passar pel seu cunyat per simular que estaven vius i que no volien que els busquessen.

Entrevistes a la presó

El llibre combina els passatges sobre els secrets de la investigació amb les impressions personals que han suscitat en l'autora les seues visites a la presó des de 2012, a més de les entrevistes als principals protagonistes.

Sobre les trobades, Llambrich explica que s'ha involucrat molt però des del principi ha marcat una distància amb Laso, amb qui la relació s'ha fonamentat en la resposta que ella li va donar a la pregunta que ell li va fer "Tu em creus?": "Jo et respecto".

A més, aporta al lector les reflexions personals que Laso va fer anotant en diverses llibretes, en què es veu un home obsessionat amb ser víctima d'una injustícia però que, en alguns passatges, arriba a afirmar: "Jo sóc d'una manera que a vegades no sé si sóc massa bo".

"Ell no canvia el discurs, el discurs és este: és innocent i no entén com se l'ha condemnat, i ja està, no canviarà", resumix l'autora.

Llambrich repassa en el llibre altres casos d'homicidi sense cadàver com els de Marta del Castillo --on va haver confesió-- i José Bretón, en el qual es van trobar restes biològiques, i es fa la pregunta que deixa oberta: "Quantes desaparicions són homicidis encoberts?".

En el llibre, en definitiva, Llambrich dóna una resposta a la pregunta que tantes vegades li formula Laso en les seues entrevistes: "Si no hi ha cos, diga vostè, on és el delicte?" i conclou amb una dedicatòria en forma d'homenatge a les quatre víctimes: Lolita, Dani, Maurici i Júlia.