L’hospital Verge de la Cinta, a Tortosa, complirà l’any que ve 50 anys. Igualment, el 2026 farà 20 anys que es va anunciar, amb cartells d’obres plantats a la ubicació escollida, la construcció d’un nou hospital a la ciutat com a centre de referència a les Terres de l’Ebre. En estos vint anys, la unànime concepció que hi ha la necessitat “urgent” de millora de l’atenció hospitalària pública al territori es va anar vehiculant amb dos opcions divergents, que s’han alternat com a prioritat segons els colors polítics al Govern de la Generalitat: es construiria un centre nou, o s’ampliaria l’actual.
Sobre la taula, per tant, la millora i ampliació del Verge de la Cinta era l'opció fàcil, ràpida i "barata". La més ambiciosa i adequada a les necessitats de la població i a criteris mèdics, la construcció d'un nou hospital. Finalment, de cara a fora, es van considerar no excloents l'una de l’altra: es podrien executar totes dues, per tempos. Així, la millora passaria per una ampliació del Verge de la Cinta per oferir un servei més adequat a la realitat, però a la vegada encarrilant la construcció del nou hospital a no tardar. O més aviat tardant. La sensació general però és que esta reforma i millora de l'hospital actual més la construcció d'un nou hospital "són promeses de difícil compliment que, a més, no es creu ningú", segons la Plataforma per un nou hospital. El cert és que ara mateix, tant el projecte de l’ampliació, ja en marxa però aturat per troballes arqueològiques des de fa un mes, com el projecte del nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre, amb els terrenys on ha d’anar ubicat qüestionats per les seues condicions hidrogeològiques, estan "enfangats".
Vint anys des de l'anunci d'un nou hospital
La cronologia fins a arribar al punt d’avui ha anat de la següent manera. El 14 d’agost del 2006, l’aleshores consellera de Salut, Marina Geli, va anunciar la decisió del Govern de construir un nou hospital de les Terres de l’Ebre. Al novembre, el departament de Salut va col·locar un cartell als terrenys on s’ubicaria, al pla parcial de la Farinera, entre Quatre Camins i Roquetes. Pocs mesos després va anunciar l’inici de les obres per al 2008. Això no va passar, però sí que aquell any es va signar el conveni de compromís per a la cessió dels terrenys entre l’Ajuntament i Salut. Cada any, un petit pas endavant. El 2009 Geli va presentar el que seria el nou hospital, amb un cost previst de 156 milions d’euros i una previsió d’entrar en servei el 2014. Duplicaria la superfície de l’actual, passant a ocupar 55.000 metres quadrats.
El 2010, una empenta més, amb la presentació pública a l’auditori Felip Pedrell del projecte previ guanyador del concurs d’idees. Amb un pressupost de 133 milions, tenia per lema “Segle XXI”, i va ser dissenyat per l’equip d’arquitectes format per Silvia Barberá, Esteve Bonell i Josep Maria Gil. El termini per presentar el projecte definitiu i licitar i executar les obres i l’equipament es va fixar en 5 anys. El centre tindria 287 llits d’hospitalització, una unitat psiquiàtrica d’aguts, unitat de cures intensives, àrea d’urgència d’adults i pediàtrica, àrea ambulatòria amb 70 consultes, hospitals de dia, gabinets, set quiròfans, un més d’urgències, tres quiròfans sèptics, tres sales de part, zona de radioteràpia amb accelerador lineal... efectivament un centre del segle XXI, com deia el títol del projecte, preparat per a heretar l’activitat del Verge de la Cinta, els usos futurs dels quals no es van acabar de concretar.
Canvi progressiu de prioritats
I amb este optimisme moderat s’entraria a la nova dècada, el mateix any que el convergent Boi Ruiz era nomenat conseller de Salut, càrrec que ocuparia fins al 2016. Durant esta etapa, inicialment marcada per la crisi econòmica com la fi de l’anterior, hi va haver canvi de direcció en les prioritats. L’aposta va ser l’arranjament de l’hospital Verge de la Cinta. Salut va aturar el projecte de nou hospital per ajornar-lo el 2013, encara que Ruiz afirmava que no qüestionava la necessitat de construir-lo. “El projecte de nou hospital clarament va decaure, no se’n parla més, no se sap ben bé perquè, però el cas és que el desencís va ser gran i a més quan mesos abans el president Montilla havia inaugurat el nou hospital universitari de Reus, amb una inversió de 170 milions d’euros, per tant, un segon gran centre hospitalari a pocs quilòmetres de l’hospital Joan XXIII de Tarragona”, recorda l’exregidor de Salut de l’Ajuntament de Tortosa (ICV) i actual membre de la Plataforma per un Nou Hospital, Sisco Lahosa.
