Des de demà divendres 7 d'agost i fins el proper 30 d'agost, el Museu Terres de l'Ebre acull una exposició sobre l'última restauració que s'ha efectuat als 12 nans que conformen el seguici festiu d'Amposta. Organitza per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Amposta i el Museu Terres de l'Ebre, a la mostra es podran veure els nans, alguns dels quals tenen més de 80 anys d'història, amb la seua història i també el projecte de restauració que han viscut. La mostra, 'Els capgrossos d'Amposta. La restauració dels 12 nans' s'inaugurarà divendres 7 a les 20.00 h. i romandrà oberta fins el proper 30 d'agost.

Els nans més antics daten del 1929 quan, amb motiu de les Festes Majors, s'estrenen
els sis primers nans de la ciutat, coneguts com el Moro, el Negre, el Jutge, el Magistrat,
el Pagès i un sisè no identificat. Eren obra dels artistes escultors Lambert Escaler i Lluís
Sabadell, del famós taller barceloní El Ingenio. La tècnica artística de realització era la
del cartró pedra i un dels trets que caracteritzen estos primers capgrossos és el
distingit barret negre que lluïren el Jutge i el Magistrat, amb l’ala de tres puntes. Al llarg
de la dècada dels anys 30, la tradició popular marcava l’inici de les festes majors amb
un cercavila protagonitzada pels capgrossos de la ciutat.

A la dècada dels 40 i 50 canviaren les modes, i els capgrossos d’arreu de Catalunya es
convertiren en imitacions de famosos personatges cinematogràfics ben coneguts per
la població i sobretot, pels més joves. Van arribar a l’ajuntament d’Amposta les figures
d’Oliver Hardy, conegut entre els ampostins com a El Gordo; la de Popeye, que
s’anomena popularment, Popei. A part, s’incorporen dues figures més: la Xiqueta, una
representació del dibuix de la famosa pedagoga Lola Anglada; i el Català.

El Vell, la Vella i l’Índio, foren les tres últimes adquisicions de capgrossos d’Amposta, en
la mateixa dècada dels 40 i 50. Ja no es tractava de personatges famosos del món del
cinema, sinó de representacions de personatges de diferents edats o de diverses races
del món, com és el cas de l’Índio. Tots estos compartien la vestimenta comú dels
capgrossos de Catalunya: la túnica ampla, feta amb una tela estampada d’espessos
dibuixos, de màniga llarga i lligada a la cintura amb un cinturó fet de la mateixa tela
que el vestit.

Són diverses les actuacions de conservació i restauració que s’han efectuat sobre els
12 nans. De les primeres, n’és molt escassa la documentació, quedant constància
solament d’algunes de les reparacions, realitzades per Joan Fresquet i més tard, Agustí
Maigí. A mes, també la indumentària s’ha anat renovant, l’any 1983 la modista
Mercedes German rebé un encàrrec, més recentment la modista Marina Vives ha
realitzat també l’arranjament d’algunes peces.

La última restauració s’efectuà entre el 2014 i el 2015, l’Ajuntament d’Amposta, vist el
grau de deteriorament que presentaven els 12 nans que te en possessió, decidí
encarregar la restauració d'estos a Joan Iniesta Llop, director del taller d’imatgeria
popular Calaix del Sastre, Tortosa.

Les principals actuacions de restauració s’han efectuat centrant-se en la reparació de la
pintura dels capgrossos i la remodel·lació de la part del coll d'estos: se’ls ha donat
una imatge nova, substituint l’antiga pintura de colors més vistosos per una gama de
colors més suau, atorgant-los una visió més naturalista i un sentit tradicional, d’acord
amb les figures que representen; en quant al coll, s’ha modelat per aconseguir
un transport més còmode. A més, s’han substituït els antics materials dels que estaven
compostos i que es trobaven en un avançat procés de deteriorament, reparant el
cartró pedra i afegint-hi fibra de vidre. Les úniques parts del coll que s’han conservat són les que s’havien realitzat originàriament en cartró, com és el cas de l’Índi, el Jutge,
etc.