Oh, benvinguts, passeu, passeu...

Segurament una de les coses més positives que ens han passat - clau per a l'èxit que perseguim - és haver deixat de ser ELS independentistes (de la família, de la faena o de la colla) per a convertir-nos en una àmplia majoria social. Això fa, però, que haguem de repetir debats que potser donàvem per tancats, que haguem de ser el màxim d'inclusius i alhora pedagògics, però també que haguem de demanar una mica d'esforç i interès per a no perdre dècades de bagatge, de reflexió i de militància que ens han permès arribar fins on som. Per posar un exemple, penso que ens convindria més saber què pensaven els membres del petit però ben lúcid Comitè Català Contra la Constitució Espanyola l'any 78 que creure cegament en qui durant 30 anys ha garantit l'estabilitat del règim i no ha estalviat esforços en silenciar l'independentisme.

Prioritats i rodes de molí

Una altra qüestió que em preocupa i m'incomoda és la impossibilitat de generar debats sobre quin model de país volem, amb quin model territorial o social. O que, per no_ dinamitar el procés _(diuen), no puguem denunciar retallades i casos de corrupció. Ells, en canvi, no dubten ni un moment en anar imposant el seu model de país, fins al punt que potser el dia que siguem independents tindrem uns serveis públics completament privatitzats. És cert que 'Espanya ens roba', però alerta amb els interessos que hi ha darrera del desmantellament de l'ensenyament, la sanitat o els mitjans de comunicació públics... i amb els conseqüències socials i també nacionals que comportarà. Per les prioritats d'alguns no hauríem d'acceptar combregar en rodes de molí.

Un capellà de la Jana / a Tortosa va estudiar / a Morella deia Missa / i a Ulldecona es va casar

Un debat que comença a agafar una certa empenta és el de la territorialitat. L'aplec que es farà el proper 24 d'agost a Ulldecona o l'allargament de la Cadena cap al nord i cap al sud són notícies molt positives. És important que posem sobre la taula quina relació hauria de tenir un Principat independent amb la resta de territoris de la nació catalana, quines conseqüències (positives i negatives) tindria i com s'hauria de fer per a que el procés quedés obert. Em preocupen les veus contràries a aquest debat i el suposat pragmatisme al què apel·len. A les Terres de l'Ebre hauríem de ser més conscients que ningú de la unitat dels Països Catalans, així que no ens podem desentendre d'un futur que també és el nostre, de la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre poble.

En seguirem parlant, l'Onze de Setembre ens veiem al tram 57!