El Tribunal també ha ordenat a Twitter que estableixi un mecanisme que ajudi els usuaris a denunciar les piulades que inciten a l'odi racial i fan apologia dels crims de lesa humanitat.

Tot i això, per al 8 de febrer s'han convocat diversos col·lectius de defensa dels drets humans, representants governamentals i responsables de Twitter a París, per intentar trobar entre tots les eines per evitar els delictes d'odi a la xarxa.

També Google ha hagut d'eliminar les aplicacions d'estereotips racistes en què sortien imatges de rostres que es podien transformar en xinesos, indis... Fins i tot hi havia l'opció de transformar un rostre en un altre amb trets negres (Blackmaker) o en un d'acabat de sortir d'Auschwitz (Auschwitzmaker) amb gran quantitat de trets suposadament característics dels jueus.

Make me asian i Make me indian van causar una onada de protestes quan les organitzacions que defensen drets civils i ciutadans van iniciar un moviment a Internet per demanar a Google que eliminés les aplicacions. I ho van a aconseguir.

Però què passa quan els estats no es fan càrrec del problema?

La majoria d'aquests successos no es posen en evidència, amb la qual cosa es priva la víctima del reconeixement del problema i fins i tot se li nega la seva condició de víctima. La indolència institucional possibilita que la dinàmica de l'odi continuï construint prejudicis i fòbia envers les minories, amb les greus conseqüències que això comporta.

Sobre la base de la reflexió de Levi, l'odi no és només a Internet, ni només al carrer, perquè són dos àmbits interdependents. Per tant, si actuem defensant els qui tenim més a prop, hem d'estar també pendents del que passa al barri virtual i construir-ne un on tots plegats puguem viure i conviure.