Sembla ser que a les universitats als alumnes de periodisme se'ls explica que, en funció per quin mitjà treballin, hi haurà coses que no podran publicar. I a les redaccions, els periodistes que es revelen contra aquesta situació i denuncien la manipulació, el partidisme i la manca d'objectivitat són apartats i passen a fer el que popularment es coneix com 'passadissos' o són directament acomiadats. I ja van prop de 8.000 acomiadaments des de l'inici de la crisi.
Jordi Evole qüestionava així el paper informatiu de les televisions públiques però el cert és que el seu anàlisi es podria traslladar perfectament als mitjans privats, també al servei de determinats interessos econòmics i polítics per sobreviure.
D'exemples em vam veure molts, des del CC.OO. de Urdaci a TVE a l'escandalosa carta enviada pel director general de Telemadrid, Manolo Soriano, a Esperanza Aguirre informant-li d'un documental sobre els atemptats de l'11M que havien preparat i on li assegurava: "crec que ha quedat bastant bé cinematrogràficament i ideològicament".
I quan ens preguntem com pot ser que els criteris polítics estiguin per sobre dels criteris periodístics en el camp de la informació, només cal veure que són representants polítics els que dirigeixen els òrgans assessors de continguts als mitjans públics o periodistes premiats amb càrrecs a les direccions dels partits o les institucions públiques que regenten.... aquesta és la realitat i en un moment de crisi econòmica i de manca de llocs de treball com l'actual, pocs s'atreveixen a nedar contracorrent.
El tema es va convertir ràpidament amb TT a les xarxes socials. Twitter treia foc escoltant a Miguel Angel Rodríguez dient que les televisions autonòmiques no servien per a res però que calia mantenir TVE per unificar Espanya. O a Iñaki Gabilando assegurant que el guanyador d'unes eleccions, s'emportava sota el braç una caixa d'estalvis i una televisió pública.
I davant d'aquest escenari desolador per als ciutadans que volen estar ben informats i especialment per als periodistes que volen fer bé la seva feina, el mestre Josep Martí Gómez (el podeu llegir a lamentable.org) obria una escletxa d'il·lusió assegurant que avui dia, sortosament, internet i les xarxes socials estan desplaçant en influència als mitjans de comunicació tradicionals.
I és cert. La inversió publicitària en mitjans digitals -que va ascendir a 434,43 milions d'euros (18,3%) en el primer semestre de 2012 segons IAB Spain- supera per primer cop des de l'aparició d'internet a la inversió en mitjans impressos (15,6%), situant-se en segona posició per darrera de la inversió en televisió (43%). I on va la publicitat és on està l'audiència. Sembla ser per tant que els ciutadans, cada cop més dotats de noves tecnologies com els telefons intel·ligents, les tablets o internet a casa, no es refien dels mitjans convencionals i opten per internet i el periodisme digital com a fórmula per estar ben informats del que passa. Un periodisme, en la major part dels casos, fet per professionals que no volen veure's sotmesos a les directrius polítiques ni empresarials, que volen parlar i publicar independentment, sense pels a la llengua i amb vocació d'informar la ciutadania.
Avui les Terres de l'Ebre estan d'enhorabona perquè naix un nou mitjà de comunicació al territori: aguaita.cat. I amb ell, una nova via de comunicació i participació ciutadana. Aquests temps de crisi, més que mai, són temps d'informar i de comunicar per satisfer les necessitats dels ciutadans i per complir amb el dret constitucional a la informació. Des d'aquest blog, felicito a les companyes Silvia Bervís i Sofia Cabanes per la iniciativa i per la valentia. I a tots vosaltres, us convido des d'aquí a reflexionar, participar, compartir informació, debatre, és a dir, en definitiva a interactuar per parlar de comunicació, internet i xarxes socials. Es tracta, d'entre tots, d'anar desvirtualitzant la xarxa per descobrir-ne totes les novetats i possibilitats. Us hi espero!
