Renovar-se o morir és una frase feta molt bonica, però amb uns trens que ronden els vint anys potser el millor que podríem fer és matar-los i posar-ne uns de nous.

Aquesta actitud s'ha creat a base d'anys de promeses incomplertes, començant per l'estació de L'Aldea-Tortosa-Amposta –que havia de ser un referent al territori i s'ha acabat convertint en una simple estació més del Corredor Mediterrani–, el Logis Ebre, els trens llançadora, l'eterna promesa de l'aturada de l'Euromed o una renovació de trens ja anunciada per al darrer trimestre de 2010, i que encara esperem.

Així doncs, no necessitem una renovació que tant podria ser canviar els colors exteriors com posar seients nous i més còmodes als mateixos trens per enèsima vegada. La paraula que volem llegir és substitució. Cal treure definitivament els antics trens regionals que circulen per les Terres de l'Ebre i posar-hi els moderns de mitja distància de què ja gaudeixen els usuaris que van fins a Girona, Figueres o Portbou; tot el que no sigui això serà una autèntica presa de pèl. Esperem que la mobilització dels sectors socials, la Cambra de Comerç de Tortosa i la ciutadania en general facin el treball que la classe política ebrenca no ha pogut aconseguir.