Irene Bertomeu va estar 8 hores immobilitzada sobre la cadira i amb els braços embenats Foto: S. C."En ma vida m'havien tractat tan malament", explica Irene Bertomeu, ja força recuperada a casa. Recent operada i sense poder-se moure, el passat 19 de febrer va haver d'esperar més de 8 hores sobre la cadira de rodes per què una ambulància la portés a sa casa des de l'Hospital Sant Joan de Reus.
A causa d'una malaltia neurodegenerativa Irene, de 49 anys i originària de La Cava (Deltebre), ha de fer servir des de fa 5 anys, la cadira de rodes per realitzar qualsevol desplaçament. Com que a causa de la malaltia té la mobilitat molt reduïda, va haver de ser sotmesa en anterioritat a una reducció d’estómac per evitar que s'engreixe en excés i el passat 17 de febrer va ser ingressada a l'Hospital Sant Joan de Reus per realitzar-li una segona operació, esta vegada per extraure-li la pell sobrant dels braços.
L'operació era "senzilla", explica Irene. Li havien d'extraure 200 grams de pell de cada braç. De fet, "si no hagués estat per què visc al Canalet (EMD de Jesús) i pràcticament no em puc moure, m'haguessen donar l'alta el dia següent, per això les infermeres van preferir esperar fins al 19". Aquell mateix dia, a primera hora, Irene va rebre l'alta i, com que no es podia desplaçar per si sola fins a Jesús, des del mateix hospital van avisar el servei d'ambulàncies per què la portessen a casa. Duia els dos braços embenats i totalment immobilitzats i requeria de l'ajuda de sa filla de 13 anys per vestir-se o desplaçar-se."Em van dir que segurament tardarien una mica, per què només tenien una ambulància, però quan es van fer les 3 de la tarda em vaig començar a desesperar", manifesta. Duia 6 hores totalment immobilitzada i esperant ser desplaçada a casa. "Vaig dirigir-me al mostrador i els hi vaig demanar per favor que fessen alguna cosa. Tothom que passava per allà, em veien tant malament, que preguntaven què em passava i jo plorant. Els hi vaig dir a les infermeres que fins que no em donessen una solució no em mouria d'allà". Al cap d'una estona va aparèixer un camiller que va portar-la fins a "una espècie de magatzem soterrani, on aparquen les ambulàncies". "Crec que per no sentir-me més em van traure d'allà". En aquell espai Irene i sa filla van estar més de dues hores soles. "No m'ho podia creure, ma filla i jo allà soles. Quan van aparèixer els de l'ambulància em van dir que havien de dinar i que encara m'havia d'esperar més. Estava indignada". Finalment sobre les 17.00 de la tarda Irene va ser desplaçada fins a casa seua.
Aguaita.cat s'ha posat en contacte amb l'Hospital Sant Joan de Reus, des d'on argumenten que Irene va rebre l'alta a les 9.50 i que a les 11.50 ja van donar l'ordre a les ambulàncies, de qui depèn el servei de desplaçar els pacients que no poden moure's pels seus mitjans. Dies després de l'incident, Irene va intentar fer una queixa formal a l'empresa que realitza el servei. "Em vaig dirigir al servei d'ambulàncies però em van dir que per molt que omplís un full de reclamacions allò no serviria per res. Per això ara vull que tothom sàpiga què m'ha passat".
