Estic segur que si algú m'hagués vist la cara que he fet, diria que és calcadeta a la que vaig posar el dia que me vaig enterar que l'Ortega Cano, l'ínclit vidu de la Rocio Jurado, havia venut la finca Yerbabuena, monument catalogat de la premsa rosa, per 6 milions d'euros a una milionària 'guatupaya'.
"Je suis desolé" rumiava en silenci com un turista 'franxute' mentre baixava Sant Domènec. Ara mateix reclamo a l'Oficina de Turisme de Tortosa, el desengany, la burda mentida que prometien a l'anunci tan"molon" que van rodar "la crema y la nata" de 'l'actorio tortosino' aquell que treballa a la sèrie 'Isabel', la que treballava a 'Gran Reserva' i l'altra que no sé què fa darrerament, molt de "cultivar l'art de viure" i la joia de la corona turística tortosina la tenen tancada 'a cal y canto' en època estival, en temps de turistes de pantalons curts i connexió a les principals xarxes socials!
Com no tenia res a fer, ja que estic de vacances, enfilo rumb a l'Avinguda de la Generalitat, cap el Temple, que me'n vaig a l'oficina que va inaugurar el sr. Bel recent arribat "al poder" a l'Edifici del Carrilet. Illús de mi, un amable funcionari de l'ajuntament me comunica que fa més de sis anys que no funciona (no me surten els comptes). Efectivament, l'oficina està destruïda i fa pena que algú s'ature, no per l'estat en què se troba -que és de jutjat de guàrdia-, sinó per veure com s'han malbaratat els diners de tots al bon 'tun tun'. Llavors penso que se van desfer d'ella perquè algú va tindre la brillant idea de fer una cosa anomenada "Centre d'Acollida Turística" una inútil tonteria per embutxacar-se diners legalment, construït al costat del Decathlon, entre un magatzem de xinesos i al darrera de Pics Mont Caro, el lloc ideal per als turistes que s'allotjen al Corona, al Parador, o al Virginia vagin xino-xano caminant a demanar informació.
Nota aclaridora: A l'any i poc de ser obert les autoritats que el van inaugurar -amb gran rebombori- i el van traspassar com qui traspassa una perruqueria o un bar de barri (negoci rodó).
Li pregunto al funcionari que hi ha a les escales de la Casa Gran sobre l'Oficina de Turisme i, mentre me contesta amablement, veig aparèixer 'Bartolo el de la Flauta' al que ara podríem anomenar 'lo del mòbil', que ja no saluda com ans perquè ara està en un estat de nirvana superior. "Ay mi madre", li auguro una caiguda més espectacular que la que va fer el 1986 lo "Transbordador Espacial Challenger" i si no, temps al temps... La nova oficina -m'indica el treballador municipal- és ara al 'museu' Quin museu? -pregunto- "lo del 'Matadero'", contesta.
Me'n torno cap a Remolins, sota els 4 pins que han deixat després de la tala indiscriminada de la darrera primavera. Pel camí trobo uns turistes perduts com Indiana Jones buscant una indicació de l'oficina perduda però no n'hi ha cap. Veig que, a més del cartell, a la façana també hi falten els capets dels porcs, dels corders i de les vaquetes, signe de que allà hi havia un escorxador i que algú, quan se va fer la reforma, va eliminar perquè li va sortir d'allà baix. Com si jo ara me carregués tots els animalets que lluixen a la façana gaudiniana de la Sagrada Família barcelonina perquè me rota la gana!
Després de donar la volta seguint els turistes, com si jo fos un d'ells, entro al 'museu' i, efectivament, el noi que hi ha darrere el taulell me diu que allò és "una mena d'oficina". Quan li comento que els Reials Collegis estan tancats, me mira amb cara de pòquer, com dient-me que no el mareje, que ell només és un "historiador" que fa una suplència i està per cobrar l'entrada... (que trist els llicenciats que acaben la carrera i han de fer de caixers o caixeres).
Davant l'èxit aconseguit, torno cap a casa, pel camí i m'aturo a "Cols i Naps" a comprar préssecs, a cultivar, com deia l'espot televisiu, "l'art de viure". Esta tarde me ficaré una pelli de ciència-ficció, qualsevol de les que tinc serà més real que l'anunci que van finançar amb diners de tots per fer propaganda d'una empresa anomenada Renaixement S.L.!
Això me passava un dimarts 13 d'agost i, com va dir-me un amic, "on collons vas sabent que no és el dia apropiat?". (el 14 estàvem igual)
