20
de gener
de
2024, 15:30
Actualitzat:
15:55h
Una setantena de membres de més de trenta entitats ecologistes d'arreu de Catalunya s'han reunit este dissabte a Arbúcies (Selva) en la tercera Cimera Social de l'Aigua, després que el Govern haja anunciat noves mesures de la fase d'emergència per sequera. "Este paquet no busca un estalvi, sinó assegurar l'aigua per les activitats econòmiques a costa de la preservació dels rius", ha criticat el portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida, Dante Maschio, que també ha denunciat el que consideren "falta de transparència i opacitat" del Govern en la gestió de l'aigua per la sequera: "Des del 2021 s'apliquen restriccions als grans consumidors i encara avui estes dades no són públiques".
Les organitzacions participants en la Cimera Social de l'Aigua lideren des de setembre la campanya 'D'on no n'hi ha, no en raja', amb l'objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l'aigua i coordinar accions. La tercera cimera ha servit per posar en comú l'estratègia de les més de trenta entitats que hi han assistit.
Durant la trobada, els participants han denunciat que el Govern no publique les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirme l'eficiència de les restriccions. Pel portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida, no disposar d'esta informació "no permet saber si s'ha generat estalvi i si les grans activitats econòmiques, que consumixen més de la meitat de l'aigua de Catalunya, estan complint estes restriccions o no". En esta línia, considera que això "genera desconfiança en la gestió que este Govern fa de la sequera".
A més, fent referència a les noves mesures anunciades per la fase d'emergència, les entitats critiquen que "l'única mesura addicional és una reducció dels cabals del Ter, el Llobregat i la Muga". Una mesura que alerten que "representa la mort dels rius i un impacte en la biodiversitat". "Hem de tenir molt clar que esta reducció, aplicada sobre l'anterior reducció dels cabals per sequera, suposa una reducció total del 94% de l'aigua dels rius", afirma Maschio, que insistix a dir que "l'aigua per als rius és una restricció prèvia a qualsevol mena d'ús" i que consideren que "s'està fent una gestió interessada per abastir primer el negoci de l'aigua".
En la mateixa línia, la membre del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalán, ha reclamat "un canvi de model estructural" perquè considera que la situació actual "és el resultat d'una mala gestió de l'aigua, que s'ha basat a satisfer les necessitats dels grans poders econòmics sense mesura". Catalán critica que des de Catalunya "s'importa turisme i s'exporta aigua en forma de fruita, porcs, farratge, begudes embotellades...".
Així mateix, Maschio ha criticat que "un de cada quatre encara no disposa de Pla Municipal per Sequera, que és obligatori per llei" i ha recordat que "també tenen responsabilitats i tampoc les assumeixen". "La sequera és una oportunitat per recuperar competències i prioritzar l'aigua pels rius i les persones", ha conclòs el portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida.
El que sí que celebren estos col·lectius és la moratòria a noves activitats econòmiques que facen un ús intensiu d'aigua. Tot i això, consideren que "arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, perquè només s'aplicarà en fase d'emergència per sequera".
Per últim, la membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Susanna Abella, ha tornat a oposar-se a la interconnexió de xarxes i a qualsevol transvasament de l'Ebre i el membre del GEPAC, Andreu Escolà, ha reclamat "la regeneració d'aigua al camp de Tarragona esperada des de fa 30 anys". Des de les entitats participants s'ha demanat també que "abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d'aigua i restaurar els aqüífers contaminats".
Les organitzacions participants en la Cimera Social de l'Aigua lideren des de setembre la campanya 'D'on no n'hi ha, no en raja', amb l'objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l'aigua i coordinar accions. La tercera cimera ha servit per posar en comú l'estratègia de les més de trenta entitats que hi han assistit.
Durant la trobada, els participants han denunciat que el Govern no publique les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirme l'eficiència de les restriccions. Pel portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida, no disposar d'esta informació "no permet saber si s'ha generat estalvi i si les grans activitats econòmiques, que consumixen més de la meitat de l'aigua de Catalunya, estan complint estes restriccions o no". En esta línia, considera que això "genera desconfiança en la gestió que este Govern fa de la sequera".
A més, fent referència a les noves mesures anunciades per la fase d'emergència, les entitats critiquen que "l'única mesura addicional és una reducció dels cabals del Ter, el Llobregat i la Muga". Una mesura que alerten que "representa la mort dels rius i un impacte en la biodiversitat". "Hem de tenir molt clar que esta reducció, aplicada sobre l'anterior reducció dels cabals per sequera, suposa una reducció total del 94% de l'aigua dels rius", afirma Maschio, que insistix a dir que "l'aigua per als rius és una restricció prèvia a qualsevol mena d'ús" i que consideren que "s'està fent una gestió interessada per abastir primer el negoci de l'aigua".
Contra l'exportació d'aigua
En este sentit, el president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, que també ha participat en la cimera celebrada a Arbúcies, ha titllat el negoci de les empreses embotelladores d'aigua d'"obscè". "No es pot permetre que mentre hi comencen a haver restriccions i s'amenaça a la població amb més restriccions, surten cada setmana d'Arbúcies milions de litres d'aigua a altres països", ha denunciat. I ha insistit en el fet que "cal canviar la llei perquè permeta que la governança de l'aigua i dels aqüífers profunds siga comunitària i no monopolitzada per les multinacionals".En la mateixa línia, la membre del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalán, ha reclamat "un canvi de model estructural" perquè considera que la situació actual "és el resultat d'una mala gestió de l'aigua, que s'ha basat a satisfer les necessitats dels grans poders econòmics sense mesura". Catalán critica que des de Catalunya "s'importa turisme i s'exporta aigua en forma de fruita, porcs, farratge, begudes embotellades...".
Així mateix, Maschio ha criticat que "un de cada quatre encara no disposa de Pla Municipal per Sequera, que és obligatori per llei" i ha recordat que "també tenen responsabilitats i tampoc les assumeixen". "La sequera és una oportunitat per recuperar competències i prioritzar l'aigua pels rius i les persones", ha conclòs el portaveu de la plataforma l'Aigua és Vida.
El que sí que celebren estos col·lectius és la moratòria a noves activitats econòmiques que facen un ús intensiu d'aigua. Tot i això, consideren que "arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, perquè només s'aplicarà en fase d'emergència per sequera".
Per últim, la membre de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Susanna Abella, ha tornat a oposar-se a la interconnexió de xarxes i a qualsevol transvasament de l'Ebre i el membre del GEPAC, Andreu Escolà, ha reclamat "la regeneració d'aigua al camp de Tarragona esperada des de fa 30 anys". Des de les entitats participants s'ha demanat també que "abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d'aigua i restaurar els aqüífers contaminats".