La taula rodona va comptar amb Ramon Arnabat, historiador i assessor històric de l'Exposició, el periodista i arquitecte tècnic Josep Bayerri i Joaquim del Pino, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa. Arnabat va presentar el llibre que ha escrit a quatre mans amb el també historiador David Iñíguez: Atac i defensa a la rereguarda. Els bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, 1936-1939 de Cossetània Edicions. Aquest llibre de 799 pàgines se suma a l'escrit per David Iñíguez i David Gesalí -La guerra aèria a Catalunya, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2012-. Tots dos llibres ens serveixen per aprofundir en el coneixement del paper de l'aviació durant la Guerra Civil.
A partir d'una recerca exhaustiva de fons documentals, algunes d'elles inèdites, el llibre Atac i defensa... dóna a conèixer tots els aspectes sobre els bombardejos franquistes i aborda les estratègies de Defensa Activa -els antiaeris- i Defensa Passiva -els refugis- adoptades per l'administració republicana, l'exèrcit i la població civil. En total s'han documentat un total de 1.353 atacs aeris, bombardejos i metrallaments sobre la rereguarda tarragonina i ebrenca. Els autors han elaborat una cronologia dels bombardejos i un llistat de víctimes per ordre alfabètic, i a més, han establert un llistat dels bombardejos per municipis i comarques amb el nombre d'atacs i el nombre de víctimes causades.
Gràcies a les dades subministrades per Arnabat i Iñíguez, sabem que entre el 23 de febrer de 1937 i el 30 de desembre de 1938, Tortosa va patir 80 atacs aeris que van amollar un total de 2.936 bombes amb 206,13 tones de metralla. El pitjor dia, el 15 d'abril de 1938, Divendres Sant, la ciutat va patir 13 atacs (9:15, 11:05, 11:20, 11:30, 11:35, 11:37, 12:00, 12:05, 12:45, 17:15, 18:00, 18:05, 18:10) ocasionats per 75 avions (Savoia-Marchetti S-79, Savoia-Marchetti S-81 i Fiat Cr-32). El balanç van ser 54,4 tones de bombes sobre la ciutat. Existeix fins i tot una filmació de l'Aviazione Legionaria delle Baleari (3:56 – 4:20) bombardejant Tortosa, on s'aprecien els impactes de les bombes sobre el sector de la Rambla de Catalunya de Ferreries i els Quatre Camins.
Recordem que Barcelona va rebre el 16, 17 i 18 de març de 1938 els bombardejos més cruents de la Guerra amb un total de 44 tones de bombes que van ocasionar, segons xifres oficials de l'Ajuntament de Barcelona, 875 morts -d’ells, 118 nens-, més de 1.500 ferits, 48 edificis destruïts i 78 greument danyats.
En base a les fotografies fetes pels aviadors italians durant els bombardejos, i consultades pels autors a l'Ufficio Storico dell'Aeronautica Militare de Roma, sabem que els avions van descarregar majoritàriament sobre el centre urbà de Tortosa, aspecte que contradiu el part escrit pel general Bernasconi, cap de l'aviació legionària italiana, explicant que les bombes llançades el 15 d'abril no havien anat dirigides contra els habitatges, i que Arnabat i Iñíguez reprodueixen en el seu llibre. La ciutat s'havia evacuat el 12 d'abril i les víctimes dels bombardejos seran les tropes republicanes en trànsit per Tortosa fugint de l'avançada de l'exèrcit franquista.
Per la magnitud de la destrucció, Arnabat i Iñíguez comparen Tortosa amb Gernika, amb matisos, segons puntualitzen. La ciutat basca va ser bombardejada pels avions alemanys i potser italians la tarda del 26 d'abril de 1937. Al voltant del 70% de les seves cases -unes 213- van ser destruïdes i potser 1.654, de les aproximadament 8.000 persones presents a la ciutat, van morir sota els efectes d'unes 30 tones de bombes. Són dades del llibre La destrucción de Guernica de Herbert R. Southworth (Editorial Comares, 2012) una exhaustiva reconstrucció de la intoxicació informativa al voltant del bombardeig del qual Franco va pretendre culpar als republicans que haurien arrasat la vila amb foc i dinamita en la seva retirada.
Ara sabem que al bombardeig de Gernika va ser un camp d'experimentació, un banc de proves per la Luftwaffe, que servís per precipitar la fi de la resistència basca i en particular terroritzés i desmoralitzés a la població de Bilbao, a només 30 km de Gernika. Poc després del bombardeig, el general Mola, advertia per la radio: “Arrasaremos Bilbao hasta el suelo ... Es preciso que destruyamos la capital de un pueblo perverso que se atreve a desafiar a la causa irresistible de la idea nacional”. Bilbao va caure el 19 de juny.
Experimentar l'habilitat dels aviadors i l'efectivitat dels Junkers 87A va portar la Legió Còndor a bombardejar els pobles de Benassal, Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes des de l'aeròdrom de La Sénia.
Font: Exposició Experiments de la Legió Còndor a l'Alt Mestrat 1938: Benassal, Ares, Vilar de Canes, Albocàsser. Agraïments Emili Ferrando, Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal.
Els organitzadors de l'exposició Experiments de la Legió Còndor a l'Alt Mestrat 1938: Benassal, Ares, Vilar de Canes, Albocàsser -itinerant entre València, Barcelona, Benassal i fins novembre de 2013 a Vinaròs- van consultar l'expedient RL35/34 dipositat a l'arxiu de Friburg, Alemanya. L'informe consta de 49 pàgines amb 66 fotografies incloent tant fotografies aèries a gran altura anteriors al bombardeig on es fixen els objectius, imatges aèries immediatament posteriors al bombardeig comprovant la precisió dels impactes, panoràmiques aèries de la destrucció a baixa altura i fotografies de les destrosses a peu de terra. En conjunt, els alemanys buscaven analitzar amb detall la precisió del bombardeig en picat del Junkers 87A i els efectes de les bombes SC500 de 500 kg en edificis civils. Els danys col·laterals d'aquests experiments van ser la destrucció gratuïta de pobles i vides humanes.
