La urbanització Mirador de l'Ebre de l'Aldea té una oferta de compra que s'hauria de fer efectiva abans de l'agost

La promotora Martinsa-Fadesa subhasta els darrers actius de la seua liquidació

Redacció
21 de juny del 2024
Actualitzat a les 9:20h
Antic cartell de la constructora Martinsa-Fadesa davant de les cases a mig construir de la urbanització Mirador de l'Ebre
Antic cartell de la constructora Martinsa-Fadesa davant de les cases a mig construir de la urbanització Mirador de l'Ebre | Anna Ferràs

La urbanització Mirador de l'Ebre , de l'Aldea (Baix Ebre), un dels grans projectes fallits de la bombolla del totxo a les Terres de l'Ebre, té una oferta de compra que expira el pròxim mes d'agost. Els penúltims inversors interessats van plantejar un canvi d'ús urbanístic, de residencial a logístic industrial. Va ser en l'anterior mandat i tenia l'aval de l'Ajuntament de l'Aldea, que ho va plantejar a Urbanisme. El consistori reconeix que la situació ha canviat i que, davant la falta d'habitatge al territori, cal trobar "l'encaix" i acabar també els immobles que van quedar a mig construir. Martinsa-Fadesa, promotora de la urbanització, subhasta els últims actius de la seva liquidació i aquest dijous acabava el termini per presentar ofertes.

L'alcalde de l'Aldea, Xavier Royo, ha confirmat que la urbanització de la fallida Martinsa-Fadesa, batejada com el Mirador de l'Ebre, té una oferta de compra vigent. En tots estos anys ja hi ha hagut "diverses propostes" per reflotar-la, però no s'han concretat, "per un motiu o un altre". Royo ha recordat que uns dels primers interessats va plantejar reprendre la construcció dels habitatges que la promotora Martinsa-Fadesa va deixar a mitges. Posar en marxa les obres altre cop i instal·lar tots serveis de la urbanització per poder-ho fer "tenia un cost molt alt", d'uns set milions d'euros, aproximadament, i es va acabar desestimant.

Detràs d'esta proposta en van venir altres. L'actual consistori, en l'anterior mandat, va rebre el plantejament d'uns nous inversors que es van mostrar interessats per canviar l'ús alguns àmbits de la urbanització, de manera que part del sòl residencial passés a ser sòl industrial logístic. Una de les condicions que va posar l'Ajuntament de l'Aldea és que el projecte inclogués una façana comercial per grans comerços. El canvi del planejament urbanístic era una proposta que el consistori veia bé perquè donava "sortida a aquell punt negre del terme municipal i de la façana d'Amposta".

En aquell moment començava a arribar a les Terres de l'Ebre grans implantacions industrials, com Kronospan, i poder oferir més sòl industrial era una prioritat. Passat el temps, l'alcalde Xavier Royo assenyala que ara hi ha un altre problema a abordar al territori, que és la falta d'habitatge. "Arriben indústries i cada vegada hi ha menys habitatge per oferir, també a la nostra gent jove. La realitat ara és una altra a la de fa dos o tres anys", ha insistit.

Habitatge i indústria

Tot i que el batlle va plantejar a Urbanisme aquell canvi de planejament i el Departament de Territori no descartava la possibilitat de fer-lo per desencallar la situació de la urbanització fantasma, Royo defensa que ara caldria trobar "l'encaix" per fer compatible "una cosa i l'altra". Segons l'alcalde, la junta de compensació - els actuals propietaris dels terrenys i actius- acceptaria "una fórmula mixta", és a dir, canviar els usos d'alguns àmbits i poder reprendre i acabar les obres dels centenars de pisos i cases que es van quedar a mig fer (unes 300). 

Royo remarca que la decisió només es concretarà si es fa efectiva l'oferta de compra, que té un preu "que no és exagerat" per la superfície en venda. Si arriba "la bona notícia", caldria plantejar als nous inversors aquesta idea. "No cal dir que ajudarem a desencallar-ho perquè és un problema que tenim el municipi de l'Aldea i el territori", ha assegurat l'alcalde.

Segons fonts consultades per l'ACN, per tirar endavant la compra i fer canvis urbanístics, caldria el vistiplau del 51% de la representativitat de la junta de compensació, un percentatge que ara mateix superarien la immobiliària Aliseda i l'Ajuntament, que té prop d'un 9% de superfície en propietat. 

Xavier Royo ha assegurat que la voluntat de l'Aldea és que l'actuació que es faci al Mirador de l'Ebre siga "sostenible", també si es fa alguna implantació industrial. És terme municipal de l'Aldea i "l'autonomia de la decisió" recau sobre el consistori, però el batlle ha enviat un missatge de tranquil·litat a la població veïna d'Amposta, d'on la urbanització està a tocar. "El que no farem allà, ni a cap lloc és que, per exemple, s'hi posi una instal·lació que pugui molestar els veïns i veïnes d'Amposta. No ho farem, com tampoc perjudicaríem els habitants del nostre municipi. Això ho tenim clar", ha assegurat.

La liquidació de Martinsa-Fadesa

Mentrestant la constructora Martinsa-Fadesa enllestix la liquidació dels seus actius. Del Mirador de l'Ebre li queden per vendre dues parcel·les. Una inclou un edifici en construcció de catorze habitatges - amb garatge i traster - i sis places de garatge no vinculades. El grau de desenvolupament de l'obra és del 56%, aproximadament.

La segona parcel·la és un conjunt de sis finques registrals on s'havia de desenvolupar un cap de golf per a aquesta urbanització. Els terrenys estan entre el riu Ebre, l'autopista AP-7 i la carretera N-340, a l'extrem est del terme municipal de l'Aldea però molt pròxims al nucli d'Amposta. Els preus mínims de referència són de 88.200 euros i 70.000 euros, respectivament. Estos dos actius formen part de la subhasta per a la qual es podien presentar ofertes fins a aquest dijous al migdia.

A finals d'abril, els administradors concursals de Martinsa-Fadesa van informar al jutge del concurs de creditors que es podia "anticipar un pagament dels crèdits concursals ordinaris" per un import de 25 milions d'euros. Això ha sigut possible "pel grau d'avançament de les operacions de liquidació". Els pagaments als creditors s'atenen prèvia entrega del certificat de titularitat del compte corrent i una acreditació que no existeixen embargaments pendents i execucions judicials en tràmit.

 

Arxivat a