"El desencís va ser gran i a més quan mesos abans el president Montilla havia inaugurat el nou hospital universitari de Reus, amb una inversió de 170 milions d’euros "
Amb Toni Comís i Alba Vergés, entre el 2017 i el 2021, es van plantejar noves idees de remodelació del Verge de la Cinta, en tots dos casos amb notables problemes tècnics a salvar. La base, però, era actuar sobre el talús de l’hospital actual, millorar els accessos, habilitar 400 places d’aparcament i ampliar l’espai assistencial. Tot i la complexitat del projecte, el departament va encarregar el 2017 a l’empresa públicaInfraestructures.cat la redacció de l’avantprojecte d’ampliació i va anunciar que les obres podrien començar a principis del 2018. Aquell any 2018, Infraestructures treu a licitació per 800.000 euros la redacció del projecte d’aparcament. L’obra global, inclosa l’ampliació, tindria un cost fixat en 25 milions d’euros.
El novembre del 2020 Salut anunciava la seua nova aposta, una ampliació més ambiciosa, amb aparcament soterrat i fora de l’àmbit del talús, que presentava molts problemes tècnics, amb una actuació global el cost de la qual s’enfila fins als 45 milions en cinc anys. Respecte al nou hospital, dirigents de Salut al territori van afirmar públicament que defensar-lo era “tenir una mentalitat del segle XX” perquè avançàvem cap a models de cada vegada menys hospitalització. Altres dirigents “no descartaven” recuperar la idea de fer un hospital nou.
L’arribada d’Argimon a la conselleria, el maig del 2021, va venir acompanyada d’una proposta de remodelació gegantina: 81 milions a gastar en la millora del centre actual. Una xifra tan elevada va fer saltar encara més alarmes entre els que continuaven confiant i reclamant un hospital nou, en considerar que esta aposta implicava aparcar la reivindicació principal durant dècades. Entre estes veus, tretze col·legis professionals ebrencs, que van subscriure una moció promoguda pel Col·legi de Metges de Tarragona reclamant un nou hospital presentada al ple de Tortosa l’octubre del 2021 per Movem Tortosa, i subscrita finalment també pel PSC, Ciutadans i la CUP. Va quedar palés que el tema del nou hospital portava anys, continuava sent i seria durant anys un dels grans temes de batalla política el fet que la moció fos tombada pels vots del Govern, Junts per Tortosa i Esquerra Republicana, en considerar-la populista. Defensaven que podria comprometre una inversió “realista” en un projecte d’ampliació que en definitiva millorava la capacitat assistencial per primar un projecte de nou hospital que es podia demorar 10 o 15 anys.
Massa inversió per a un hospital de vida curta
Transcorreguts dos anys més, el mateix Argimon reconeixia que l’ampliació, com s’havia plantejat inicialment, tenia “un cost molt important” i no resolia els problemes d’un centre tan antic, amb equipaments que no s’havien reformat en mig segle. Els “tècnics” advertien ara que era invertir massa en un hospital de vida curta.
Així les coses, l’abril del 22, el departament de Salut i l’Ajuntament de Tortosa acordaven fer una ampliació a l’hospital Verge de la Cinta de Tortosa calculada en 30 milions d’euros, i prenia força de nou, en l'arena pública, la construcció d’un nou centre, tal com es comprometia Esquerra i reafirmava el nou conseller Manel Balcells en arribar al càrrec aquell any. Per la seua part, l’Ajuntament posava la directa. L’alcaldessa Meritxell Roigé i el president de la Sareb, Javier Torres, van signar l’octubre del 22 davant notari l’operació de compravenda dels terrenys on s’haurà de construir el nou hospital de les TE, amb una superfície total de poc més de 43.000 m², ubicades al pla parcial camí de Roquetes, al barri de Ferreries.
