Teresa Tort Videllet. Ebrenca, nascuda a Benifallet el 1967. Viu al Garraf des de fa tres dècades. Filòloga per passió. De professió, dinamitzadora de l’ús del català. Té un blog, Agafada al vol. Col·labora a L’Eco de Sitges des de 2016 i al digital Racó Català des de 2017. Autora del relat Tres testaments inèdits (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004), de 100 Paraules ebrenques agafades al vol (Cossetània, 2019) i de Gramàtica fútil, 48è Premi de Poesia de Castellitx 2024 (El Pont del Petroli, properament). Ha escrit cròniques de jornades, ressenyes de llibres i materials formatius al voltant d’aspectes sociolingüístics de la llengua catalana. Algunes publicacions seues es troben al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). Del 2020 al 2024 ha format part de la Junta de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM). El seu darrer llibre editat este octubre per l'editorial de Benicarló, OnadaEdicions porta per nom Paraules alades. Cabòries lingüístiques per a tots els públics es presentarà el 9 de desembre a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa i el 14 de desembre a la Santiago Rusiñol de Benifallet a les 18h i 19h respectivament.
Primer va editar 100 paraules ebrenques agafades al vol. Ara és el torn de paraules alades. Què buscava en cada llibre, és una continuïtat de l'anterior o en què consisteixen aquestes paraules alades?
Tant el primer llibre com el segon, Paraules alades, són reculls que he anat publicant al meu blog 'Agafada al Vol'. Son de períodes diferents el primer des de 2012 a 2018 i Paraules Alades de 2018 fins a 2024. Els llibres no són iguals, des del punt de vista de l'estil i del contingut i l'estructuració del llibre també és diferent aquest segon està concebut com una mena de diccionari.
La diferència entre el primer i el segon llibre també és que en aquest segon llibre no totes les paraules són del dialecte tortosí , aproximadament un 60‰ de les paraules que recull el llibre són del tortosí i l'altre 40 són paraules generals del català o del parlar del Penedès i l'Empordanès.
Amb quina intenció rescata les paraules genuïnes ebrenques, creu que s'acabaran perdent? Creu que som de les darreres generacions que estimaran la llengua i la parlaran?
El futur de la llengua és un tema que es debat des de fa molt de temps. És obvi que el català és una llengua minoritzada, que no es pot utilitzar amb normalitat i sense tenir una actitud proactiva en alguns espais i que l'oferta de lleure, de cinema, de videojocs no és la mateixa que la que tenen les grans llengües com l'anglès, o el castellà, però no és una qüestió de blancs i negres, és una qüestió de molts matisos. Hi ha molta gent treballant permanentment per la vitalitat de la llengua i el que realment falta és que la gent més jove s'hi involucren més massivament en aquesta lluita proactiva, això s'ha de fer.
I com s'estimula als joves per què no deixen de parlar el català i que no sigui una imposició dels instituts, sobretot a les grans ciutats? Falta reggaeton en català o quin és el problema, tenim la Mushkaa . Quin és el secret per enganxar a un jove a la llengua?
De tots els àmbits en què podem utilitzar el català justament la música, crec que és dels àmbits que té una oferta més potent a tots els territoris de parla catalana: al País Valencià, a les Illes. En la música és més difícil que hi hagi frontera, ja que el canal de distribució és moltes vegades directament des d'internet. També es fan concerts i la gent va amunt i avall i no és només una qüestió de reggaeton, hi ha tots els estils musicals. El que manca és que arriben a alguns col·lectius que potser: a les àrees metropolitanes de les grans ciutats, a algunes discoteques en què aquesta oferta real possiblement no hi arriba.
Quina és la paraula ebrenca alada que més l'ha sorprès?
De totes les paraules que hi ha recollides a Paraules Alades una de les que més m'ha sorprès i m'agrada més és faluga. No la faig servir i la vaig trobar en una conversa familiar. Prové de l'àrab i significa euga jove i és una paraula que em sembla una preciositat.
Creu que les iaies i iaios ebrencs eren un pou de saviesa lingüística i no ho vam valorar prou?
Les generacions més grans es diferencien de les més joves en el fet que van viure, a les Terres de l'Ebre sobretot de manera pràcticament monolingüe pel que fa als usos quotidians. En l'àmbit administratiu estava prohibida, però als usos populars i quotidians era gairebé tot en català. Per tot plegat es dona pas a una llengua molts més genuïna, molt menys interferida pel castellà i en aquest sentit recordar i anar a buscar com deien la gent gran de les nostres famílies algunes coses és com tornar a l'origen, com anar a buscar d'on venim i això és el que intento fer amb els meus apunts.
Quin és el poble ebrenc més ric en paraules alades, el més productiu en llenguatge propi?
