La platja de Pixavaques de L’Ametlla de Mar ha mostrat estos dies un fenòmen ben curiós. El primers banyistes que s’han atrevit a entrar al mar estes vacances de Setmana Santa es mostraven sorpresos per la presència d’una densa capa d’una mena d’ous petits i transparents, de textura gelatinosa, que cobria els primers metres d’aigua i l’arena més propera. Més enllà de la seua condició lliscant, que obligava a passejar per la vora del mar amb precaució per no caure, en realitat el fenòmen no amagava cap perill per als banyistes. Es tractaria d’una arribada massiva de salpes, segons ha explicat a
Aguaita.cat Guillem Mas, membre del
Grup de Recerca d’Opistobranquis de Catalunya. “Les salpes són animals que formen part del plancton, que suren per l’aigua forman llargs cinturons”, ha apuntat. De vegades, arriben a les platges, com és el cas, “degut a temporals, que poden tindre lloc ben lluny, o bé seguint les corrents, i en tocar terra moren”, ha afegit Mas. No és una espècie massa urticant ni perillosa per a les persones, i per contra, “com a base de la cadena alimentària marina, alimenten moltes espècies, com ara les tortugues”.
Les salpes viuen en comunitat i el més visible de la seua túnica transparent és un nucli lilós que concentra les vísceres. Són els ancestres propers dels peixos i dels vertebrats i poden sincronitzar les seues contraccions musculars per desplaçar-se entre les corrents. Els individus es comuniquen entre ells mitjançant senyals elèctriques i el vincle entre ells és tan frágil que un cop de mar pot dividir la cadena.
Detall del macroplancton arribat a la platja. Foto: Sílvia Berbís