Es tracta d'un sistema de pous de perforació vertical fins a capes profundes on es fan una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca, per les quals s'injecten grans cabals d'aigua a molta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics que en faciliten la disgregació i l'alliberament de petites bosses de gas. Aquests gasos del subsòl es fan aflorar a la superfície juntament amb l'aigua de retorn, additius afegits i moltes altres substàncies. D'aquesta barreja, se n'extreu aquest gas i altres gasos alliberats de forma menys controlada i aigües que poden contenir contaminants diversos. Aquest sistema d'extracció necessita grans àrees d'explotació, de milers d'hectàrees, perquè a l'interior actuen de manera independent diversos pous de perforació, a una distància d'entre 1,5 i 2 km l'un de l'altre.
Els riscos i les incògnites ambientals d'aquesta tècnica han comportat que la seva aplicació patís moratòries al Quebec i prohibicions cautelars a França, el Regne Unit i Holanda. A Europa, en canvi, el marc legal actual, insuficient i excessivament permissiu, ha fet possible que s'hagin sollicitat a l'Estat espanyol nombrosos permisos per a la prospecció i l'explotació d'hidrocarburs, acompanyats d'estudis geològics, que complementen aquestes recerques i poden tenir una certa utilitat pública. Hi ha 9 projectes que afecten els Països Catalans, dos al Baix Cinca, la Plana de Lleida i les Terres de l'Ebre i, d'altra banda, tres més a les comarques del nord de Castelló. Són projectes parallels i continus geogràficament. Municipis com Flix, Vinebre, Ascó, la Fatarella, Riba-roja d'Ebre, Vilalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca estan dins del projecte.
ERC hem presentat una moció a tots els ajuntaments i consells comarcals de les Terres de l'Ebre per declarar els nostre territori zona lliure de fracturació hidràulica. No ens podem jugar el nostre futur amb una tecnologia tècnicament no fiable, potencialment perillosa, de la qual no es coneixen completament els efectes que pot tenir sobre el medi i la salut de les persones. Una tecnologia ineficient tant en l'àmbit energètic, com en l'econòmic i l'ambiental, que requereix un gran consum de recursos hídrics, que comporta la producció de residus que no estan prou caracteritzats, que necessita recursos fòssils no renovables i que ens aboca a un increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. No podem posar en perill l'economia productiva de les zones afectades, la producció agroalimentària, el seu potencial turístic ni la qualitat de vida de les persones a canvi d'explotar una tecnologia invasiva i agressiva amb el medi i el paisatge.
Davant de l'amenaça del la fracturació hidràulica, cal exigir la màxima transparència a les administracions i als agents implicats, públics o privats. Cal que es posin en marxa mecanismes d'informació i participació pública en la presa de decisions en aquest àmbit, perquè no sembli que, un cop rebentada la bombolla immobiliària i paralitzat el sector de les grans infraestructures, apareix una nova possibilitat d'especulació sobre el territori a gran escala. És aquest, el model empresarial que volem per al sector energètic al nostre país? És aquest, el model de gestió dels recursos naturals? Quina seria, la gestió dels beneficis obtinguts d'aquesta explotació?