Compra de nous terrenys a la Sareb
Els terrenys formaven part de la cartera de la societat estatal d’actius procedents de la reestructuració bancària i l’ajuntament els adquiria per 615.000 euros. Atés que una part dels solars ja eren de titularitat municipal, la superfície total disponible és de 72.000 metres quadrats, dels quals l’Ajuntament en posa a disposició de la Generalitat els 40.000 m² que requereix per a la construcció del nou equipament hospitalari.
En paral·lel, l’Ajuntament de Tortosa hauria de procedir a la modificació del planejament urbanístic per tal que deixessen de ser sòl per a habitatges i passessen a ser sòl per a equipaments. Amb este oferiment, el Govern ja podia iniciar el pla funcional i el projecte del nou hospital de les Terres de l’Ebre. Els terrenys, però, portaven una dificultat afegida, com de fet bona part del terme municipal de Tortosa, i el projecte hauria de salvar les limitacions urbanístiques que imposa la normativa en terrenys inundables, com és el cas.
Mentrestant, el novembre del 2023, començaven els treballs previs de les obres d’ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), al temps que s'inaugurava un parquing exterior de 400 places. El projecte presentat pel delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó Fernandez, i la gerent de la Regió Sanitària Terres de l’Ebre i directora dels Serveis Territorials de Salut, Ingrid Roca, representava una inversió entorn als 45 milions d’euros -6,2 M€ de l’aparcament i 38,7 M€- i un termini total d’execució de 26 mesos, comptant els 4 mesos i mig de construcció de l’aparcament exterior que entrava en funcionament. “L’ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta és una inversió històrica per a les Terres de l’Ebre i dona resposta a una necessitat de present”, assegurava l'aleshores delegat del Govern, Albert Salvadó.
L’ampliació de l’HTVC contempla una obra de nova construcció de 10.618,38 metres quadrats, amb un nou edifici que connectarà amb l’edifici actual i que disposarà d’un aparcament soterrat, una nova connexió mitjançant ascensors entre l’Hospital i el centre de la ciutat de Tortosa i una reforma de més de 1.200 metres quadrats d’espais alliberats de l’edifici actual. Un cop en marxa les obres, l'aparició d'unes troballes arqueològiques mantenen aturats els treballs des del desembre passat.
Pel que fa als tràmits paral·lels sobre els terrenys del nou hospital, un dels esculls se salvaria parcialment el setembre passat, quan la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) aprovava reconéixer el règim especial del municipi de Tortosa en matèria d’inundabilitat.
L’acord de la CUTE insta també l’Ajuntament de Tortosa a incorporar al planejament urbanístic municipal la cartografia del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables del Ministeri per a la Transició Ecològica, que delimiten per on discorre el flux preferent de l’aigua, cosa que va fer en un ple extraordinari el passat 8 de novembre. L’acord de la CUTE també indicava que per a la construcció d’equipaments com un hospital -prohibits amb caràcter general en sòl inundable- caldria validar un informe d’excepcionalitat de l’hospital mateix, és a dir, “la certificació de les administracions competents en ordenació del territori i urbanisme que indique que no hi ha cap altra alternativa d’ubicació” per al nou centre sanitari. L’Ajuntament avança pas a pas, en feixugues tramitacions amb administracions superiors. “L’Ajuntament està fent tot el possible perquè els terrenys que ara per ara no són viables puguen tirar endavant: hem aconseguit entrar al règim especial i esperem que la Generalitat ens responga als diferents requeriments enviats per saber si el canvi d’ús s’ha de fer amb una avaluació ambiental simplificada o no”, apunta l’alcalde, Jordi Jordan. També esperen la resposta de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre que ha d’emetre l’últim informe de la modificació amb relació al règim especial. Igualment ha encarregat un estudi urbanístic i d’inundabilitat a l’arquitecte Sebastià Jornet i al principal expert de l’Estat espanyol, per aconseguir que els terrenys del pla parcial Camí de Roquetes siguen compatibles amb la construcció del nou hospital.
