Un veí del Perelló revela haver localitzat una pedrera mil·lenària de rodes de molí submergida davant la costa

L’estiu passat, com havia fet tota la vida, l’Antoni Boyer Pallarès, veí del Perelló, va anar a banyar-se en un punt de la costa entre l’Ametlla i l’Ampolla que li resulta familiar. Es va submergir on tantíssimes vegades havia fet, ja des de petit, al costat del seu pare, però esta vegada es fa fixar en uns detalls de la roca que, a poca fondària, seguien un mateix patró. Li va costar una estona començar a fer-se una idea del que semblava que podia haver-hi davant dels seus ulls. Després de nedar pel lloc amunt i avall la composició de la troballa començava a agafar forma.

Disperses en el fons, al llarg d’uns 120 m de plataforma rocosa hi ha, sense interrupció, unes marques, uns clots que semblaven artificials i unes peces de pedra primer esculpides i després extretes o no del seu emplaçament original que, per trencades o defectuoses, es van quedar a la zona. La imaginació de l’Antoni Boyer Pallarès començava a situar-se en moments de la història molt llunyans. Allò que havia vist li aportava una informació sorprenent que calia verificar.
 
Durant els dies posteriors va aconseguir unes fotografies aèries de la zona. Només calia, amb tranquil·litat, ficar-se davant d’un ordinador i revisar les imatges. El punt de vista zenital era ben diferent a la visió sota el mar. La sorpresa extra va ser que les marques estan, en menor mesura, presents en altres indrets de la costa.

L’Antoni ens explica quina ha estat la seua conclusió un cop s’ha fet una composició global i temporal de la troballa: “Estic segur que sota l’aigua hi ha una pedrera de rodes de molí (i potser d’altres elements de pedra) Poden observar-se un centenar llarg de marques, senyals, motlles parcials o forats (negatius) d’on es van extreure estes peces”, assegura.

“Crec que dintre d’esta àrea si no hi ha més senyals és perquè el temps les ha esborrat. També crec que per sobre del nivell visible, es van extreure altres capes de rodes de molí; igualment m’ha semblat que hi ha marques d’extraccions en superfície. Si este últim detall es pot comprovar algun dia es faria evident que entre la cota més alta d’extracció i la part de sota del forat (negatiu) que està més fondo (-1m sota el nivell del mar aproximadament) s’ha eliminat un gruix considerable de material, que avalaria la sospita de que s’han extret algunes capes de pedres de molí”, afirma. “També s’ha pogut produir un cert enfonsament dels estrats rocosos que explicaria aquest sorprenent -1m de cota. En tot cas la troballa pot aportar llum sobre quin era el nivell del mar del mediterrani fa 2000 anys o quina es la velocitat d’enfonsament d’aquest tram de costa”, sosté.

El perellonenc imagina com podia ser l’indret antigament: “Seria una extensa roca que estaria per sobre del nivell del mar. Ocuparia, en part, la platja on ara prenem el sol així com un espai que es troba actualment sota l’aigua, on ens banyem. Després d’usar la zona com a pedrera les restes de roca trencades (escombrera de la pedrera) serien sotmeses a segles d’erosió i acabarien convertint-se en la sorra de la platja.”

L’Antoni, que no ha volgut facilitar el lloc exacte de la troballa per evitar que puga patir danys, s’ha documentat durant els últims mesos i sosté que la seua principal hipòtesi és que la pedrera podia haver servit per extreure-hi moles destinades a molins possiblement fariners. “Tenint en compte que es van extreure en una època en que el mar estava més baix, situaria l’activitat extractiva en la pedrera de moles al voltant del segle II dC, moment de dominació romana en que les ciutats de l’imperi experimentaven un creixement important de la població i calia alimentar als seus ciutadans, incrementant l’extensió de les superfícies conreades amb cereals i augmentant la quantitat de molins fariners”, apunta.

En algun moment, amb l’excavació i l’estudi de la zona amb arqueologia subaquàtica, potser es podrà obtenir una datació que ens permeta situar temporalment la pedrera així com la destinació segura de les moles quant al seu ús i la seua dispersió geogràfica.