Amb motiu de la seua campanya de reconeixement a nivell estatal, els sis grups de cantors de l’Aurora existents encara a la diòcesi de Tortosa s’aplegaran este diumenge 24de novembre a la seua capital a iniciativa d’Espai de So. Esta entitat pretén que els intèrprets d’este cant religiós es coneguen entre si, s’impulse la seua interpretació en aplecs anuals i les lletres d’alguns d’ells tornen a ser interpretats en català, la seua llengua original.
En total, una seixantena de persones, vingudes des de Marçà (Priorat), la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs (Terra Alta), Alcanar (Montsià) i Benicarló (Baix Maestrat) es concentraran en el Temple de la Reparació de Tortosa on interpretaran els seus càntics i explicaran la seua tradició. La jornada s’iniciarà amb una xerrada en què l’investigador i aurorer murcià Joaquin Gris donarà a conéixer la campanya que s’ha iniciat davant el Ministeri de Cultura perquè es declare el cant de l’Aurora com a Manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial, una mena de pas previ al possible reconeixement com a patrimoni immaterial per la UNESCO.
Els assistents a l’acte podran visionar un reportatge sobre els cants de Desperta de l’Aurora en la diòcesi de Tortosa i Matarranya i escoltar l’investigador i aurorer murcià Joaquín Gris, que ha estat l’impulsor de la campanya per al seu reconeixement. Casualment Gris va participar el cap de setmana passat en l’Encuentro de Despertadores del Bajo Aragón a Tordecilla d’Alcanyís.
Segons Sergi Masip, coordinador d’esta entitat de recerca etnogràfica, “l’objectiu és posar en valor este patrimoni immaterial, viu en altres territoris peninsulars, entre la societat catalana, i preservar un llegat musical, la transmissió generacional dels quals està a punt de trencar-se i temem per la seua desaparició”.
En este sentit, l’Inventari de Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre (IPCITE) té catalogats els cants de les tres localitats de la Terra Alta i d’Alcanar, però calen accions fermes a fi que els grups d’intèrprets (en gran majoria persones d’edat avançada) tinguen continuïtat en el futur, independentment de la seua adhesió religiosa o no, ja que este no forma part de la litúrgia.
El ritual de Desperta de l’Aurora es basa en uns cants matutins, sovint polifònics i acompanyats de campana i/o música de corda, destinats a despertar els fidels de les localitats per tal que acudisquen al res del rosari, el qual podia ser també cantat i musicat, com era el cas de Tortosa, on la Desperta i el res pels carrers va desparéixer abans de la Guerra Civil. La seua pràctica està datada al segle XVII i va ser difosa pels dominics. A les Terres de l’Ebre, Priorat, Matarranya i Nord Valencià, els despertadors, aurorers o rosariers encara surten la matinada del dia de festa major a Marçà, la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs, la Fatarella, Fórnols, la Codonyera, Alcanar i Benicarló.
La jornada clourà amb la presentació de l’anticcimbaler o campaniller de la Desperta de l’Aurora de la Mare de Déu de Cinta de Tortosa, que ha estat reproduït per Ferran Roca, membre d’Espai de So, i un dinar popular al Casal Tortosí.