Txell Teruel: “Entenc que hi haja gent que s’acabe pegant un tret”

Publicat el 30 de novembre de 2012 a les 21:14

El seu pare, Sisco Teruel, de 59 anys, es va comprar després de divorciar-se de la dona, fa sis anys, un pis al raval de la Llet de Tortosa demanant al banc, La Caixa de Pensions, una hipoteca de 165.000 euros a pagar en 25 anys. En aquest pis hi viu amb la seua mare de 89 anys, que pateix Alzheimer. Tot anava bé fins que al gener d’enguany va haver de tancar el quiosc que regentava al barri del Temple, Cal Sisco, després de 16 anys d’activitat.  “Era un negoci que havia anat molt bé però els últims anys només teníem pèrdues. Vam mirar d’aguantar però al final només hi abocàvem diners sense tindre pràcticament guanys”, explica Txell. Esgotats pràcticament els estalvis, sense prestació de subsidi per atur (Sisco era autònom) i amb només la pensió de l’àvia, de poc més de 600 euros, pagar els 500 euros de la hipoteca es va convertir en missió impossible. “Abans de pagar al banc, bé hem de menjar”, assenyala Txell, que ara treballa com auxiliar d’infermeria a l’Hospital de la Santa Creu de Jesús, dies solts.

Al maig, el banc va denunciar el seu cas als jutjats i el passat 15 de novembre els van subhastar el pis. La subhasta va quedar deserta i La Caixa s’ha quedat el pis pagant el 60% del seu valor. Negoci rodó. “I al damunt nosaltres li hem de continuar pagant al banc”, s’indigna Txell.

El següent pas és que el Jutjat els notifique el desnonament. Abans tardaven uns dos mesos des de la subhasta, però a causa de la gran quantitat d’expedients el procés es pot allargar ara sis o set mesos. A la Txell se la veu sencera i amb ganes de lluitar. “Sóc jove i sé que ha de passar per mi, però realment entenc que hi hagi gent que s’acabe pegant un tret”, diu. “Si els joves ho teniu difícil per trobar feina, imagina’t jo amb 59 anys”, assenyala el seu pare. La solució que reclamen és la dació en pagament i poder continuar vivint al pis pagant un lloguer social. És a dir, si el banc s’acaba quedant el pis, al menys que ells no quedin res a deure. Però és el banc qui té l’última paraula. D’aquí que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca reclame una nova llei hipotecària, que vetlle més pels interessos de les  persones que pels dels bancs. L’actual llei és del 1909.

El cas de la Txell no és aïllat, però de moment, no se’n coneixen gaires més casos a les Terres de l’Ebre. “Hi ha gent que té vergonya que se sàpiga la situació a la qual s’ha vist abocada”, argumenta. Ella ho té molt clar. “No és culpa nostra, és culpa dels bancs i de la bombolla immobiliària que van generar. Crec que com més gent serem més pressió podrem fer per canviar les coses i per ajudar a la gent afectada”, afirma contundent.

De moment la PAH de les Terres de l’Ebre farà xerrades informatives a les quatre capitals de comarca, es reuniran en dimecres cada quinze dies a les 7 de la tarda. Han demanat un local a l’Ajuntament de Tortosa, però mentre no els ho cedeixen faran servir el del Casal Popular Panxampla. Els propers 7, 8 i 9 de desembre també tindran una parada a la Fira de Nadal de Tortosa en la qual recolliran firmes per a la iniciativa legislativa popular (ILP) que impulsen per canviar la llei hipotecària.