De vegades, només cal exposar les xifres més flagrants per fer-se una idea del que implica el Pla. I són estes, ha explicat Tomàs: dels 14.000 hm3 d'aigua que baixen per l'Ebre de mitjana anual, 11.000 es reserven per satisfer la demanda agrària, és a dir, un 75 % dels recursos hídrics es destinen a regadiu. Al Delta se n'hi garantixen uns insuficients 3.000 hm3/any de mitjana. A més, el Pla preveu que un 70 % de les masses d'aigua estiguen en bon estat quan marca la Directiva però només s'han avaluat la meitat de les masses, entre les quals no en figura cap de les 14 en què està dividit el delta de l'Ebre, i a més ignora indicadors tan importants com els peixos. Més coses, anant al moll de l'os, amb un cabal ambiental de 100m3/seg. durant 10 mesos l'any, que és el que es destina al Delta, la falca salina puja 44 quilòmetres riu amunt, fins a Tortosa. I no hi ha hagut cap debat tècnic seriós sobre els cabals en què es puguessen contraposar les postures, ni hi ha mesures de recuperació de costos en els regadius, ni estudis sobre les repercussions en l'aportació de sediments...
Després de tota l'exposició, Tomàs ha estat igual de clar en la petició: "Demanem un estudi del procediment de transposició, elaboració i aprovació del Pla de conca i que actuen, en la mesura que puguen, per aplicar les mesures correctores necessàries per evitar una transgressió tan vulgar de la legislació a través d'un pla de conca que planifica la desaparició del delta de l'Ebre en nom de la directiva marc de l'Aigua".
Després que el president de la comissió de Medi Ambient, Giovanni Varela, agraís el treball de la Plataforma i li recordés que, de tota manera, el Pla està encara en procés i caldrà que estiga aprovat del tot perquè sigui examinat i s'avaluen les mesures protectores, ha començat un interessant debat entre els eurodiputats de les diverses formacions, que s'han anat posicionant. La que més s'ha retratat en les formes, que no en el fons, ha estat l'eurodiputada popular Verónica Lope, que en el seu parlament ha elogiat les virtuts del Pla, ha remarcat que té el suport de 8 de les 9 comunitats autònomes -excepte Catalunya-, i ha destacat que "és ambiciós i solidari". A més, s'ha atrevit a dir que millora el cabal ambiental actual. Després ha abandonat la sala sense ni escoltar la resta d'aportacions.
El 80% dels ecosistemes desapareixen
L'ha seguit Raül Romeva, del grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea, que ha advertit que el Pla té un paral·lelisme amb la bombolla immobiliària però en matèria hídrica i que serveix a interessos particulars en contra del bé comú. Apel·lant al sentit comú, ha advertit que d'aplicar-se, "en 50 anys el 80 % del territori i ecosistemes vinculats al delta de l'Ebre desapareixeran".
Una altra de les intervencions destacades ha estat la del convergent Ramon Tremosa, que ha advertit que el Pla tindrà el rebuig d'un "80 o 90 % dels catalans" i ha exposat que segurament si Catalunya fos un estat propi el Govern central no es plantejaria extreure el 75 % dels recursos de l'Ebre, com no ho fa, per exemple, amb el Tajo que desemboca a Portugal.
També ha estat força contundent la intervenció dels socialista Raimon Obiols, que ha alertat de com en els darrers anys s'han fet barrabassades per tot el litoral mediterrani mentre els discursos eren impecables, el mateix que passa ara, ha dit, de manera que "cal aixecar acta del que ha passat a la costa mediterrània per no deixar-se enganyar pels que, invocant la legislació i la solidaritat, estan generant un risc catastròfic per al Delta". Obiols ha donat el seu suport a la PDE perquè mantinga "la tensió i la mobilització social".
Ana Miranda, el representació d'ERC, ha advertit que el pla rebrà un seguiment exhaustiu, "perquè està en joc el futur del país i també la credibilitat de les institucions europees", ha dit. Per la seua banda, el popular Carlos Iturgáiz ha reconegut que el comitè no pot pronuncir-se fins que el pla estiga aprobat, perquè en tot cas això nomès ocasionaria més retards, i ja hauria d'estar llest des del 2009. En la conclusió, i tal com ha demanat Tomàs en la segona intervenció, la petició ha quedat oberta.
Foto: Susanna Abella
