Que ningú desestime el poder de la ruralitat. Un canvi de consciència global, una revolució ètica en favor dels drets de la natura, pot sorgir a l’entorn d’una llacuna, però el seu abast pot arribar a ser planetari. Pregunteu-li a Teresa Vicente, professora de Filosofia del Dret i recentment guardonada amb el Premi Goldman –considerat el Nobel del Medi Ambient-. Este dimarts va ser una de les ponents de la taula de debat de luxe que va ocupar l’escenari principal de l’auditori Felip Pedrell de Tortosa. “Vam convertir el crit de mort d’un ecosistema en el seu dret a la vida”, va afirmar exposant el cas de la Iniciativa Legislativa Popular que va aconseguir dotar de personalitat jurídica el Mar Menor. Cap ecosistema més del continent europeu, i molt pocs al món, tenia drets propis fins aleshores, el 2022. I atenció a que més d’inspiració per a altres espais ambientals, com pot ser el Delta de l’Ebre, esta lluita pels drets de la natura obre una nova era en un àmbit molt més extens.
Amb el títol “Els drets de l’Aigua”, el VIIè Fòrum Cultura i Ruralitats organitzat pel Ministeri de Cultura amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa i la Diputació de Tarragona, el col·loqui, moderat pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Enric Castelló, va seure també al seu costat el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Manolo Tomàs; i l’impulsor del projecte ReNatur_Outes, Joám Evans Pim, responsable també del fet que el riu gallec Tins siga el primer de l’Estat al qual se li reconeixen oficialment uns drets. Hi ha llum al final del túnel, i el riu Ebre i el seu Delta també caminen guiats per altres experiències d’èxit que dibuixen l’era de la democràcia ecològica.
“Si el segle XIX va estar caracteritzat per l’estat de dret liberal, i el segle XX va estar marcat per la democràcia social, podem dir que al segle XXI hem inaugurat la democràcia ecològica”, va anunciar Teresa Vicente. La fita aconseguida pel Mar menor ho certifica. “Al Mar Menor, esta democràcia va sorgir de la ruralitat, d’un moviment que no estava capitanejat per cap entitat ecologista ni abanderat per moviments intel·lectuals, va ser un salt de consciència, un salt ètic i un salt de justícia cap a una justícia ecològica. Vam convertir el crit de mort d’este espai, de no puc respirar, l’octubre del 2019, quan saltaven els peixos perquè els havíem deixat sense oxigen, en un crit pel dret a la vida”, explica. “No tindríem drets socials sense consciència obrera, primer és la presa de consciència i després la lluita, i d’esta manera donem el següent pas cap a l’ètica ecològica, la de reconèixer la dignitat de la terra, la de sentir-nos responsables del deteriorament de la natura, perquè este col·lapse que vivim i el risc que el planeta dixe de ser habitable no s’està produint per cap canvi còsmic, és pel nostre model de desenvolupament”, va advertir. Un model, apuntava, que fins ara ha permès que grans corporacions tinguen drets des del segle XIX, que tinguen personalitat jurídica i per tant drets, com una fundació o un banc, per exemple, i un ecosistema no.
Aquí queda en evidència que el dret ambiental no ha complert el paper pertinent, perquè amb totes les figures de protecció que acumulen molts espais naturals, com és el cas del Delta de l’Ebre per exemple, no garantixen la seua pervivència. El següent pas és el dret ecològic, amb el qual els subjectes són les necessitats de la natura. “Ara, el Mar Menor és una persona, això és un salt cultural sense precedents, per a mi el més gran de l’era moderna, i l’ha protagonitzat la gent rural”, exposava davant un auditori entusiasmat davant el nou paradigma.
El cas del riu Tins
Una altra llum d’esperança per a la natura s’obre amb el cas del riu gallec Tins. La lluita exposada per Joám Evans Pim mostrava com este espai fluvial, com tants altres castigat per la presència d’espècies invasores, el setge urbanístic o la contaminació, mostrava com s’havia aconseguit que la corporació municipal d’Outes (A Coruña) aprovés per unanimitat una declaració institucional que li consagra 10 drets, i 14 compromisos veïnals per a que siguen respectats. D’esta manera, s’ha convertit en el primer riu d’Espanya al qual se li reconeixement oficialment uns drets. Això va ser possible després d’un procés de participació ciutadana en què es va preguntar als ciutadans com s’imaginaven que seria el riu en 30 anys. A partir d’identificar els problemes que detectaven, van plasmar quins drets calia desenvolupar i quins compromisos ciutadans per salvar-lo. La declaració ha rebut crítiques pel que consideren que no és més que un document simbòlic, però no ho és. “El que també comporta és articular una agenda política alineada amb els drets de la natura”, apuntava.
El riu Ebre, cap al blindatge per llei
En el seu torn, el portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre Manolo Tomàs va exposar la llarga lluita per a la protecció del riu Ebre i el Delta. Un riu, que a l’estiu, va recordar, desemboca a Tortosa, perquè d’aquí en avall és aigua salada, mentre el Delta retrocedix a passes gegantines. El col·lapse sobre la taula, com altres ecosistemes. Una pressió sustentada amb 8 transvasaments, més de 200 grans embassaments, i un milió d’hectàrees de regadius, entre altres. La seua defensa, a més, topa contra fal·làcies com el tema de la solidaritat, reclamada per aquells que pretenen que la roda del mateix sistema de desenvolupament seguisca girant sense tenir en compte l’afectació produïda. En este cas, la lluita per la defensa de l’Ebre s’ha articulat durant dècades a través de dos camins: “El d’aportar els arguments de la gent que en sap, sòlids i contrastables, i el de les mobilitzacions, per fer arribar estos arguments al lloc on han d’arribar”. Així, explicava, el moviment s’ha enfrontat amb èxit a 8 nous transvasaments: “En vam perdre un, el que va cap a Tarragona”, apuntava Tomàs. “En tots estos anys hem traçat moltes aliances, que ens donen forces i expectatives per acabar blindant el futur del delta i del riu. Sabem que fan falta lleis que preserven el delta, que revisen els regadius, que adapten el riu al canvi climàtic, que retornen els cabals del CAT...”. Per aconseguir-ho també s’han començat grups de treball per impulsar, amb la inspiració del Mar Menor, una iniciativa legislativa popular que permeta garantir la pervivència de l’Ebre.
Per tancar la taula, i a preguntes del públic, Teresa Vicente va donar més raons per a l’esperança. Iniciatives com la ILP del Mar Menor no poden quedar-se en casos aïllats. L’abast ha de passar a ser global, a incloure tots els ecosistemes per salvar-los del col·lapse sense necessitat que se situen a l’abisme. I aquí, el tribunal Constitucional hi té molt a dir. “Si admet el recurs d’empara presentat contra el recurs de Vox a la ILP podria facilitar a molts altres ecosistemes este mateix dret, seria un gran salt, com un meteorit, per atorgar este dret fonamental a la natura en l’àmbit regional, europeu i mundial”. L’altra seria l’aprovació d’una declaració universal dels drets de la natura per part de l’ONU.