Tercer en el campionat mundial sub 23 en 1.500 i 800 metres. Campió de Catalunya de 800 el 2013 i quart d’Espanya Absolut de pista coberta en 1.500 metres la temporada passada. Són algunes de les credencials de l'atleta de La Galera Llorenç Sales i Ferrer, especialista en mig fons. En esta entrevista, repassa els seus inicis i exposa els seus objectius a curt termini.

Com van ser els teus inicis?
El primer contacte que vaig tenir amb el món de l’atletisme va ser durant la Marató de la Lluna que feien a la Galera (última edició 1996). El meu pare la corria i era un dels organitzadors, jo vivia aquella nit en molt d’entusiasme i fins i tot corria algun tram. Als 14 anys, desprès d’una frustrada carrera com a futbolista, vaig decidir provar de fer atletisme.
 
S’ha de triar entre jugar a futbol, perquè és l’esport més popular i l’atletisme en el teu cas o no  té perquè ser ben bé així?
En edats més infantils no hi ha problema en compaginar futbol i atletisme o qualsevol altre esport). Ja més entrada l’adolescència, per una qüestió de temps i de rendiment, s’ha de prioritzar una o altra disciplina.
 
Com va influir el teu pare a l’hora de decidir-te per l’atletisme?
Tot i que mai m’ha obligat a res, el meu pare sí que intentava que ens decantéssem per la pràctica de l’atletisme. Jo no li feia gaire cas ja que el meu món en aquells moments era el futbol.
 
La teua especialitat és el mig fons, concretament el 1.500...
Jo tinc dos etapes en l’atletisme, una dels 14 al 17 anys i l’altra dels 21 fins avui. La primera feia més fons (3.000m cap a dalt), no se’m donava malament però tampoc destacava, als 21 vaig provar el mig fons i és on he obtingut els millors resultats. Els 1.500 penso que és la prova que més s’ajusta a les meues condicions.
  També corres (sobre tot en pista coberta) carreres més curtes. Suposo que és per agafar velocitat per a quan has de córrer curses més llargues...
Sí tan en pista coberta com a l’aire lliure corro 800 metres i alguna vegada 3.000; una em servix per guanyar velocitat i l’altra resistència, però sempre pensant en millorar el 1.500 m, mai com un objectiu exclusiu.
 
Fa unes setmanes vas participar en un cross. És habitual que competisques en este tipus de proves?
Normalment dixo de fer cross al desembre. Em va bé per agafar resistència, si sóc capaç de córrer 10 km en terreny irregular, quan em fico a pista a fer 1500 metres em passa volant. El cross que vaig fer el passat febrer és només de 4 km i, el faig perquè és una competició per equips i el meu equip m’ho va demanar.
 
Fa uns anys vas fitxar pel Mislata, un dels equips de referència dintre del món de l’atletisme i després per un equip anglès. Com van anar estes experiències?.
Quan vaig acabar els meus estudis vaig decidir anar a Anglaterra, allà vaig contactar amb un club (Stoke City) on em van donar totes les facilitats. Vivia amb una família que em van proporcionar. Allà vaig competir la lliga de cross i vaig tenir el privilegi de córrer a les seues prestigioses carreres. Seguixo en contacte amb ells.
 
Finalment fitxes pel Barça a la secció d’atletisme. Significa defensar els colors de la teua vida?
Jo sempre he estat un culé convençut, per tant fitxar pel Barça d’atletisme és un orgull. En el passat campionat d’Espanya de cross vam quedar campions, en això vull dir que, corrent pel Barça, pots assolir fites col·lectives que en altres clubs potser és més complicat. Desprès pots gaudir dels serveis mèdics que té. Les persones com jo que no tenim mútua privada és fonamental tenir esta cobertura en cas de lesió.
 
En arribar al Barça vas trobar alguna diferència respecte als anteriors clubs  pel que fa a sistemes d’entrenament, alimentació, etc.?
Jo segueixo entrenant al mateix lloc, amb el mateix grup, com feia l’any passat. L’única diferència és que ara quan competixo ho faig amb la roba de Barça i a les competicions per equips sumo (o resto) per als seus interessos.
 
Com és per a tu una jornada d’entrenament?
Normalment els entrenaments “forts” els faig pel matí quan encara no estic cansat. Solem començar sobre les 10 i a les 12 hem  acabat. Desprès, ràpidament, vaig cap a casa a dinar perquè normalment a la tarda treballo, segons els dies i si l’horari laboral m’ho permet, faig una segona sessió de 19 a 20, més light que la primera.
 
I les hores prèvies a disputar una cursa? Perquè no és sortir i córrer...
Les hores abans d’una cursa depèn, si és per la tarda, pel matí solc fer exercici de 20 minuts per soltar cames i un dinar no massa pesat. A mi em funciona llegir un bon llibre o escoltar música per tenir la ment ocupada i no donar massa voltes al tema. Si una cursa és pel matí és més fàcil, et lleves, esmorzes i casi ja estàs a la línia de sortida.
 
Hi ha molta diferència entre córrer a l’aire lliure (estadi) a fer-ho en pista coberta?
Sí. En pista coberta són 200 m de corda i aire lliure 400 m. Pista coberta és molt vibrant perquè el públic està més a prop de la pista i es crea un ambient molt emocionant. Aire lliure se sol corre millor i més ràpid tot i que, sempre depens de les condicions meteorològiques.
 
Quines són les teues millors marques en cada una de les modalitats que sols disputar?
De menys a més distància: 800: 1’48’’05, 1.000m: 2’20’’84, 1.500m: 3’38’’64, 3.000m indoor: 8’01’’44, 5.000 m en ruta: 14’44’’ i 10 km en ruta: 30’39’’. Tots els records de la Galera diria!!!!!! 
 
Quins objectius t’has fixat a curt termini?  
Este estiu m’agradaria fer marca als 1.500 m, significaria fer la mínima per al campionat d’Europa que fan a Amsterdam (ja la vaig fer l’any passat) i, quedar entre els tres primers espanyols. Si ho aconseguixo seria la meva primera internacionalitat.
 
Una Olimpíada o un campionat del món és un somni o creus que pot estar al teu abast algun dia?  
Miro de no fer plans a llarg termini. Jo entreno perquè m’ho passo bé, em sento realitzat i m’ho emprenc com una superació personal. Si este treball algun dia em porta a participar en uns jocs o mundials benvingut i si no, jo ja tinc a les iaies contentes quan em veuen al Teledeporte. Això de moment ja em gratifica.

Estàs estudiant?
No, actualment no estic estudiant, tot i que continuo formant-me pel meu compte.
Tinc la llicenciatura d’Activitat Física i Esport per la Universitat de Lleida, un màster en formació de professorat especialitat d’educació física i també tinc el títol d’entrenador nacional d’atletisme.
 
Com es compagina feina, entrenaments i competicions?
Compaginar vida laboral i entrenaments és complicat. Normalment has de restar temps del teu temps d’oci o de passar en la família, amics etc. Però bé, tot té un preu i diuen que “salsa con gusto no pica”.
 
Quan vas a la Galera, notes l’estima dels teus convilatans? Quins comentaris té solen fer?
A la Galera baixo menys del que m’agradaria. Però bé, quan baixo p hi ha de tot. Gent que em felicita i em comenta les carreres molt entusiastament, i hi ha gent que, li és indiferent el que faça i que deixe de fer. Però bé, jo quan vaig al poble m’agrada ser un més i prou, com sempre.