
El Palau de la Diputació del General, un dels edificis renaixentistes emblemàtics de la façana fluvial de Tortosa, està en venta. Segons ha pogut saber aguaita.cat, Lançois Doval, firma immobiliària especialitzada en propietats de prestigi i edificis singulars, ha tret a la venta aquest edifici amb 500 anys d’història per un valor d’1,5 M€.
Tal com ha explicat Robert Menetray, administrador de Lançois Doval, es tracta d’una "propietat emblemàtica, que donades les seves característiques i situació , és ideal tant per al seu ús com a hotel amb encant, residència geriàtrica o residència universitària” per la seua proximitat al Campus de la URV. Segons ha pogut saber aquest diari, la propietat del Palau és privada. El propietari actual, a més, l’ha rebut en herència.
Edifici singular
La presència de l’edifici en l’àmbit públic , cultural i polític ja consta en documents de l'arxiu històric de la ciutat des del segle XVI. De fet, segons es descriu a la mateixa pàgina web de l’àrea de Turisme de Tortosa, El Palau de la Diputació del General, també conegut com a Casa de la Diputació, “és un edifici singular del segle XVI”. L’edifici, de carreus de pedra de Flix i bastit entre el 1576 i el 1578, “va ser la seu dels representats dels ciutadans a les Corts Generals, o Diputació del General, òrgan que més tard esdevindria la Generalitat”. “També va acollir la duana, i va ser lloc de pagament de les taxes per l’entrada i la sortida de viatgers i mercaderies a la ciutat”. A més en destaca el fet que hi visqués l’il·lustre metge i bacteriòleg coberà Jaume Ferran i Clua.

L’austeritat, és un dels trets més significatius del Palau de la Diputació del General i representa, fins i tot, una excepcionalitat a l’època. Segons constata la immobiliària a partir de la seua recerca història, el fet d'albergar una institució tant important i de tant calat popular -els diputats que allí es reunien eren els més propers a les capes més baixes de la societat- va portar els arquitectes a planejar un edifici de grans proporcions però bastant discret,una concepció artística que lliga amb l’estil Renaixentista de l’època, però que es desmarca de l’ornamentació que seguirien guardant, amb major o menor mesura, les cases senyorials de l’època.
