Un estudi del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la Universitat Rovira i Virgili (URV) constata que la ingesta de metilmercuri, una de les formes químiques del mercuri, supera els valors recomanats en un 35% de la població. Este metall està present en quantitats importants en determinats peixos com l'espasa, la tonyina o el salmó, i està estabilitzat ens uns límits que, de mitjana, es troben per sota dels acceptats per l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). Ara, este estudi demostra que la ingesta de mercuri d'un 35% de la població de Catalunya superaria el llindar d'1,3 micrograms per quilo de pes de la persona. Els experts alerten del risc en nens i embarassades.

L'estudi per edats demostra que els nens, de mitjana, consumeixen 1,7 micrograms de metilmercuri, un resultat que supera fins i tot les dades de l'estudi previ, referent al 2008. El responsable del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental de la URV, Josep Lluís Domingo, ha manifestat que després d'analitzar els aliments més consumits a Catalunya «l'únic grup que contribuix a la dieta amb metilmercuri és el del peix i marisc». 

Alerten que els riscs principals són per les embarassades perquè el mercuri creua la placenta i arriba al fetus i pot provocar transformacions, sobretot neurològiques. Un altre grup de risc són els nens, ja que el mercuri és una substància neurotòxica «i no afecta igual a un cervell adult que a un cervell encara en fase de desenvolupament», ha explicat Domingo. 

Eliminant el peix de la dieta hi perdríem més

El treball fet per la URV suggereix que cal ser selectiu en la tria de les espècies que es consumixen, així com també en la freqüència i la quantitat de les racions. «Eliminant el peix de la dieta hi perdríem més que no pas hi guanyaríem», assegura Domingo que apunta que, de l'anàlisi de totes les espècies es demostra que el peix espasa, la tonyina fresca i en llauna, i el salmó «són les que contenen metilmercuri amb més quantitat perquè són espècies depredadores i es mengen els peixos més petits que ja n'havien ingerit». 

L'estudi es va fer analitzant els aliments de consum general comprats a dotze ciutats catalanes -entre elles les quatre capitals de demarcació- que cobreixen més del 70% de la població.

El metilmercuri que consumixen els peixos prové de la contaminació. Una vegada arriba al mar, i per accions químiques diverses, el mercuri es convertix en metilmercuri que s'incorpora a les algues, fangs, plàncton, entre altres. «El mercuri està al mar perquè l'hem tirat», ha afegit Domingo que creu que cal continuar investigant «l'especial resistència que té en baixar els nivells mediambientals». Les mesures com la instal·lació de filtres a les incineradores, el tancament de les centrals tèrmiques, la recollida de piles botó no han ajudat prou a la davallada dels nivells ambientals de mercuri.

El treball, que s'ha publicat a la revista Biological Trace Element Research, forma part del procés d'elaboració del mapa de riscos de contaminació alimentàries que l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària va encarregar a este grup l'any 2000.