Recordaran que va ser molt comentada, ara fa un mes, una notícia de la qual es va fer gran ressò, de la posada en marxa, per fi, de la connexio "Via Ave" del trajecte Barcelona - Figueres, un trajecte llargament reivindicat. Que quina paradoxa, tu: a partir d'aquell mateix dia, la família que tinc a tan daliniana ciutat gironina trigaria menys temps a anar a Andalusia, on encara ens queden parents, amb menys diners dels que costa a ma sogra anar de Tortosa a Barna, a casa del meu cunyat, amb un dels meravellosos trens que fiquen a la nostra disposició!
Ay que me desorino! No puc més que cridar, en veure com patixen els nostres polítics més propers reivindicant el mateix per a natros, en veure les llàgrimes de cocodrila de la diputada Meritxell: quina peneta em fa, veure-la queixar-se perquè quan agafa el tren a Sants (el de les 19.33 h), enmig de caos habitual, més d'una vegada l'han xafat, xafat com a una colilla, quina pena, penita, pena, sentir com es queixa que quan no troba un seient, quan torna d'una important sessió al Parlament, ho ha de fer d'empeus sentint-se enllaunada com una sardina en escabetx, ella que és tan petita.
Ay que me desorino!, crido mentre m'enfilo com una carbassera, mentre veig al Bellissimo alcalde plorar falses llàgrimes comprades a Baratijas, per allò que va deixar en via morta aquell alcalde, també senador a Madrid i del mateix partit, aquell d'eterna cara de Buster Keaton que, trenta anys més tard, li deixaria a ell d'herència. Cara, per no dir carota, que sols canvià per somriure satisfet entre encaixades de mans a finals del mes de setembre passat, en què unes grues van esborrar els darrers vestigis (els ponts) de la història ferroviària Tortosina. Quina victòria més trista, Ferran... quins dies més agres per a tots aquells que un dia els vam creuar a la recerca d'una vida millor.
En fi, de teòrica, els nostres polítics de segur que en saben molt (per això han estudiat), però de pràctica... Em jugo allò que em puc jugar que no tenen ni idea de què va la cosa. Segur que no saben que aquell cartell quilomètric que lluïx dalt de l'estació, o apeadero, de l'Aldea que anuncia que ets a Tortosa - Amposta - l'Aldea és una gran mentida, tan gran com la locomotora rovellada que tenim al Parc. Que aquella estació, o apeadero, tanca a les nou de la nit i que, si vols anar a Barna a aquelles hores (perquè a Tortosa ja en fa moltes que no en surt cap) hauràs d'esperar el tren, si passa d'hora, que mai passa, a la intempèrie, plogue, neve o face vent. I com a premi per als ebrencs, per la santa paciència que tenim, per no haver tret el billet a la finestreta, l'amable revisor, aquell que sempre et rep com si fosses un criminal de guerra, et penalitza amb tres euros de més!
Que mal repartit està, el món! Aquí et roben amb tot el morro els diners i el temps...i el trajecte de Barna a la capital d'Espanya, i viceversa, Via Ave, l'han ficat al preu que ens costa anar a la nostra capital amb un dels nostres inefables borregueros, diuen que per fer la competència als avions...
Sinyor, sinyor, el que s'ha de veure i sentir. Estic per demanar que s'obri d'una vegada l'aeroport previst dalt de la nostra Catedral, o per a què van fer la pista d'aterratge que resplendix sota la Suda?