No sé si afirmar que hi ha un poble amb paraules més especials. En general, les Terres de l'Ebre són unes comarques molt interessants des d'un punt de vista lingüístic, ja que som un territori de cruïlla i esdevé un dialecte que fa de pont entre el català central i el català valencià. Estem adscrits al català occidental com el valencià, però passen moltes fronteres per aquest territori i llavors hi ha moltes maneres de dir els verbs en subjuntiu per exemple i, per tant, el tortosí és ric en molta variació. És un dialecte molt ric en aquest sentit, no parlaria d'un poble en especial sinó de la parla de tot el territori de cruïlla.
Què li agrada més descobrir, frases fetes, locucions...
Un dels elements lingüístics que més rescato als meus llibres són les locucions adverbials perquè em sembla que són unes combinacions de paraules que s'han fossilitzat i que són molt especials. De vegades una persona que no parla català o el nostre dialecte no acaba de preveure que és el que significa si no l'ha sentit en un context molt clar. Són un mica com les frases fetes i ambdues les poso en valor moltes vegades.
Molts escriptors i escriptores estan recuperant el parlar ebrenc en els seus llibres, tot suma per desacomplexar-nos que hi ha vida més enllà de Pompeu Fabra? Li sembla bé o és partidària d'acoplar-nos tots a l'estàndard i menys problemes?
La meua opinió respecte als escriptors i escriptores que utilitzen el parlar oral ebrenc en els seus llibres és una mica crítica, ja que el català és una llengua minoritzada perquè hi ha un 40 de parlants catalans que no saben escriure en català i un escriptor té una responsabilitat davant dels seus lectors i de la comunitat. És un model molt potent a imitar també i, per tant, els experiments de traslladar la llengua oral i la tradició altíssima que podem tenir al dialecte de moltes maneres diferents i allunyant-se de l'estàndard no em sembla ara mateix una aposta que represente un benefici clar en favor de la llengua catalana. En soc crítica, escric els meus textos en un model de llengua tortosí estàndard com si diguéssim per seguir les normatives que marca l'acadèmia i no trasllado la llengua oral a l'ortografia perquè penso que no aporta un benefici clar al català.
Ha estat centralista l'ensenyament de la llengua o creu que l'Institut d'Estudis Catalans ha fet una bona feina i que ara mateix l'institut està molt enfocat a les necessitats dels parlants, de sentir-se reflectits. Una llengua està és una triat introduint paraules d'arreu del territori a la normativa?
Crec que l'Institut d'Estudis Catalans ha fet una funció que ha anat variant al llarg dels últims cent anys. Pensem que la gramàtica de Pompeu Fabra és de 1912, fa només cent anys que tenim una gramàtica. Per tant, hi ha hagut una aposta per un model de llengua que des del primer moment volia ser model de llengua estàndard que recollís la variació dialectal i això es veu reflectit en els plurals que escrivim en es i no as és perquè reflecteix com ho diem els parlaments occidentals.
Ara mateix l'IEC té una voluntat claríssima de recollir el màxim de variació dialectal que hi ha a tota la comunitat lingüística. Penso entre diverses opcions i aquesta funció l'estàndard l'ha de continuar fent. L'acadèmia ha de continuar fent un model de llengua que siga reconeixible per a tots els parlants per no atomitzar la llengua i acabem tenint molts models diferents d'escriure la mateixa llengua.
Creu que li manca alguna cosa o que cal millorar la política lingüística actual o tothom fa el que pot?
Seria semblant a la resposta anterior. La política lingüística també ha tingut estils diferents. Ara mateix tenim uns reptes molt seriosos per combatre que som una llengua minoritzada, que no es pot utilitzar còmodament, o que no es pot fer servir directament en alguns àmbits com la Justícia. Tenim una població nouvinguda que no accedeix fàcilment a l'aprenentatge del català, tenim molt interioritzat passar al castellà i els dificulta aprendre la llengua. En l'àmbit de la política lingüística tenim moltes responsabilitats però també individualment i pel que fa a organitzacions, mitjans de comunicació...
Les cinc paraules alades ebrenques més desconegudes
Les paraules més desconegudes del tortosí per a la gent que llegirà paraules alades en puc dir unes quantes: atarantar, crespell, empedell, espellucar, malugué, oixós, ramàs i setra.
- atarantar: Torbar l’ànim (d’algú) deixant-lo com esbalaït, sense esma.
- crespell: Bunyol prim de pasta dolça.
- espellucar: indagar minuciosament.
- malugué: molt de mal.
- oixós: tenir fàstic, ganes de vomitar.
- ramàs: rascle.
- setra: gerro, utensili per beure.