Pla B en gestació
De fet, Jordan assegura que combaten per acceptar i tirar endavant amb l’herència “enverinada” dels terrenys adquirits per l’ex alcaldessa, però ara ha plantejat un pla B: buscar uns terrenys alternatius en altres llocs del municipi que no estiguen afectats pel reglament del flux preferent, que regula el domini públic hidràulic. Ho fa empés per la complexa i el possible enduriment de la normativa de construcció en zones inundables arran de la catàstrofe de la dana al País Valencià.
En este sentit, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, apunta que “tot el que ha passat amb la dana al País Valencià no ho fa més fàcil, de fet jo crec que si ja no era fàcil ara menys, veig complicat que es puga fer, per tant, valoro positivament que treballen buscant alternatives perquè són molts els departaments que intervenen per determinar si els terrenys oferts són viables, i si el veredicte és d’inviabilitat, és bo que ja hi haja opcions”. Segons Gonell, un canvi d’ubicació ara no té per què comportar més retards: “Seria potser pitjor que s’opte per una ubicació que té problemes sobre una alternativa que siga un lloc segur, potser es podria guanyar temps”.
"Tot el que ha passat amb la dana al País Valencià no ho fa més fàcil i si el veredicte és d’inviabilitat, és bo que hi haja opcions"
L’ex alcaldessa, Meritxell Roigé, està entre els que subratllen que un 70% del terme de Tortosa està en terrenys inundables, inclòs equipaments propers als terrenys actuals, alguns fins i tot sanitaris, com el CAP de Roquetes, els Bombers, llars d’infants... “Ni la Universitat Rovira i Virgili ni la residència de Sant Llàtzer seria avui una realitat si l’Ajuntament de Tortosa hagués fet cas des del principi a allò que ens deia la Generalitat, això afecta a tots els llocs de creixement”, subscriu Roigé.
Ubicació discordant
La construcció de l’hospital “de referència” de les Terres de l’Ebre, però, és a més de per a Tortosa, un dels grans temes d’interés territorial. I hi ha altres actors que discrepen sobre la idoneïtat dels terrenys, a més a més de per la inundabilitat, per altres factors, com l’accessibilitat i l’emplaçament en si mateix. En este sentit es pronuncia l’alcalde de l’Aldea, Xavier Royo, i així ho exposarà, com a parer propi, davant una reunió de representants de diferents administracions de la zona que tindrà lloc en els dies vinents, segons ha pogut saber Aguaita.cat i ha confirmat Royo. “Volem saber el posicionament general sobre la ubicació, perquè ens consta que molta gent que viu al litoral del Baix Ebre i el Montsià es queixa de les dificultats d’accés que hi veuen a l’emplaçament actual, perquè tot el tram que circula per Tortosa està ple de semàfors, rotondes, una zona que s’inunda a la C-12... hi ha molts elements urbanístics que dificulten l’accés a una part molt àmplia de població, com ja passa en general amb l’hospital actual, i a això se li suma la preocupació pel tema de la inundabilitat”. Royo sosté que l’objectiu de la reunió “és mirar d’arribar a una conclusió unitària que responga a l’interés de la majoria”.
Per a la Plataforma per un nou hospital, cal lluitar pels actuals terrenys encara que no veu malament que hi haja un pla B. En tots els casos, defensen que es complisquen tres criteris objectius: l’equidistància respecte a tots els punts del territori; la proximitat a les zones més poblades –en este sentit la centralitat geogràfica i demogràfica se situaria dins del triangle Tortosa-Roquetes-l’Aldea; i també apunten un tercer criteri important: si es vol que este siga un hospital universitari com reclama el territori, cal aprofitar la presència de la Universitat Rovira i Virgili a Tortosa.
“A les Terres de l’Ebre som de tot Catalunya la població més envellida i, per tant, més febles, tenim terrenys dels més despoblats, i dels 10 pobles de Catalunya amb les rendes més baixes, 8 són de les Terres de l’Ebre. La vida d’un ebrenc val menys que la d’un reusenc o un tarragoní, per no parlar d’un barceloní, perquè no tenim els serveis necessaris per a prestar una atenció com cal, i malgrat tot, ens sentim sols en la reclamació, ens estranya l’actitud del sector econòmic i empresarial, ens cal reaccionar, fa 20 anys que lluitem, no sé a què estem esperant per posar-hi tots els esforços”, conclou Lahosa.